SOPAR DE FAMÍLIA

SOPAR  DE  FAMÍLIA
*
12-1-16
*
L’ós gran talla llenya
voreta del riu,
la casa és molt freda
i l’óssa major
vol el foc ben viu.

L’àvia petiteta
teixeix uns mitjons
i així l’ós menut
al mig de l’hivern
té els peus calentons.
 L’oncle de la casa
ha anat a pescar,
porta quatre truites
que faran ben cuites
avui per sopar
 La mare ensabona
l’osset més petit,
l’eixuga, el pentina,
correu tots a taula,
que el peix ja és fregit.
*
OX
*
Ossets russos.




12 comentaris:

Unknown ha dit...

Ai, Olga! Quina tendresa en els ossos i en les teves paraules.

M. Roser ha dit...

Quin poema tan dolç...I aquesta família d'ossets són una monada...Cadascú fa una feina i després es reuneixen com una família feliç...M'ha agradat molt, el poema i els animalons, aquesta àvia amb tots els detallets pintats...
Petonets Olga.

Joan Josep Tamburini ha dit...

Molt dolç. Una abraçada

Carme Rosanas ha dit...

Com un conte poètic i tendre. Gràcies, Olga!

Vicent Llémena i Jambet ha dit...

La família, aquella cosa tan denostada és el millor que l'Home, ha trobat al seu camí per la immensitat del no-res. Ens fa veure que hi ha quelcom més que el relativisme de la lògica, per cert, el sentit comú, el menys comú dels sentits, Olga.

Vicent

Helena Bonals ha dit...

Aquesta mare ensabonant l'osset petit és molt graciosa! No havia vist mai aquest tipus d'estatuetes.

xavier pujol ha dit...

Aquestes figures de fusta dels ossos, sembla que tenen els braços articulats i amb els cordills es deuen poder bellugar com si tinguessin vida pròpia.
Amb el poema que has fet tu Olga, els has infós una vida familiar molt tendre.

Galionar ha dit...

Una col·lecció molt bonica de figures russes; una bonica col·lecció de versos per bastir una història tendra. Gràcies, Olga!

Jordi Dorca ha dit...

Admiro també aquesta doble orfebreria.
Gràcies, Olga.

Josep Gironès Descarrega ha dit...

Les paraules disposades envers fan més interessants les imatges.

Maria Dolors Giral ha dit...

Que petits que som i com ens agrades les històries ! I quina sort tenim que algú ens les expliqui tan bé.

Calpurni ha dit...

Eren objectes, ara són poema. Quina habilitat tens, Olga, per veure poesia en qualsevol lloc.
Salut i poesia!