LLOROS


*

La paraula del polític és paraula de lloro: vistosa, curiosa i que el vent s’emporta. Som majors d’edat i tots ho sabem.

La paraula del poble és paraula de lloro: qui més crida i protesta fa de lloro mut a l’hora de les votacions. Es nota clarament als resultats de les urnes.

Catalunya és país de lloros: es repeteix fins a la sacietat, sempre encadenada a la perxa. Els “altres” escolten i fan la seva.

Barcelona és territori de lloros: ara s’empassaran un traspàs de trens de rodalies en forma d’esquelet, sense carn ni os. I només per a ells. Els dels trens de mitja distància, que es fotin. Barcelona és Barcelona i prou.

Tarragona és terra de lloros muts: ni els ossos de la mitja distància ens toquen per rosegar. Som muts de fa una pila d’anys. Amb governants muts abans i ara. Tots encadenats a la perxa, amb les ales tallades i callant. Ja fa anys, en un hipotètic mapa independentista, figurava que Tarragona era la torna que es quedava Espanya perquè brillés una Catalunya pura.
*
*

1 comentari:

Teresa ha dit...

Fa temps que els polítics ens tenen la mida ben presa. Saben que poden fer el que fan (el nas de Pinotxo ja arriba al Polo Nord)a causa dels lloros muts.