D'EUROPA A AMÈRICA I TORNAR


D’EUROPA A AMÈRICA I TORNAR
*
No em cansaré de dir-ho, però la gent té tirada a la credulitat pel que fa a la publicitat enganyosa i als comentaristes ignorants i necis.
            Avui és sant Nicolau de Bari, o de Myra, aquest últim nom li diuen el orientals, que el tenen per patró en diferents països. Sant Nicolau, el bisbe també amic dels nens, a qui repartia joguines, i ho continua fent. Sant Nicolau, Klaus, Noel. Grans i petits l’esperem il·lusionats. És un sant d’Europa.
            Francesc d’Assis va començar a fer pessebres, regal que tenim de més si als EUA no en fan. Cosa de cristians diferents.
            L’arbre de Nadal té tants significats que es fan interessants de llegir. Sembla que sant Bonifaci va ser el primer a plantar un avet en comptes d’un arbre pagà que veneraven els països nòrdics, i que ell va tallar. Martin Luter hi va posar pomes vermelles en senyal de vida creixent. Estrella, boles, tot respon a una idea cristiana que surt d’Europa.
            Els reis mags es diu que eren savis astrònoms que observaven les estrelles i van seguir un cometa. De totes maneres, consten al nostre santoral: Melcior, Gaspar, Baltasar... per tant hem de saber que existeixen i per això s’hi pot creure sense gaires somriures dissimulats.
            Abans de Nadal es posa una carbassa buida i amb espelma dins el dia de Tots Sants o el de difunts. Ja ho feien els nostres pagesos fa anys, molts anys abans que no arribés  Halloween. El dia dels morts, 2 de novembre, a col·legi ens feien seguir tres misses per treure tres ànimes del purgatori. Volaven les ànimes, doncs. Les carbasses dels pagesos guiaven els difunts extraviats perquè no es perdessin camí de retorn al cementiri.
            El treball de patchwork o de retalls, va sortir de les llars nòrdiques que van emigrar als EUA buscant una vida millor. Aprofitar roba, fer pedaços, a mi me’n van fer  aprendre. ¿Qui sabria, ara, tret de les jaies, posar un bon pedaç?
            Tot això ho tinc documentat, i altres coses que desmenteixen allò de dir amb menyspreu: “¡Fora tots els costums americans!”. Són costums europeus, són nostres i els hem  exportat. Ells n’han estat bons aprenents. Els primers emigrants van ser cristians europeus (ara no parlo d’Amèrica del Sud. Aquella és tota una altra història.)
            ***
Els tres reis. Museu d’Art de Catalunya.

17 comentaris:

Vicent Llémena i Jambet ha dit...

Em pegues el teu optimisme en quant a les costums europees, que molts pensen són dels ianquis, no, són nostres, d'aquest gran país, bressol de tantes coses, com bé apuntes, Olga.

Vicent

Enric H. March ha dit...

Com m'alegra llegir aquestes ratlles, Olga! Podem criticar el rerefons comercial amb què ens venen les tradicions, però abans d'obrir la boca pagaria la pena mirar enrere per veure d'on venim. Hem deixat d'escoltar l'àvia i ens hem posat en mans de mercaders ignorants (dels lletrats en queden cada cop menys).

xavier pujol ha dit...

És important l'exercici que fas d'aclarir la procedència de les tradicions. Si és història no es pot canviar.
A vegades s'hi posen pedaços, però no són aquells a que et refereixes i que, efectivament, ja només saben fer-ho les jaies.

Helena Bonals ha dit...

No en tenia ni idea, gràcies per explicar-nos-ho!

M. Roser ha dit...

Encara que més o menys, o tenia una mica clar, sempre va bé que algú amb credibilitat, et refresqui la memòria de les tradicions...

Desembre que arribes amb Sant Nicolau,
la neu que tu portes fa el cim més suau.
L'anyada s'acaba , t'endús la tardor
però amb tu torna sempre el Nadal del Senyor.
(Popular)

Petonets, Olga.












Teresa Costa-Gramunt ha dit...

Certament aquestes tradicions són camins d'anada i tornada. Una altra cosa, com diu L'Enric, és com ens ho venen. La festa de Sant Nicolau era una festa dels nens, en efecte, com la festa de Santa Llúcia ho era de les nenes (i de les modistes). En queda una manifestació al monestir de Montserrat, amb la festa del 'bisbetó'. És a través de la ignorància que ens engalipen. No cal ser creient per saber les nostres tradicions, hauria de ser de cultura general, però... Jo estic d'acord a dir-ne també solstici d'hivern, dels dies pròxims a la festa de Nadal. Perquè ho és i perquè la festa procedeix de les festes romanes i paganes. Però hi ha gent que en fa bandera de dir-ne festa del solstici d'hivern, situant-se de dret en el calendari romà i pagà. Fa riure una mica, perquè al capdavall no sortim de Roma!

