... CADA DIA UN RAIG



18-5-11

*

AIGUA FRESCA

*

Pel maig cada dia un raig /

per a l'euga Valentina, /

per la nena Caterina, /

per la mà de la Martina. /

Escuma blanca de maig /

i un pastis de crema fina, /

espereu-me, que ara hi vaig /

amb les flors de tarongina.

*

Olga Xirinacs

*

Sobre una portada de Presència.

DE GLOBUS, BANYES I DIFUNTS



18-5-11

*

D'una bona amiga he rebut el preciós obsequi d'un calendari del 1903, de la casa Evaristo Juncosa, xocolateria i confiteria de Barcelona. Com que són tafanera de mena, he corregut a buscar entre els meus almanacs Bailly-Bailliere el del 1904 per veure què havia passat l'any del calendari. De tantíssimes coses, totes curioses, n'he extret algunes que exposo al peu de la lletra, però traduïdes del castellà. (Els parèntesis són meus):

1-7 de maig. Instal·lació a Tarragona de la fàbrica Chartreuse, pels cartoixans expulsats de França. (Els tarragonins agrairem sempre aquest gest, vull dir el de fabricació del licor que considerem nostre).

2 - Es canvien de lloc en diferents localitats les restes de Cristòfor Colom i les de Calderón de la Barca. (Quina mania de remenar ossos. Es veu que és cosa de tots els temps...)

3 - Al convent de Caputxines de Palma de Mallorca, mor després de sofriments horrorosos una jove religiosa a qui havia penetrat un cuc per l'orella. (¡Marededéusenyor!, que deia en Higgins).

4- A Tourcoing, Lille, Departament del Nord, és anunciada l'ascensió d'un globus, en el que l'aeronauta portaria la seva filleta de 7 anys; es desfan les amarres, l'aeronauta es queda a terra i la nena, treient el cap per la barqueta, crida amb desesperació. El globus va descendir a Bèlgica, al departament d'Hainaut. (Quin patiment...)

5 - I per fi, la cirereta. - Alemanya. El fet més rellevant de l'any va ser l'escàndol de la Casa Reial de Saxònia, amb motiu de les vel·leïtats amoroses de la princesa Lluïsa, assumpte que va camí de no acabar-se mai. (És que, com deia un ex-capellà amic nostre, "la jodienda no tiene enmienda".)

*

SIMFONIA PASTORAL



15/16-5-11

*

Quan escric aquest post encara és dia 15 i, segons el Calendari del Pagès, em trobo que és la festa del Bon Pastor, la Divina Pastora i sant Isidre llaurador, tots plegats. Pastoral completa, doncs.

Resulta que aquesta personeta de sexe indeterminat i per cert ben lleig (el sexe que sigui) que veieu tan eixeridet/a, representa tots tres sants alhora gràcies a aquesta indefinició.

Al moment que se li va prendre la fotografia, la criatura vigilava els camps i els ramats com solen fer els pastorets i pastoretes encara avui dia, però no tan despulladets per mor de les esgarrinxades, picades i mossegades. Porta un bastó amb un cap de jòquer espantaocells, per salvar collites que es menjarien els ocells malignes. A l'altra braç li reposa un duc de bona mida, significant la intel·ligència i saviesa que cal tenir per exercir tants papers alhora amb èxit.

Té controlada una bèstia-dragó-pollastre-camell que li serveix per traslladar-se d'una finca a l'altra, d'una muntanya a l'altra, i de pas eliminar vespes, mosquits tigre, paparres i altres feristeles dels camins perillosos de la Terra.

Al seu pas, com podeu observar, creixen ufanes les precioses flors de cascall o adormidera, opiacis molt ben rebuts per la clientela de la criatura, que els recull i els ven. Si heu tastat una cocció d'aquesta flor miraculosa, lloada per sant Isidre, el Bon Pastor i la Divina Pastora, us trobareu en una son dolça ben bressolats per la Simfonia Pastoral.

*

Llibre de Cor del Monestir de St. Tomàs d'Àvila.

¿ON DEU SER EL MEU BLOG?



15-5-11

*

Aquesta és la posició abstreta que ens va quedar a alguns blogaires que vam patir el desori internacional d'ahir als blogs. Primer vam perdre imatges, després textos i últimament comentaris. Tot a fer punyetes.

A mi em van retratar així perquè em vaig quedar com un estaquirot, incrèdula com Tomàs apòstol: tanta era la fe que jo tenia posada en la xarxa, com si fossin mans d'àngels que em sostinguessin en un cel amorós.

El vapor que es pot veure és l'ectoplasma dels comentaris que alguns amables bloguistes m'havien fet sobre aquella nena tan bufona de les flors de maig i del post del dia abans. Tot al carall.

