CORAL PER A NENS SENSE ÀNGEL

CORAL PER A NENS SENSE ÀNGEL
*
26-1-16
*

Vosaltres somiàveu. ¿Qui somia més que un nen? /
Sabíeu moltes coses que nosaltres no sabem:/
països de colors on amagar-vos /
quan venien les llàgrimes. Perquè de plorar, /
sí que heu plorat, petits  infants, i el vostre plor, ¿sabeu? /
era de perles transparents sobre la pell tan fina /
d’una petita amb trenes  i una nina de drap, /
d’una menuda morta amb les amigues i les mares /
a qualsevol poblat del mig Orient fatigat per les bombes. /
També aquells nens en flor, tan plens de somnis dels dotze anys,
 postals als pares, necessers, colònia; ¿què vols dir? Mai ho hem vist, això que dius.
 I un cor dibuixat amb coloms blancs tot al voltant;
 el pas sobre la neu ja es va esborrar en un túnel; ¿què és la neu, mare? /
la sorra dels deserts us ha cobert les ombres;
i els passos curts, després de l’esmorzar, d’aquells nens a l’escola amb quaderns // donats per nens llunyans que també tenen cor. //
Vosaltres no anàveu amb el pare: ni el pare ni les mares, //
els avis ja fa temps que són morts. //
NI ELS ÀNGELS, NINGÚ NO HI HAVIA /
per deturar aquells gestos precisos de la mort que ALGÚ HA PERMÈS.
Fillets, no patiu gens pels vostres animals, si els trobeu a faltar: //
l’osset,  la cabra, els colomets i el gos, /
jo no sé si els peluixos que us feien companyia i confidència,
però ells sempre seran amb vosaltres. //
Mares, els vostres nens no tindran fred, no penseu el viatge sinó en aquelles mans /
acariciades, dolces, amb xocolata als dits, amb llapis de colors.
¿Algú ha dit xocolata? Si només en mengen al cel... //
 NO HI HAVIA CAP ÀNGEL, ALLÀ AMB ELLS, QUAN MORIEN.
QUI SAP ON EREN, POTSER FEIEN CORONA A ALGUN DÉU //
PERÒ SI ELS ÀNGELS S’AMAGUEN, NO TINGUEU POR: /
TOTS VOSALTRES, INFANTS D’ULLS TENDRES, US FAREU COMPANYIA.
*
OLGA XIRINACS


19 comentaris:

Teresa Costa-Gramunt ha dit...

Un poema tan bell com dur. I és que els holocausts no cessen, prenen diverses formes com diverses són les víctimes. Els infants: les més innocents.

M. Roser ha dit...

Un poema que fa esborronar i que dins de tanta tristor no deixa de ser bell...Quants nens-àngels no estan patint els rigors de la natura, tenint com únic sostre les estrelles, que tan poètiques són per nosaltres i que en les nits fredes d'insomni deuen comptar...
Petonets, Olga.

gloria abras pou ha dit...

Poema tan trist com alguna de les cançons de Mahler. Trist i punyent. On són els àngels i on és Déu?
Un petó, Olga.

Joan Josep Tamburini ha dit...

No tenen àngel perquè els àngels són ells i Déu són ells. Em recorda aquell nen que varen penjar els nazis a Mathausen. Algú va exclamar: On és Déu? I un altre va respondre: no el veus? està penjat de la corda.
Mentres un sol nen mori de gana o assassinat per les bombes, no serem veritablement humans.
Una abraçada Olga.

Carme Rosanas ha dit...

Que trist, Olga!! I que bell que és el teu poema!

Vicent Llémena i Jambet ha dit...

Tots els xiquets es faran companyia, i has dit una cosa molt certa, Olga, mira, la religió jueva prima al Pare, la cristiana al Fill i la musulmana als germans que conviuen una volta el sacrifici d'Abraham, en què no és el Fill qui mor si no el Pare, i així la vella companyonia dels germans es reparteixen el món, fent del Pare mort, ja viu, un nou company.

Aquest és el secret que busquen els qui es maten en la jihad, però cal la veu amable que els ho diga, la veu amable que els faça veure no com assassins sinó com a víctimes. Humans.

Vicent

matilde nuri i espona ha dit...

potser sí que hem arribat al punt extrem en que la tendresa ens haurà de fer lliures
la tendresa dels que no sols tenen cor, sinó també batec i pulsió, i oïda per escoltar
i ulls per veure i mans per passar a l'acció
.

Pilar ha dit...

Quanta bellesa, al mig del no-res.

Israel Clara ha dit...

Meravellós poema i una reverència. No puc dir res més, Mestra. T'estimo, Israel

Helena Bonals ha dit...

A mi em sap molt de greu quan algú parla de l'infern com si fos a l'altra vida, l'infern és aquí, cada dia, entre nosaltres, tapat amb vels d'empatia.

xavier pujol ha dit...

Sóc gran. Quan era petit ja sabíem del sofriment dels infants en d'altres llocs, altres països, altres continents.
El teu poema ens recorda la quantitat d'anys, dècades, segles que fa que els nens i les nenes pateixen la violència massa vegades incitada pels grans.
M'ha emocionat el teu poema Olga. També els comentaris dels companys lectors del teu blog. La cruesa d'aquestes injustes situacions ens fa sentir impotents.

Maria Dolors Giral ha dit...

Sembla exprés per l'esgarrifós crim recent (suposo que ho heu llegit), d'una criatura de pocs mesos llençada per la finestra per un malànima després de vexar-la sexualment. Hi ha coses que no es poden paír, ni tan sols amb l'ajut de la poesia.

Montse ha dit...

On vas, Europa? em pregunto... i no em sé respondre!

El teu poema i el reportatge que vaig veure ahir, sobre els voluntaris a la platja de Lesbos... és que m'encenen! I sentir tanta impotència!

Galionar ha dit...

Tots aquests nens sense àngel agrairan que algú els recordi i escrigui poemes com el teu, Olga. No sé que dir; tanta bellesa, tanta tristesa, tanta tendresa...

Manel Aljama ha dit...

On vas Europa? comparteixo l'opinió.

Hem fet na mica de difusió de CORAL PER A NENS SENSE ÀNGEL al grup de Facebook PREMI D'HONOR DE LES LLETRES CATALANES PER A L'ESCRIPTORA OLGA XIRINACS. A dins de Facebook ha estat compartit per més gent i des del meu bloc també ho he compartit amb twitter. Totes aquestes xarxes

Una abraçada i molts ànims, Olga.

novesflors ha dit...

És tot molt trist.

pfp ha dit...

gracias, Olga, gracias por tu sensibilidad, gracias por no olvidar, gracias porque no olvidemos.

Josep Gironès Descarrega ha dit...

Deliciosa poesia sobre un tema ben dramàtic.

Vicent Llémena i Jambet ha dit...

Olga, ja t'he contestat al meu segon bloc, és que hi ha vegades que passe algun temps, com que no tinc gaire visites no hi vaig gaire.

Una abraçada i vine quan vulgues, et promet que tots els dies el miraré.

Perdona i una abraçada ben forta des de la salut, des de la frescor i la caloreta d'una estufeta a l'hivern o des de l'ombra a l'estiu.

Vicent