TEMPUS FUGIT (2)






TEMPUS FUGIT (2)
            *
            29-12-15
            *
            Fuig el temps i no fuig igual per a tothom. Depèn de les perspectives personals i socials.
            Com que aquests dies d’acabar i començar l’any es parla més del temps, es canten cançons  de l’any que marxa i torna i cadascú veu un rellotge que li marca les hores i a vegades voldries que es deturés, com el de Lucho Gatica. O com el de Romeu i Julieta que, segons com, encara sentien l’ocell de la nit i segons com el que anunciava el matí, oh trasbalsadora circumstància.
            Com que sol passar així, dic, les cames que sustenten els meus rellotges també són diverses. Les unes correran més i les altres menys. Algú provocarà un eclipsi per tornar un dia enrere, com a la deliciosa pel·lícula “Tic tac”, de Rosa Vergés.
            A tothom que estigui atent al pas de les hores desitjo que li resultin amables. Que no li pesin. Que no les temi. Que hi faci surf i arribi a la platja amb harmonia.
            Perquè malgrat tot i del que diem i pensem, el temps passarà igualment.
            *
NOTA. Em sap greu però no puc accedir als comentaris dels blogaires amics. Són tals i difícils les condicions que demana cada blog, i em costa tant de temps de intentar respondre sense resultat, que ho he de fer públic, perquè sapigueu que la voluntat de respondre ja la tinc, però jo no sé resoldre jeroglífics. Si algú em facilita l’accés, benvingut sigui.



24 comentaris:

xavier pujol ha dit...

"Tempus fugit"
Temps que fuig. Temps finit per alguns, temps indefinit per d'altres. Ningú posseeix el temps infinit.
Intentarem seguir els teus desigs i que el que ens resta sigui amable.

Que per a tu Olga, el 2016 sigui productiu en la feina, ben generós en els reconeixements, i sobretot efectiu en salut. (De la bona, com a tu t'agrada recalcar)

Teresa Costa-Gramunt ha dit...

La sensació del temps és diferent per a tothom. El temps del rellotge, però, és exacte per a tothom. Entre el temps intern i el temps extern, harmonia, sí, és el desitjable. Hi ha moments extraordinaris, però, en què el temps no passa. Ens n'adonem que ha passat quan sortim d'aquesta estranya i bonica estança...
Que tinguis una bona entrada d'any!

Carme Rosanas ha dit...

Que el temps ens sigui favorable i la percepció del temps també.
"Vaig amb el temps" vaig sentir-hi a dir un dia al Paniker. Em va fer enveja i sempre m'ha agradat aquesta expressió.
Reconec aquest temps que no passa que diu la Teresa i no sé si és el mateix que anar amb el temps o no... Però si que sé que les presses el fan córrer més i que la calma el tranquil·litza.

Els millors desitjos per a tu, Olga!! De felicitat i de salut.

No et sé ajudar en això dels comentaris... No sé què deu passar. Jo no he notat csp problema amb els comentaris als blogs amics,.. espero que aquest es quedi al seu lloc i no s'escapi.

Vicent Llémena i Jambet ha dit...

A la part de dalt i dreta posa el teu correu, més a la dreta una altra cosa i més encara "surt", si te n'ix "surt" és que no has accedit al teu bloc personalment i cal fer-ho, prems "surt" i t'ixirà una pantalla on has de posar el teu correu i la contrassenya a sota. Continue...

Vicent Llémena i Jambet ha dit...

Quan hages entrat al teu bloc veuràs que ja no ix les dues coses d'abans sinó: Nova entrada-Dissenya-Surt. En la part dreta del damunt, ves a dissenya i te n'ixirà una nova pantalla, aleshores ja pots anar a comentaris i se't desplegaran dues coses comentaris brossa i comentaris pendents, prems en pendents.

Vicent

Vicent Llémena i Jambet ha dit...

Això si, i no és el teu cas, els has d'aprovar.

Sinó t'ixiran directament al bloc i hauràs de prémer on posa comentaris i fer-los o llegir-los, també hi ha una extensió vas a la llapissera per a publicar i a la part dreta ix un cuadrat on posa varies coses i entre elles Opcions, després poses comentaris dels lectors i després permet.

Espere que t'haja servit o que algú des d'altre bloc t'ho diga el que jo t'he escrit. Ara paciéncia i llegeix-te'l.

Vicent

August Garcia ha dit...

El temps, aquesta dimensió tan especial de la nostra existència. En diuen la quarta dimensió, que se suma a les tres de l'espai. Segurament en trobaríem d'altres si reflexionéssim sobre la complexitat d'això que en diem viure i que costa tan definir. El temps fuig, sí, però també arriba de nou a cada moment, carregat a més de les experiències de temps anteriors, amb coses per a aprendre i viure millor les que ens encalcen.
Cadascú s'ho fa com pot, ja se sap.
En tot cas, com algú ha dit, salut de la bona per anar-ho trampejant!
I a veure si aquest 2016 s'aconsegueix el que tants demanem: el Premi d'Honor de les lLetres Catalanes per a tu, Olga!
Bon any!

Montse ha dit...

El temps fuig prou de pressa, si, és cert! I tant que costa que fugi, en determinades circumstàncies! Tot és relatiu, és clar. Einstein, que savi!