Encara no m'he refet ben bé, i tornarem a sofrir, tornarem a lluitar, com deia l'antic president, però la fe ja l'he perduda, i el que és vèncer, el que se'n diu vèncer, sempre serà la màquina la que guanyarà.

*

¿ON SÓN LES FLORS D'ABANS?



*

13-5-11

*

Imitant el poeta Villon amb les seves neus, pregunto ¿on són les flors d'abans?

¿Qui es recorda ara de la candidesa de les flors de maig? ¿De les nenes de maig?

De l'olor de flor fresca portada dels horts i jardins pels alumnes dels col·legis, que així ajudaven a augmentar l'encant del mes de maig i la candidesa dels dies...

Hem perdut la innocència. No que abans no hi hagués malícia, que n'hi havia. Sinó que ara la malícia s'ha fet molt més evident i ho ha envaït tot de la mateixa manera que la pol·lució envaeix l'aire i enverina el mar.

No sóc moralista, sóc realista i em quedo curta.

S'ha perdut la mena de les assutzenes. Els híbrids no fan olor. Els horts ara són urbanitzacions i els jardins, garatges.

Les nenes de maig gasten telefonies complicades i retraten baralles i maltractaments per quedar bé amb els petits estols de feres que les envolten. Lolites petitones amb el ditet a la boca que somriuen als pederastes.

Nenetes de maig, vestidetes d'organdí, si pot ser amb mitjonets calats, que es contorsionen en coreografies procaces i precoces.

No podem tornar a les flors d'abans, Villon. Ni a la neu, que ara ja no neva. Potser que fem versos.

*

TOCAR EL CEL AMB LES MANS (FESTA D'ANIVERSARI)









12-5-11

*

Vaig demanar per celebrar el meu 75 aniversari entre els infantons estimats, els 96 nens i nenes del Col·legi que porta el meu nom, situat en un lloc de privilegi, entre xiprers, llorers, lledoners, mèlies i un hortet que ofereix les primeres faves, enciams i alguna maduixa. La direcció i el professorat hi van estar d'acord.

Els he portat un gran pastís de llaminadures i ells, amb els seus professors, ¡quina festassa que m'han preparat...! A l'ombra del gran pebrer han llegit poemes, dit endevinalles, cantat cançons, m'han donat un àlbum preciós fet per tots, una orquídia, una vistosa corona de cartró que els vaig demanar expressament i un 75 amb espelma fet de xocolata negra. El professor de música ha interpretat una rumbeta de felicitació i noi, com hem ballat, ara rodant, ara alçant braços i cames, entre el cant de les tórtores i les merles. La vida ens porta privilegis com aquest, i ho agraeixo infinitament (amb els professors també ho hem celebrat, tot comentant l'acte).

Qui no faci com els infants no entrarà al regne del cel, ens assegura l'evangelista. Jo ara em torno infant, o bé deixo sortir més l'infant que he estat. Em deshinibeixo. Però regne, el que se'n diu regne, haver de sostenir un altre rei... ¿no podria ser república? ¿A l'altre món també ens han de manar? I és que els 75 fan pensar moltes coses, ¿sabeu?

*

Nota: sempre poso signes d'amiració i d'interrogació al començament i final de frase, és una llicència que em prenc. Unes vegades els editors me la respecten, altres no.


VOTEU LA ROSA



*

11-5-11

*

La Roseta és la protagonista del meu conte "Patates fregides"(Edebé). La Roseta es va criar en una parada de caramels tous, patates fregides, pegadolça, fruits secs i altres llaminadures. De primer, la Roseta només coneixia el món a través dels cavallets dels taulells on despatxaven els seus pares, que feien un quadrat, en forma de casa. Veia cames que anaven amunt i avall. Va passar força aventures, al mercadet.

La Roseta va créixer, ja era una noia preciosa i li deien Rosita. Així va donar nom a una cervesa que s'ha fet cèlebre al país, rossa i amb bon cos.

La Rosita, aparellada amb un sindicalista fanàtic de les reivindicacions, manifestacions, pancartes, vagues, banderes, consignes i mítings, hi trobava gust.

De gran encara és més maca, li diuen Rosa i sempre em saluda quan ens trobem. Un dia em diu que pensa presentar-se per Catalunya Lliure (Calli) com a candidata a l'alcaldia.

Ara la veig retratada per tot arreu amb el seu pom de roses tan delicades com ella. M'he compromès a posar al blog el seu cartell electoral. Mireu quin somriure tan dolç... Voteu la Rosa. Voteu Catalunya Lliure (Calli).

*

Postal de París de 1918.

"Patates fregides", finalista del Premi Edebé 1994, es va reeditant contínuament, en català i castellà. ¿A qui no agraden les patates fregides?