MENUDESES AMB GALLS


MENUDESES AMB GALLS
*
23-3-17
*
He fet uns petits collages retallant menudeses, però també aprofitant els angles d’una capsa blanca de cartolina que contenia pastissos. Són petits reptes que em faig i m’ho passo molt bé si aconsegueixo algun resultat, és clar. Diu Tagore: “Si plores perquè has perdut el sol, les llàgrimes no et deixaran veure les estrelles.” Gran veritat. Quan, a considerable distància en la vida, giro el cap enrere i veig que he perdut alguns sols, cal considerar les estrelles, i aquest és el meu temps d’estrelletes. Entre els collages i els galls, només hi ha la relació estel·lar.
   
  
*
GALLS

Tinc un corral de galls vells,
amb les crestes tan vermelles
que semblen poms de clavells.
Cada matí fan concert
des del cel al celobert,
quiquiriquí ¡sóc aquí!

Sant Pere, amb el nas vermell,
ens diu que s’ha encostipat,
“Bon dia tingueu, sant Pere,
els mocs us ragen del nas.”
“Moltes gràcies al gall vell
que m’ha volgut despertar:
se m’ha espatllat el rellotge
i no m’hauria llevat.”

Tornada:
Visquin els galls
del meu corral,
que canten l’hora
i tot el que cal.
*
Lo Gayter del Glorieta.


12 comentaris:

Teresa Costa-Gramunt ha dit...

Preciós poema. Un romanç que apunta amunt, i dicta paraula sàvia des del profund.

xavier pujol ha dit...

Sempre m'ha agradat aquesta frase que cites del Tagore. Recordo que fa anys (res, uns 50) a les vitrines de les botigues de records de Montserrat (la reixa dels tontos en deia la meva àvia) es venia aquesta frase gravada en una placa.

Sempre ens ho passem molt bé llegint els teus posts i mirant els collages, Olga.
Ja tinc ganes de veure el proper!
Records a lo Gayter del Glorieta, que a més de poeta té molt d'enginy.

Carme Rosanas ha dit...

Cal saber trobar les estrelles on sigui, Olga, en els collages, en els galls, en les paraules o en els dibuixos.

Aquest poema del gall és molt divertit i enriolat.
Que visquin els galls del teu corral!!!
I que visqui Lo Gaiter del Glorieta, també Olga.
I els teus collages i el teu bon humor, sobretot.

gloria abras pou ha dit...

No saps com celebro que t'ho passis bé. La teva creativitat t'acompanya i passes de vistosos collages a graciosos i ensopegats poemes que, com aquest, mereixen esdevenir populars.
Que duri, Olga!

novesflors ha dit...

Fa molts anys, aquesta frase de Tagore m'acompanyava.
No hem de plorar pels sols que hem perdut i perquè ara només tenim estels, després de tot, el sol també és un estel.

Galionar ha dit...

Una bona riallada que englobi passat, present i futur, i sobretot que ens inclogui a nosaltres mateixos, és una de les coses més sanes que podem practicar, Olga, i tu en això n'ets una mestra. Crec que amb els anys n'anem aprenent. Han passat de llarg tots els sols? Doncs encara tenim milers d'estrelles titil·lant per nosaltres, i són tan temptadores que un dia anirem a fer-los companyia. I si sant Pere encara està encostipat, li cantarem la cançó del Gayter de la Glorieta perquè amb el bon humor es guareixi ben aviat.
Una abraçada, bonica!

Joan Josep Tamburini ha dit...

Una abraçada, Olga. Si no ens prenem la vida amb bon humor....

M. Roser ha dit...

Em sembla que tots n'hem perdut algun de sol , fins i tot alguna altra estrella...M'agrada molt la frase d'en Tagore, però no sempre la posem en pràctica!
Quin collage més bonic, sembla una caseta de nines!
Veig que Lo Gayter de la Glorieta, va fent de les seves! M'encantaria tenir algun d'aquests galls que em fes de despertador, segur que em llevaria de molt bon humor, que sempre va bé que no en falti.
Bona nit, Olga.

Alfonso Robles Motos ha dit...

Aquest collage emociona i és molt bonic, més si has gaudit amb els pastissos que contenia la caixa.
Costa molt aprendre, i de vegades no ho aconseguim, a disfrutar i gaudir de tot el que la vida ens permet en cada moment, tontament, moltes vegades, ens pesa més a on no arribem que el que podem aconseguir.
Realitzar bonics collages i escriure bells textos i poemes són activitats meravelloses.

Mari Català ha dit...

Un poema molt divertit. Jo tinc un parell de galls en la casa de camp on estiuege que canten a l'hora que els passa per la cresta!! Els fa igual que siguen les tres que les quatre, i quan no em deixen dormir, no em fa gràcia gens ni mica. Menys mal que els teus canten solament quan es fa de dia.

Helena Bonals ha dit...

Quedar-se amb les estrelles és infinitament superior a tenir el sol. És com voler ser artista i acabar sent historiador de l'art. Cap motiu per avergonyir-se'n, tot el contrari. Però això és una cosa que s'ha ve viure per creure-se-la, ja sé que ningú em farà cas.

Josep Gironès Descarrega ha dit...

Massa sovint ens queixem d'allò que no tenim, alhora que oblidem pensar en tot el que tenim i que no és poca cosa.
I que n'és d'eixerit, el gall!