EL CAMÍ DELS ENAMORATS


EL  CAMÍ  DELS  ENAMORATS
*
18-12-15
*                

Vull tornar al Camí dels Enamorats, ¿sabeu on és?:
a la Vall de Boí, al lloc on el fragorós riu de sant Nicolau baixa des d’un ‘vel d’harmonia’ amb una ‘certa glòria’; on creixen ‘petiteses’ meravelloses,  ‘noves flors’ i una ‘fita’ ben posada.
On ‘tresquen i verdegen’ des dels temps de ‘bereshit’ els qui escriuen ‘quaderns de mots’, ‘edeta’, ‘lapsus calami’, ‘salsa-ficció’ i ‘miramelsmots’, i també fan ‘geoblogs’ ben dorcats tot inventant la paraula, i on s’enlaira alguna ‘milotxa’ per sobre el ‘jardí del drach’.

Allà dalt hi pot haver ‘boira plana’ però no una ‘allau’. Sobre ‘en blau’
hi ha ‘edurnebeltz’ i ‘jo mateixa’, 'la panxa del bou' que pastura al prat a ‘cops de ploma’, potser d’algun ocell protegit per sant Nicolau, que els estimava abans de trobar-se ‘bloguejat’.
Nicolau, que no porta un ‘porquet de sant Antoni’, és clar, però que sí que conversa
amb un ‘anacoreta’ que medita ‘fent punyetes’, mentre observa una ‘cantireta’
que intenta en va omplir el fòtil en la turbulència de l’aigua rabent.

Vull tornar al Camí dels Enamorats, ¿sabeu on és?,  mentre veig baixar un ‘galionar’
que porta tot un ‘col·lectiu d’antiartistes’, amb ‘Kraus’, Mompó, Jaka, Aifos, Alyebard i Calpurni des del seu cau. Tinc por que el galió naufragui... però l’aturarà ‘la veu del roure’.
Tothom s’ho passa bé amb ‘cada vers que has entès’,  ‘a la llum d’un fanalet’,
potser ‘des del balcó’ d’algú que encara suma i diu ’...i escaig’.

No sé si aquesta aigua arribarà al ‘Baix Gaià’, ‘des del meu mar’, on ja es poden veure ‘kalamars’ i on tots som vigilats per ‘l’agutzil de Rocaura’, amatent. Allà on s’ajunta l’aigua dolça, la del Camí dels Enamorats, ¿sabeu on és?, i la del mar, mentre algú vaticina que ‘el món s’acaba’, ves quin greu que em sap...

Vull tornar al Camí dels Enamorats, ¿ja sabeu on és, per fi?, ¿hi heu estat?, perquè tot quedi recollit en una exultant ‘col·lecció de moments’ amb colors i paraules. Si pot ser, d’amor.

***


Camí dels Enamorats. Fotografies de Vicenç Roca

18 comentaris:

Helena Bonals ha dit...

Quin honor, ser entre els blogs que cites! Tens una creativitat inacabable, Olga!

Baix Gaia ha dit...

Jo també hi vull tornar al camí dels Enamorats! Per recollir maduixetes entre les ortigues i remullar-me a la font de la Tartera. I amb tan bona companyia encara millor ♥

matilde nuri i espona ha dit...

aquest post és com una gran abraçada!
ho celebro, amb esperit nadalenc
celebro la unió de la gent
que siguem tots amics

gràcies!
.

Vicent Llémena i Jambet ha dit...

Potser pensem que la pau, la Vida és cosa d'enamorats, però no, Olga, tots tenim certa dosi d'emamorament en el moment en què el matar o morir simbòlic el fem esdevenir en paraules i perquè no en molt més.

Una abraçada des de València.

Vicent

Galionar ha dit...

Moltíssimes gràcies per aquest post que és com una abraçada conjunta per a tots els blocaires que tenim el goig d'estar virtualment a prop teu! Molt bones estones en la teva companyia, Olga, i com deia aquell, "...Que nos quiten lo bailao..."!
Saps, amiga?, atès que la meva parella és una persona gran, hem fet la sol·licitud a l'Imserso per al Termalisme, a la Vall de Boí, que és la meva segona casa. Per al mes de juny. Com m'agradaria poder-t'hi trobar, i fins i tot passejar amb tu pel Camí dels Enamorats!
Encara falta molt de temps, i tu t'has de posar novament en forma, però desitjar molt una cosa ja és com haver-la viscut una mica. Jo no defallirè en l'esperança!
Una forta abraçada, Olga!

