BATALLA DEL SEGRE


*
22-10-10
*
Aquest és el valent soldat Oscar Xirinacs Palet. Va lluitar al front, a la cruenta Batalla del Segre; ell havia parlat de la defensa de Sant Corneli. Comentava que una bala li va foradar la cantimplora. Va contraure el tifus i el van ingressar a l’hospital de Manresa. Jo devia tenir dos anys. Ell era fill únic. El silenci i el temor de postguerra, molt comú a les cases, i la seva mort ja fa quaranta anys, m’han privat d’unes informacions que m’hauria agradat obtenir i que ara només podria reconstruir per aproximació.
*
Foto d’arxiu familiar.

6 comentaris:

Joan Josep Tamburini ha dit...

El Gmà Adriá que va dedicar la seva vida als marginats va ser-hi en aquesta batalla. Del costat del rojos clar...Sempre explicava que en les nits a les trinxeres, veien aquells companys jovenets com ell abandonats de la mà de Déu, va fer la promesa de dedicar-se als més febles, als delinquents i les prostitutes. ¡Ah! A més a més, deia que va ser màrtir del català. Quan el van agafar els nacionals el van enganxar amb una gramàtica catalana amb les tapes metàliques perquè no s'espetllés. Aquell soldadot li va donar amb ella un cop al cap- Aquell dia també va prometre no portar mai més un llibre de tapes dures. Una abraçada: Joan Josep

Clidice ha dit...

En tantes cases el silenci va substituir la història! Som orfes de molta experiència.

Alyebard ha dit...

Quantes històries perdudes en el silenci de la por. És el que passa amb els vençuts.

Teresa Costa-Gramunt ha dit...

Aquí fa goig, el soldat. Però aquelles terribles experiències que van haver de patir els soldats de la República se les han emportades a la tomba. El meu pare de 91 anys també va ser soldat en la desgraciada guerra que ens va desgraciar el futur.

Josep Gironès Descarrega ha dit...

Cruenta, la batalla del Segre. He escoltat i llegit testimonis esfereidors.

Pilar ha dit...

Jo recordo el que em va explicar la mare abans de començar a oblidar. La guerra tenia un altre escenari, a l'oest i més al sud. La protagonista era una nena que jugava al carrer i de cop i volta va haver d'interrompre el seu joc perquè uns soldats, assenyalant-la amb els seus fusells li va indicar que entrés a casa seva.
Va ser una altra guerra, però, en la que va perdre la batalla. Encara no l'ha acabada, però se sap que no la pot guanyar.