QÜESTIONS QUE PLANTEJA EL CONCEPTE DE REENCARNACIÓ -2




14-10-16
*
Compte, benvolguts lectors, no us enganyeu. Aquestes qüestions no van pas adreçades als creients, que també són convidats a meditar-les, sinó als escèptics. Si no heu reflexionat mai sobre aquests temes, ara n'és l'hora.
*
Continuació del post anterior
*
...
8 – Una ànima hauria de pesar molt a causa dels coneixements adquirits. ¿Com es mesura aquest pes?
* 9 – L’ànima només ha estat pensada per habitar la Terra. Cap reencarnat ha trobat mai ànimes procedents d’altres cossos estel·lars.
10 - Les ànimes reencarnades durant segles, és a dir, molt treballades i viciades, ¿poden mantenir i transmetre, per exemple, la venjança a pesar que els cossos ja siguin pols?
10 – 1 - ¿Seria com l’angoixa del néixer transmesa des del principi, com explica Freud?
11 – Si un home pot ser reencarnat en animal, un gos per exemple, ¿què se’n fa, de l’ànima de l’home, cas que els animals no en tinguin?
            11 – 1 - ¿Com hauria de guanyar llocs l’ànima del difunt?
11 – 2 - ¿Com es podria acomplir la purificació creixent si no hi ha ànima que passi de l’un a l’altre?
12 – Les ànimes en proccessos de reencarnació no perden facultats.
        Són transparents però hi ha dubte si són inodores i insípides.        
        Estan dotades d’energia centrífuga i centrípeta. 

*
Continuarà
*

Collage d'OX

14 comentaris:

xavier pujol ha dit...

Des de l'escepticisme no puc respondre. Més aviat també se m'acudeixen noves preguntes:
si existeix la reencarnació, algú porta l'ànima d'Herodes? O de Judes? I a qui li toqui la de Hitler?
No pregunto per la de Franco perquè segur que ja està agafada...
Olga, disculpa l'ironia.

McAbeu ha dit...

Però aquestes qüestions parteixen totes de la premissa que l'ànima capaç de reencarnar-se existeix, els que no creiem en aquest a priori poc que podem contestar-les.

Vicent Llémena i Jambet ha dit...

Són preguntes, Olga, que contràriament al discurs universitari no tenen una resposta única, i són moltes les respostes que cada persona se n'ha de fer, però jo et diria que la vida no es crea ni es destrueix, només es transforma, la pedra viu, i tu em diràs, com? Sí, tot viu a la seua manera i la vida ha existit sempre, el que podem fer és passar d'una manera de vida a una altra, hi ha un Univers multidimensional, infinito-dimensional, en què per allò micro i per allò macro hi ha infinites formes de vida, i hi convivim a totes hores amb els nostres pares difunts, els nostres avantpassats, etcètera, que de tant en tant entren com una ànima pensadora a les persones del nostre voltant. Però un del discurs universitari es riuria de mi, tot i que jo sé que quan està a soles i ha derrumbat la darrera de les seues veritats se'n recorda de mi. En fi, que eixe és el camí, però no per a convéncer, creu-me, Olga, no es pot convéncer amb aquests temes ni és necessari, cadascun els ha d'arribar pel seu peu, ací rau la contradicció paradoxal que suposa la realitat, que realitat de l'amo és una i variada, i la realitat de l'esclau, aquesta, és variada i una.

Una abraçada i espere haver-te donat respostes clares, el més clares que jo he pogut transmetre.

Vicent

McAbeu ha dit...

Torno a venir per contestar-te el comentari que has deixat al meu blog.
Potser el que passa és que barregem diferents conceptes de l'ànima. El meu, com et vaig dir ahir, és considerar l'ànima com allò que ens fa humans o, d'una altra manera, allò que fa que estiguem vius i per tant et puc acceptar sense problemes que a les sales de reanimació dels hospitals intenten que "l'anima no fugi", el que no veig ni em puc creure és que "en alguns casos s'hi han vist ànimes sobrevolant els cossos i que els tanatòlegs ho confirmen". L'ànima no es pot veure, ni es pot pesar (encara que també hi ha gent que diu que ho ha fet) perquè no és una "cosa" que existeixi físicament. El cas de l'anima de les espelmes ja és una altra cosa, però aquí si que penso que marxem del tema i entrem, encara més, en la polisèmia d'aquesta paraula. Ja veus que segueixo el teu consell i que hi continuo pensant, l'estic trobant força interessant aquesta sèrie de posts teva.

Carme Rosanas ha dit...

D'alguna manera penso com en McAbeu, que els no creients ho tenim difícil per contestat. Però tu parles d'escèptics i jo m'hi identifico. Escèptica en moltes coses. I puc intentar contestar des de l'escepticisme del creure i del no creure. Jo crec que els que estan convençuts que una cosa no existeix (Déu, l'ànima o la reencarnació) de fet també creuen, creuen que no existeix. Jo em trobo còmoda amb l'escepticisme "no ho sé" "no m'ho demostra ningú" "potser no o potser sí, ves a saber!"

No crec que l'ànima pesi pels coneixements. No m'imagino gens una ànima amb pes. Com es mesura? Ni idea... per la saviesa? Per l'actitud? Si pesa deu pesar en Gigues, ;) com la dels ordinadors. En la feina que hi ha per transmetre tot el coneixement, en temps, en esforç.

