PASSA OCTUBRE
*
26-10-16
*
Les cireres d’arboç
ja han encès
els focs
d’octubre, i l’ocell
amb avidesa les
tasta.
Bolets d’alzina,
un toc grana,
sis fredolics
fan rotllana
amb els barrets
raspallats
i el grèvol,
altiu, se’ls mira.
Enrogit per
l’aire fresc,
el galzeran s’il·lumina,
mentre el bruc
amb elegància
vesteix el bosc
rosa i malva.
Ja es pon el
sol, cau la tarda,
dorm la fruita i
vetlla el vell
gall carboner en
una branca.
*
OX
16 comentaris:
Olga, sóc dels qui m'agrada la tardor.
I amb el poema amb que l'has vestit encara més.
A mi també m'agrada molt la tardor, Olga, i el teu poema m'encanta! Crec que deurà fer força fred, aquest hivern, perquè la muntanya n'està plena de fruits vermells, com si preparés un gran rebost per als ocells...
Una abraçada, poeta!
Preciós poema de tardor. En la tardor tot és especial: els colors, la pluja, el vent suau i fresc, encara que darrerament no fa massa fred, més bé lo contrari.
Gràcies per regalar-nos un poema tan bell.
Preciós poema, la tardor té molt d'encant, però què no ho té? Els ulls amb els quals ho mirem són els que hi posen la poesia.
Senzill, sedant, exquisit, convida a recollir-se i a sentir-se acompanyat.
M'agrada molt, molt, la tardor, quasi tant com la primavera! Gràcies pel teu poema. Ara no escric al blog, perquè em costa estar-me gaire estona a l'ordinador i encara tinc la idea (equivocada?) que al blog s'hi escriu "llarg" ... en canvi el facebook és més suau. Deu minutets al dia i adéu!
Abraçada!
Tornaré al blog així que m'alliberin de la tortura del cabestrell!
La tardor no deixa de ser una primavera a l'inrevés, però primavera al cap i a la fi. Bonic poema!
Salut i poesia!
Preciós poema, dels teus, inimaginablement descriptius i olorosos, com els arbustos i els animanls que omplen el bosc o les ciutats on dormim, doncs l'octubre pren el llit i se'n va.
Una abraçada des del barri de Russafa de la ciutat de València, xicotet racó del nostre domini lingüístic.
Vicent
La tardor inspiradora t'ha fet escriure aquests versos que són el seu esperit.
Un bodegó preciós!
La tardor té un encant especial. Alguns diuen que els deprimeig. A mi m'ajuda a interioritzar-me
Quin poema de tardor més preciós! Les postes de tardor són magnífiques.
Un poema magnífic, d'aquests que fan que la tardor ens inunde a poc a poc i en quedem meravellats.
gràcies al teu poema m'ha entrat de cop la tardor dintre la pell i ara els batecs del cor ballen el ritme dels versos !
Els "focs d'octubre" són innegables, crec que superiors als de la primavera.
Aquest fruits del camp formen part de l'encant de la tardor, els mateixos que la nostra poetessa ha transformat en poesia.
Publica un comentari a l'entrada