RUCS A L'OLIMP

RUCS A L’OLIMP

*

29-3-15

*

Ahir la tarda era plàcida. Al balcó, ben asseguda, em dedicava a llençar un caixó sencer d’articles de diari i notícies referents a la poesia catalana dels anys 80 en amunt. Els havia guardat fins ara però, ja interioritzats, faran pasta de paper. Antics però no obsolets. De les perles que en sortien us n’he guardat unes quantes:

                1-  “Quim Monzó: “un bon català ha de fer carrera en espanyol(...)

”S’autodefineix com un ‘xarnego reconvertit’ (Avui 19-8-90)”

          2- Carme Riera: “Se publica demasiado. Los anticonceptivos han resultado eficacísimos para controlar la natalidad(...) Quizá también, y en relación con esta situación (escribir), está llegando la hora de que un laboratorio farmacéutico se interese por el hallazgo de un fármaco que, sin quitar las ganas de escribir, deje a quien lo tome inapetente para publicar (...) A lo mejor hasta casi todos salíamos ganando.”(La Vanguardia 26-6-92)

            3-  Teatre: “Joaquim Cardona: L’única gràcia del teatre és fer-lo; veure’l m’avorreix profundament.” (Avui 24-5-90)

            4- Teatre. “Joan Brossa: ¡M’agrada tant el teatre que per això no hi vaig mai!” ( Avui 19-8-90)

          5- Albert Roig “(...) el propio Joan Margarit y Francesc Parcerisas se caracterizan por su realismo intimista. Sólo hace falta ver los títulos de sus libros. ‘Mar d’hivern’, ‘Llum de pluja’, ‘Focs d’octubre’... todo son otoños compungidos, vejez flàccida, lágrimas de cocodrilo. Ignoro si la sociedad de escritores y poetas catalanes tomará medidas contra estos psicópatas de la poesía.” (La Vanguardia 30-12-92)

          6- Rosa Montero: Referido a los catalanes: “Hoy, tras 12 años de democracia, vuelven a resultarme ultragalácticos, pero ahora se diría que proceden de la nebulosa de los malos, de la estrella de los torpes y los chinches... y no sólo se están pasando de sosos sinó también de intolerantes y tiránicos” (El País 27-2-88)

          7- Salvador Oliva. (Referit als Jocs Florals de Barcelona en l’afer À. Susanna) “El president dels mantenidors, Joan Margarit, és el que ho té més clar: diu que com que no sabia que existís la revista que va editar el poema guardonat, per a ell, era inèdit. Tot allò que no sabem que existia no existeix. ¡Ben dit, Margarit! “ (Avui 24-5-92)

          *

          Poetes meus, blogaires que us esforceu a escriure perquè us agrada, per concursar, per publicar, mireu que no us diguin psicòpates i xinxes, i que els de l’Olimp no us facin prendre anticonceptius. ¡Compte!, a vosaltres, que ells sí que publiquen i mai no es mouen dels núvols de glòria.

          *

          Ruc a l’Olimp. Collage d’OX