La comunicació interestel·lar és complicada. Pot ser-ho fins i tot per ànimes. Hi ha teories que diuen que tot és aquí i ara, perquè estem tots comunicats, però no hi ha una demostració empírica que això sigui cert.

Segons els budistes, si l'ànima està molt viciada i segueix desitjant venjança, li tocarà reencarnar-se moltes vegades més per purificar-se, per tant, entrant en la possibilitat devreencarnació, crec que sí, que transmetre la venjança, hauria de ser possible.

Si portem una càrrega de moltes vides, no m'estranya que només de nèixer ja tinguem angoixa, però crec que l'angoixa del naixement és refereix a l'angoixa de separació, i al canvi brusc de medi.

Jo crec que si fos possible que un home es reencarnés en un animal, immediatament voldria dir que els animals també tenen ànima. Si no què coi es reencarna? El cos no, ja que ès ben diferent... doncs l'ànima.

La purificació, es podria acomplir, en alguna altra dimensió on es trobessin les ànimes dels difunts o bé aquí a la terra, amb la
reencarnació. Cosa ben complicada, perquè sensecrecords com pots saber què has de fer i què has de millorar. És un recomençar de nou a cegues. Una veritable mala jugada.

Les ànimes són transparents, si també són inodores i insípides, no t'ho sabria dir. D'entrada penso que sí, però tenint en compte que hi ha estats d'ànim que fsn una olor determinada... no es pot descartar. ;)

I l'energia, que vagi voltant i que no s'acabi...

Olga, ho he intentat... no sé si et servirà de res. A mi m'ha servit per tenir encara més ganes de llegir el teu llibre, però amb pressa... o sigui sense esperar cap reencarnació.

Abraçades espirituals...

gloria abras pou ha dit...

Hi ha dues persones que, quan les he conegut, les he reconegut. Explicar-ho seria molt llarg i sóc totalment escèptica però he viscut les dues esmentades experiències i han estat fascinants. També ha estat dur quan arribat el moment, les he desconegut.

novesflors ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
novesflors ha dit...

La meua pregunta seria. A què en diem ànima? Jo dic ànima o esperit (perquè no sé quin nom posar-li) a quelcom que no és el mateix que la ment, la memòria, la capacitat d'aprendre, etc. En aquest sentit, això del pes de l'ànima pel fet d'adquirir coneixements, per a mi no ve al cas ja que els coneixements estrictament no els ubicaria en l'ànima...

Carme Rosanas ha dit...

M'encantaria que la Glòria ens ho expliqués millor, en la mesura que les històries o les identitats ho permetin. Em sembla fascinant sense haver-ho experimentat. Ja sigui a nivell espiritusl o simplement a nivell psicològic.

Teresa Costa-Gramunt ha dit...

El tema de la reencarnació ja es contemplava en el judaisme antic, a més de l'hinduisme, que la contempla.
Veure la 'continuïtat' de l'ànima en progressió és el que fa dir: aquesta ànima és vella en el sentit que ja sap el que ha de saber i que, per tant, ja no li caldrà reencarnar-se. La reencarnació és una nova oportunitat d'esmenar-se. Alguns, i algú hi feia broma, ho tindran més difícil, i han posat Hitler o Franco com a mostra.

matilde nuri i espona ha dit...

Interessant, el plantejament que fas i la proposta de reflexió en grup.
Però abans, i d'entrada, enhorabona, per la novetat editorial. Se'm fa de bon esperar, aquest llibre nou. Quanta força tens!

Jo diria que el coneixement va al cervell, i no a l'ànima, almenys no si abans no l'hem assimilat. Saber no és entendre o comprendre. També diria que els animals tenen ànima. Aaah, si els gossos poguessin expressar-se amb paraules i no amb lladrucs!
No em preocupa gaire pensar en la meva reencarnació, -animal de bosc o pedra estaria prou bé, en fi, que sigui el què hagi de ser,- però ara que has posat la qüestió en forma de preguntes, se m'ocorre pensar qui o què contenia l'ànima anterior a la reencarnació en Hitler?

M'agrada acostar-me a aquest temes a través del pensament científic, sobretot trobar el punt crític quan la teoria arriba al seu límit i cal triar: o bé acceptar o bé trobar noves solucions. També, em sembla adient l'espiritualitat dels indígenes.

Si donem per bo que l'energia sols es transforma, potser hauriem d'admetre que nosaltres som una forma més de les tantes manifestacions d'aquesta energia.

Bon dia, bones pensades
.

Josep Gironès Descarrega ha dit...

Acabo de descobrir la meva més completa ignorància en aquest camp.
Espero que la meva poca intel·ligència no sigui contagiosa.

Mercè Bagaria ha dit...

Mmm, aquestes preguntes m'engresquen molt. En prenc nota i tornaré a contestar-les. En el benestès que no tindran res que no tindran cap rigor científic. :-)

gloria abras pou ha dit...

Carme, no m'importaria explicar-vos-ho però encara m'ho estic explicant jo i convencent-me, malgrat sensacions increïbles, de que s'ha tractat de miratges...