FLOTAR


FLOTAR
*
El d’avui és un dia d’aquells que si mires el mar veus els barcos que semblen flotar en les boires.
            He baixat al jardí romà, entre el Passeig de les Palmeres i l’amfiteatre: ascensor des de la Via Augusta i rampes que permeten passar sense esforç pels que, com jo, portem bastó acabadet d’estrenar. Negre i amb mànec rodó, el més pràctic per penjar-te al braç quan fas la foto.
            Si et gires i mires enlaire, veus una gloriosa formació d’àloes sobre un massís d’àsters i tot acabat en la vertical d’un taronger ben fruitat. Colors d’hivern, solars.
            Ahir vaig tenir la meva última sessió de químio: sis horetes i mitja. M’han donat dos mesos abans no s’hagi eliminat tot el verí del cos, i els malestars. Entremig, les proves de rigor per comprovar si tot ha anat bé; fins ahir no vaig saber, ruc de mi, que el limfoma també afecta els ossos, per la sang que hi circula. Cada dia aprenc alguna cosa.
            He anat al jardí romà a respirar verd i mar. Em costa, ara, creure que he arribat a aquest final, després que em va costar creure la realitat del començament. Potser trigaré dos mesos a treure’m aquest pes i a recuperar l’alegria que prefiguren els àloes i els tarongers: viva, solar, lleugera d’esperit.
*

18 comentaris:

Carme Rosanas ha dit...

Cada canvi, ens costa de creure, però finalment tot acaba.

Quina alegria, Olga, que ja estiguis... Durant aquests dos mesos, cada dia que passi, estaràs més alliberada dels tòxics que el dia abans, i de les molèsties, també. Dos mesos de procés de neteja, mica en mica, el cos farà la seva feina i tornarà a la seva normalitat. Dos mesos. Sense les sessions de quimio, amb aquest pes tan feixuc fora de les teves espatlles, veuràs com s'alleugereixen tots els dies, tots els pesos. Enhorabona i molta força per a la recuperació.

pfp ha dit...

No dejes que los restos de la quimio empañen tu fuerza de voluntad y tu animo. ya has pasado lo peor.

saludos, con mis mejores

Montse ha dit...

Estic encantada que ja t'hagis tret del damunt la llosa de la quimio! Amunt! Res no podrà, amb els teus ossos! Una abraçada ben forta!

Salvador Macip ha dit...

Va, que ara comença la part bona. Ànims i molta força!

M. Roser ha dit...

Avui al temps de TV3, he vist una sortida de sol des del teu balcó mirador del mar...
Sigues optimista que ja has fet un altre pas endavant, i les flors et donen alegria...Sí, ja ho sé, les proves són un pal, però és el què toca...
Tu ves respirant aire de mar i tornaràs a recuperar l'alegria i el teu esperit aviat tornarà a ser lleuger com una daina!
Petonets, Olga.

Calpurni ha dit...

Ànim, Olga. Ja s'ha acabat una etapa dura.
Una abraçada!

xavier pujol ha dit...

"Respirar mar"
Fes-ho profundament Olga, t'ho has ben guanyat. I endavant, amb bastó o sense. La químio aviat només et serà un record. No dolent, no. Segurament ha estat l'element principal per a la teva curació definitiva.

Joan Josep Tamburini ha dit...

Quan ho passem malament ens fixem més en els petits detalls que ens envolten. Els paisatges són diferents. I cada dia que passi els veuràs diferents. M'alegro hagis acabat la quimio. Ànims i endavant. Una abraçada.

miquel ha dit...

Que les petites alegries de cada dia et facin més lleuger el cos cansat, dona d'esperit fort.

Vicent Llémena i Jambet ha dit...

Només en llegir el títol se m'ha acudit de dir-te el que et diré i, és que ara comença la teua vida, ara comences a baixar de la cimera, ara comença el camí més fàcil i més feliç, ara comença o segueix la teua vida, ara de debò, sense sotracs.


Que tingues un llarg i feliç camí, Olga.

Vicent

cantireta ha dit...

Estimada padrina,

quin goig tornar-te des de les cadires i la quimio i les hores que s'escolen. Si el cos et serva, és que sap que has de respirar encara milions de vegades més.

I abraçaré el mar que et vigila, i el bastó que vol el teu braç com a guia.

Molts petons !

Galionar ha dit...

Una etapa ja passada, Olga, superada amb nota, i ara una altra de més fàcil, cap a la recuperació definitiva. Possiblement la químio t'ha salvat la vida, així que serva el seu record amb "carinyo". I a gaudir de l'espectacle d'aquest mar, d'aquesta alenada d'aire, que possiblement trobaràs més bells que mai.
Una abraçada gran!

Oliva ha dit...

APA UNA BONA DESINTOXICACIO,MOLT AVIAT TOT SERA UN MAL RECORD.EL MAR EL SOL,I TOTES LES FLORS ET RECOLÇAN.

Unknown ha dit...

Olga, sé què és el que expliques. Jo no he tingut bastó per caminar, he preferit, amb apatia, quedar-me a casa. La teva actitud és la més intel·ligent. Segueix gaudint, viva i solar, del mar, dels jardins i de la Roma que t'envolta.
Petó.

Helena Bonals ha dit...

Quan s'ha patit de debò, les coses més quotidianes són un plaer. La felicitat de la nitidesa de les plantes després de la pluja. Ets molt valenta!

Teresa Costa-Gramunt ha dit...

Anem de cara a la primavera, apunta ja en els ametllers en flor... Som-hi!

Josep Gironès Descarrega ha dit...

Quan hi ha capacitat per percebre la realitat augmenta la capacitat per assumir-la. En el teu cas lluites sense perdre la percepció de l'entorn i de la bellesa. Que així sigui per molts anys!

Anònim ha dit...

Benvinguda al club "bastoner". Si un bastó ens permet sortir, caminar, passejar, explorar i un llarg etc... perquè entossudir-se a voler anar sense o quedar-se a casa?
Felicitats! i una abraçada de les Ex-Libris
Jacqueline