Jo tampoc no sé per què et passa el que et passa amb els comentaris, però veig que hi ha uns quants dels teus comentaristes que ja t'ho expliquen.

Et desitjo dues coses: una, que el temps que hauria de fugir de pressa, ho faci. I l'altra: exactament la contrària. Que el temps que voldries que s'allargués, s'allargui fins que n'estiguis satisfeta.

Ja, ja sé que no van així, les coses, però eh, que aniria bé, que hi anéssin?

Molt,molt,molt bona entrada del nou any! Tant de bo, com diu l'August i com desitgem tants amants de la iteratura, siguem o no blogaires, el 2016 aconsegueixis el Premi d'Honor de les lletres Catalanes!

Galionar ha dit...

Que també per a tu les hores siguin amables, Olga, i que el temps tingui la justa mesura que vulguis donar-li. Molt bona entrada d'any, i que continuï així fins a principis de l'altre.
Una forta abraçada!

matilde nuri i espona ha dit...

per a mi, temps deturat, llargues sobretaules, conversa lenta, estones per fer poca cosa;

aquest any el dia 31 a les 24 h. amb els amics estarem pendents del rellotge, però no sempre ho hem fet així: té la seva gràcia no-acabar i no-començar un any; el temps com un continuo; el 2015 ja el deixaria continuar; però rebré amb il·lusió el 2016 que promet força: veurem, veurem, i ja ens ho anirem explicant, oi?


-no sé quina pot ser la causa del problema amb els comentaris als blogs, de vegades és només qüestió de comprovar si t'has identificat com a usuària;

una abraçada
.

Vicent Llémena i Jambet ha dit...

Prompte entraràs, Olga, en l'any 13; el número de Déu, aprofita'l!

Vicent

M. Roser ha dit...

Tens raó Olga el temps passa...Quan ets menut voldries que passes més de pressa, per allò de voler ser gran, i quan ets gran el voldries alentir, perquè t'adones que no valia la pena còrrer...
Que en aquest 2016, sigui per tu també ben amable, el pas de les hores i que et passin al ritme que més t'abelleixi!!!
M'agraden els rellotge de les flors i els pantalons ratllats i el de les cames lleugeres...
Molts petonets.

Joan Josep Tamburini ha dit...

El temps és tan relatiu...Els místics, siguin d'on siguin, sempre diuen que el que importa és el present. L'ara.Però hi han moments en que el passat ens atreu i altres en que ens agrada somiar i pensar en el futur.
Una abraçada.

gloria abras pou ha dit...

El que m'importa del temps és la intensitat en que el vivim. De vegades he sentit més en mitja hora que en 24. Sé que no aprofito tot el temps per això m'he acostumat a mesurar-lo per intensitat, una hora de bona lectura, una conversa afectuosa, un concert em justifiquen plenament el dia, aquesta intel·ligent divisió del temps que ha creat la intel·ligència humana.

A mi segons quins blog em demanen e-mail i contrasenya. Omplo els camps i retorno al blog. Premo "publicar" i funciona.

Un petó, Olga!!!

Elfreelang ha dit...

tempus fugit ....doncs carpe diem .....el cronos i el kairos....el temps passa i de vegades pesa no podem fer que s'aturi encara que la mesura és del tot arbitraria i en la hem inventat nosaltres ...sense rellotge passaria igualment i sense calendari també ....si poguéssim viatjar en el temps¡ que et sigui favorable i gens pesat i sí feliç el pas al nou any 2016!!!!

respecte als comentaris és cert que alguns demanen verificar unes imatges ....jo crec que no ho tinc ficat al meu blog o potser si... la veritat és que no ho sé ...
mira per publicar el comentari ara he hagut de marca en els dibuixets les que tenien senyals de transit ( rodat )

Oliva ha dit...

A VOLTES EN PREGUNTO,SI FOS POSSIBLE VALDRIA LA PENA PARAR EL TEMPS?...ELS MOMENTS FELIÇOS ES CONVERTIRIEN EN RUTINA,ELS DOLENTS EN UN SUPLICI.

Jordi Dorca ha dit...

La imatge del surf, tan arriscat!

novesflors ha dit...

Si el temps fuig, procurem viure amb plena consciència cada instant, carpe diem.
Bona entrada d'any, Olga.

Enric H. March ha dit...

Sempre ens quedarà el festina lente.

Helena Bonals ha dit...

Els meu primers deu anys, els més importants, em van passar molt a poc a poc. La resta de la meva vida ha passat rapídissimament.

cantireta ha dit...

Sento que el temps ha anat en contra nostra. Miro d'esmenar-ho amb un llarg correu.

Molts petons, Padrina. Que el 2016 ens retrobi de prop i felices.

fanal blau ha dit...

Salut pel 2016, Olga!
Quan l'estrenem, que els rellotges diuen que està al caure, un brindis serà per a tu!
Una abraçada llarga i afectuosa.

Josep Gironès Descarrega ha dit...

El temps passa i nosaltres seguim el mateix camí, mentre acumulem experiències.

Chitón ha dit...

Escribir es recrearnos en el tiempo huido...o en el no vivido. Enhorabuena por tus textos.