MERDA


*
A cop calent.
*

Al Passeig hi ha quatre parterres petits sota de les nostres finestres. Tot el dia són potejats i embrutats per gossos acompanyats dels seus porcs amos i mestresses. Quan fan les seves necessitats, sempre sobre la gespa, després aixequen l’herba rascant amb les potes darreres. Potser els amos recullen, potser no.

Avui, un home jove he deixat que el seu gos, gran, s’embrutés a la gespa. Ho ha retirat, home i gos trepitjant l’herba, però li he cridat l’atenció des de la finestra, dient-li que el lloc adequat era el carrer, no el jardí. No cal dir que s’ha enfadat per l’advertiment.

Ja sé que no sóc vigilant municipal. D’aquests no se’n veu ni un, mai. Tampoc hi hauria pidolaires romaneses en lloc tan emblemàtic com el Balcó. Però sóc bona ciutadana i hi ha coses que a vegades s’han de suplir.

Un altre home ben vestit, no en puc dir senyor, duia un gos negre, també gros, i com que escoltava, m’ha dit que se m’haurien de cagar a la boca, perquè jo era una mal educada. I han marxat tots dos tan airosos. No hi ha res pitjor que l’amo d’un gos. L’amo incívic, com ho són la majoria. Només cal veure els espais verds i els carrers.

Això sí, Tarragona aspira a Capital Cultural 2016. Cultura de la merda, deurà ser aquesta. Cap autoritat té cura de la vigilància, encara que les brigades de jardiners procurin fer bé la seva feina.
*
*
Jardí lliure de gossos. Collage d'O.X.

1 comentari:

Teresa ha dit...

Un llibre sobre la relació d'alguns espècimens humans i el seus animals de companyia és un llibre que no escriuré perquè no em ve de gust. Però creu-me que la identificació d'alguns amos de gossos amb els seus gossos és completa. Sé històries que posen els péls de punta.
Freud i Jung tirarien pel dret i parlarien de patologies.