DONES


DONES
*
8-3-17
*
L’àvia mig somriu, d’aquella manera com volent dir: ja les he vist de tots colors. Ja he passat la mà suau per tots els fronts petits que tenien febre. El foc dels fogons no m’ha deixat gaire color a la cara. Però ves, ara em dibuixen, m’estic quieta i penso: potser veient aquest retrat es recordaran de mi.
            La nena mig somriu: sap que la dibuixen i potser li fa vergonya. Al seu costat unes mans de dona fan xocolata. La taula és parada al jardí. La nena porta un vestit bonic que li ha brodat la iaia. Té la cara vermelleta. No pensa pas en la iaia, sinó en sortir corrents, enfilar-se a la barca i pescar: s’afanya a collir tota la vida que té pel davant.
*

Dibuixos de Carl Larsson

14 comentaris:

xavier pujol ha dit...

La dona jove que encara no treballa, la dona gran que, amb tot el dret, ja li toca descansar, encara que no sempre pot. I entremig totes les dones que treballen, i no sempre li són reconeguts els seus drets o les seves compensacions, pel sol fet de ser dones.
Reivindicacions a banda, Olga, les explicacions que fas, com uns contes curts s'adiuen molt als dibuixos.

Helena Bonals ha dit...

Jo he vist fotografies de la meva àvia i la meva rebesàvia després de la guerra, tot i que eren guapes feien una mirada molt aspra, per tot el que havien viscut. M'hi has fet pensar.

gloria abras pou ha dit...

Dibuixos preciosos que prenen més sentit amb les teves paraules sempre sàvies i justes.

Carme Rosanas ha dit...

L'àvia i la nena, els dos extrems de la vida... qui es mirades més maques que en fas, Olga, la felicitat inconscient devla nena que frisa per anar a pescat i la saviesa de l'àvia que n'ha vist de tots colors...

Bon dia de la dona, Olga!

Oliva ha dit...

PERQUE LAS DONES SEMPRE SOMRIEM A LA "CAMARA"?.

Montse ha dit...

Bonica entrada. M'agrada que reivindiquis sense dir que ho fas.T'ho agraeixo, jo, que penso que tant de bo no hi hagués d'haver "dies de" ... RES! sinó que, senzillament, la humanitat en pes fos sempre conscient del que hi ha, del queno hi hai del que caldria que hi hagués... i hi posés remei.

Dins la Humanitat: tots plegats, homes i dones, a l'unísson. treballant en equip!

M. Roser ha dit...

Un post molt bonic... M'agraden les fotos, les dues semblen satisfetes de viure. La nena que comença a somniar il·lusions i té tota una vida per fer-les realitat i l'àvia que ja n'ha viscudes moltes i amb tanta experiència la pot ajudar...
Bona nit, Olga.

Joan Josep Tamburini ha dit...

Jo, en dies com avui, me'n recordo de les dones africanes. Són les que porten el pes de la familia. Són les que lluiten per l'educació dels seus fills. Una abraçada.

Vicent Llémena i Jambet ha dit...

Unes dones venen i unes altres se'n van, com els hòmens, igual; el que passa, Olga i ho he entrevist aquest matí, és que s'emportem el món, el nostre món en morir, i el salvem i salvem a tots en un acte d'amor en la nostra mort, portant-lo a una dimensió possible.

Creu-me, la mort és un miratge. I si et dic açò és perquè fa ja més de deu anys que ho sé i els déus o Déu m'ho deixa dir, jo no dic les coses arreu.

Vicent

Elfreelang ha dit...

preciós post.....dones i dones, mares, filles, avies, titetes, blanques, negres com la Rosa Parks que va seure aquell dia en el seient de l'autobús....dones escriptores com tu....dones i dones les qui comencen camí les que hi estan al mig o al tram final...

Teresa Costa-Gramunt ha dit...

Preciós homenatge a les àvies, a les jovenetes, i a les dones feineres que fan xocolata!

Hortesia Rodriguez de León ha dit...

Molt maco i bon homenatge a totes les dones i avies trebajadores de tots els temps. Una abraçada estimada Olga. Felicitats

Hortesia Rodriguez de León ha dit...

Molt maco i bon homenatge a totes les dones i avies trebajadores de tots els temps. Una abraçada estimada Olga. Felicitats

Hortesia Rodriguez de León ha dit...

Molt maco i bon homenatge a totes les dones i avies trebajadores de tots els temps. Una abraçada estimada Olga. Felicitats