Teresa Costa-Gramunt ha dit...

Sí que hi he estat, en aquest camí, hi vaig ser a l'estiu, a l'agost. Vaig donar-me el gust d'anar-hi sola, a passejar, també s'està bé passejant tot sol, vaig fer fotografies, vaig escoltar la remor de l'aigua... L'enamorat es va quedar llegint, i jo vaig llegir d'una altra manera, ja saps, en la contemplació...

xavier pujol ha dit...

Coneixem el Camí dels Enamorats de la Vall de Sant Nicolau. Ara fa anys que no hi hem estat.
Aquest segon camí dels enamorats que has descrit en aquest post també m'ha enamorat. Agrada trobar una paraula que t'identifica entre aquesta coral de blogaires tan ben avinguts.
Gràcies Olga per posar una pedreta al camí. Serà fàcil tornar-hi ara que l'has assenyalat.
Que tinguis unes Festes Nadalenques plenes de joia i de salut!

M. Roser ha dit...

M'agrada ser un petit còdol d'aquest riu que hi ha al camí dels enamorats, on a més de les aigües que baixen de les muntanyes i conflueixen totes les ànimes que volen formar part de la natura, perquè estimen la vida, la poesia, l'amor...
Petonets, Olga.

Joan Josep Tamburini ha dit...

M'agrada que em facis parlar amb sant Nicolau. Crec que no t'has deixat ningú. Aquí hi som tots arraulits sota les teves alas. Una forta abraçada.

gloria abras pou ha dit...

No conec aquest atraient Camí dels Enamorats que tan enginyosament ens presentes.
Et dono infinites gràcies per recordar-me.
Penso en camins anònims on l'amor hi dona voltes a la caça dels seus fidels amants.
Un petó, Olga!

Júlia ha dit...

Bonic camí aquest, imprescindible, una abraçada!

Carme Rosanas ha dit...

Jo no conec el camí dels Enamorats, tot i que m'agradaria molt. Ho hauré de programar. Però "llepo" el teu post poc a poc com una llaminadura de l'esperit. Trobar-nos aplegats en en teu escrit és doble plaer. Ser-hi, ja n'és un, gràcies!! Ser com a grup, n'es un altre afegit.

Moltíssimes gràcies i demanarem un doble desig, potser als reis d'orient que aviat passaran: tornar al camí dels enamorats, per a tu, conèixer-lo per a mi...

Maria Dolors Giral ha dit...

Quina sort tenim els que estem enamorats de tantes coses. Quina sort tenim de tenir qui ens les recordi d'una forma que ens enamora de mou. Quina sort tenim de saber que, malgrat tot, aquest camí sempre és allí pels que n'estem enamorats.

Eduard ha dit...

Això és tota una declaració d'amor a la blogosfera, a la catosfera. Ningú millor que una gran mestra com tu per fer-la!
Ets un far en aquesta xarxa vasta i inacabable, que el món potser sí que s'acabarà, però sens dubte el seguirà un altre món. I calen els fars i les llums dins la incerta boira dels dies que han de venir.

fanal blau ha dit...

El teu camí, és el camí dels enamorats.
Ens tens ben enamorats a tots, ja ho veus.
Serà la bellesa, l'estima, la generositat i la saviesa que trobem en tu, i que ens regales.
Gràcies, estimada Olga.

novesflors ha dit...

Oh, Olga, quina meravella i quina il·lusió trobar-me al teu camí, com una petita flor que avui has recollit per fer el teu ramell generós d'amics i amigues blocaires.
Moltíssimes gràcies. Que l'amor t'acompanye sempre.

Teresa Duch ha dit...

Ole, ole, jo també hi sóc, i mira que és difícil encabir un nom tant estrany entre tanta natura. Moltes gràcies, Olga! Buscaré el Camí dels Enamorats quan vagi a la meva enyorada Vall de Boí. Felicitats al fotògraf!

Calpurni ha dit...

Quin camí! Tot ple de caminants amics. Moltíssimes gràcies, estimada Olga. Des d'Edeta i el des del meu 'cau' et saludem i et desitgem bones festes. Salut i poesia!