PASSA OCTUBRE

PASSA OCTUBRE
*
26-10-16
*

Les cireres d’arboç ja han encès
els focs d’octubre, i l’ocell
amb avidesa les tasta.
Bolets d’alzina, un toc grana,
sis fredolics fan rotllana
amb els barrets raspallats
i el grèvol, altiu, se’ls mira.
Enrogit per l’aire fresc,
el galzeran s’il·lumina,
mentre el bruc amb elegància
vesteix el bosc rosa i malva.
Ja es pon el sol, cau la tarda,
dorm la fruita i vetlla el vell
gall carboner en una branca.
*

OX

16 comentaris:

xavier pujol ha dit...

Olga, sóc dels qui m'agrada la tardor.
I amb el poema amb que l'has vestit encara més.

Galionar ha dit...

A mi també m'agrada molt la tardor, Olga, i el teu poema m'encanta! Crec que deurà fer força fred, aquest hivern, perquè la muntanya n'està plena de fruits vermells, com si preparés un gran rebost per als ocells...
Una abraçada, poeta!

Fent camí ha dit...

Preciós poema de tardor. En la tardor tot és especial: els colors, la pluja, el vent suau i fresc, encara que darrerament no fa massa fred, més bé lo contrari.
Gràcies per regalar-nos un poema tan bell.

Júlia ha dit...

Preciós poema, la tardor té molt d'encant, però què no ho té? Els ulls amb els quals ho mirem són els que hi posen la poesia.

Francesc Pasqual i Moster ha dit...

Senzill, sedant, exquisit, convida a recollir-se i a sentir-se acompanyat.

Montse ha dit...

M'agrada molt, molt, la tardor, quasi tant com la primavera! Gràcies pel teu poema. Ara no escric al blog, perquè em costa estar-me gaire estona a l'ordinador i encara tinc la idea (equivocada?) que al blog s'hi escriu "llarg" ... en canvi el facebook és més suau. Deu minutets al dia i adéu!

Abraçada!

Tornaré al blog així que m'alliberin de la tortura del cabestrell!

Calpurni ha dit...

La tardor no deixa de ser una primavera a l'inrevés, però primavera al cap i a la fi. Bonic poema!
Salut i poesia!

Vicent Llémena i Jambet ha dit...

Preciós poema, dels teus, inimaginablement descriptius i olorosos, com els arbustos i els animanls que omplen el bosc o les ciutats on dormim, doncs l'octubre pren el llit i se'n va.

Una abraçada des del barri de Russafa de la ciutat de València, xicotet racó del nostre domini lingüístic.

Vicent

Unknown ha dit...

La tardor inspiradora t'ha fet escriure aquests versos que són el seu esperit.

Teresa Costa-Gramunt ha dit...

Un bodegó preciós!

Joan Josep Tamburini ha dit...

La tardor té un encant especial. Alguns diuen que els deprimeig. A mi m'ajuda a interioritzar-me

Carme Rosanas ha dit...

Quin poema de tardor més preciós! Les postes de tardor són magnífiques.

novesflors ha dit...

Un poema magnífic, d'aquests que fan que la tardor ens inunde a poc a poc i en quedem meravellats.

Elfreelang ha dit...

gràcies al teu poema m'ha entrat de cop la tardor dintre la pell i ara els batecs del cor ballen el ritme dels versos !

Helena Bonals ha dit...

Els "focs d'octubre" són innegables, crec que superiors als de la primavera.

Josep Gironès Descarrega ha dit...

Aquest fruits del camp formen part de l'encant de la tardor, els mateixos que la nostra poetessa ha transformat en poesia.