Júlia ha dit...

Quan era petita hi va haver un corrent en contra d'arbres i Pares Noels, semblava que eren 'protestants', també hi va haver el corrent contrari, gent 'moderna' que va bandejar els Reis d'Orient i feia el 'papà Noel', al conegut conte de Calders s'ironitza molt bé sobre el tema. El Tio -no el'cagatió'- no es feia pas a tot arreu ni duia barretina ni cara pintada, avui tot conviu i les tradicions es transformen, es complementen i l'únic que em destorba és l'excés de regals i regalets però sembla que no te'n pots escapar... pel que fa als americans -del Nord- tot se'ls hi carrega, si fins i tot Sant Valentí era nostrat en d'altres temps.

gloria abras pou ha dit...

És molt interessant comprovar un cop més com els estatunidencs celebren festes importades d'Europa ja que, ells mateixos, en notable majoria, procedeix del vell continent.
Una vegada vaig estar a Bari. L'estàtua del bon Sant Nicolau presentava secs i racons plens de cartes o notes. Algunes eren de bon llegir sense tocar-les. Hi havia agraïments per bodes encertades i demandes de xicots per part de les solteres que volien estimar un home. Va resultar entranyable.

Carme Rosanas ha dit...

Ets un pou de saviesa i m'ha agradat molt aquest post.

La historia de Sant Nicolau ja la sabia, però d'altres m han sorprès enormement, com la de les carbasses i les espelmes que guiaven les ànimes csp al cel... Gràcies per tantes informacions interessants.

Joan Josep Tamburini ha dit...

El món és més petit del què creiem. Una abraçada.

Galionar ha dit...

M'has ensenyat unes quantes coses que ignorava, Olga. Nadal és prolífic en història, llegendes i tradicions, i al final no sabem a què atendre'ns...
Quan era petita, les monges també ens feien assistir a les tres misses per alliberar les tres ànimes. Recordo que em tenia aterrida, això d'unes ànimes invisibles volant per l'aire...
Una abraçada!

Elfreelang ha dit...

sempre s'aprèn alguna cosa de profit, no sabia que els pagesos posessin ja carabasses buides amb espelmes dins ....bé jo de fer coses de cosir o de pactchword ( diria que ho escrit malament) no en sé, suposo que és pura rebel·lia meva, durant l'escola franquista a les nenes ens obligaven a cosir .....com a mínim ser fer un sargit, malfet així sí .....visca sant Nicolau ! i gràcies ! pel post

Loreto Giralt Turón ha dit...

La història de les carbasses ja me l'havies explicada fa uns anys. És interessant conèixer l'origen de les nostres festes. Bon vespre, Olga!

novesflors ha dit...

De les coses que expliques n'havia sentit parlar excepte això de la carabassa amb el ciri dins, això no ho havia vist mai ni en tenia referència. Siga com siga a mi m'agraden les festes de Nadal.

Maria Dolors Giral ha dit...

De petita, recordo a Sant Julià de Vilatorta ( on hi ha la casa d'estiueig dels avis i que ara és meva) que el dia dels morts posaven a les finestres de les cases carabasses tallades amb una espelma a dins. Quan ho explico sempre hi ha algú que creu que m'ho invento o era un costum trasplantat. Ai senyor!

Josep Gironès Descarrega ha dit...

"Canten cartes, callen barbes", Aquest refrany fa referència a les persones amb un bon pòsit cultural, com la nostra escriptora referent, que a base de documentació podria fer callar moltes boques pecadores o ignorants.

Teresa Duch ha dit...

Una informació molt interessant, Olga. Pensaré amb sant Francesc d'Assís d'aquí a uns dies quan faci el pessebre i amb sant Bonifaci, amb l'arbre. El tema de la carbassa per Tots Sants sí que el coneixia i l'origen del patchwork m'ha sorprès moltíssim; que havia de ser originari d'un lloc fred, això segur perquè el patchwork dóna molta escalfor. Moltes vegades la gent parla del que sent a dir; si li han dit malament, ja s'ha liat la troca, perquè no ens parem a contrastar-ho, que va!
Et volia comentar algo per correu, Olga, però no te'l trobo enlloc. Et dono el meu i si pots diga'm hola i així et puc contestar. És tereduch@yahoo.es .Merci.