"¡ JA S'ACOSTEN...!"

“¡JA S’ACOSTEN...!”
*
10-3-15
*
És dimarts i em passejo pel “mercadillo”, a deixar-me portar pel sol tebi i per les paraules acolorides dels venedors. Em convé perquè m’he disgustat i surto a esbravar-me. Una parada  amb tendal fosc és atesa per un noi morè amb turbant fals i molt bon humor. Riu i no calla; explica la seva vida amb força gràcia, que si ha sortit de l’armari, que si això que si allò: “¡Comprad, comprad, dice el Señor...!”, va repetint entremig. Les dones riuen, fan veure que s’esgarrifen del que diu, i jo l’escolto, quieta al final de la parada. Li compro una peça i m’informa del següent: “ en menys de cinc anys tindrem els jihadistes aquí” “En tan poc temps?”, pregunto. “I que no sigui menys i tot. Corea del Nord els volia eliminar en un any, però les potències s’hi van oposar. Des de llavors van creixent...” “I gent que hi va a apuntar-s’hi...” afegeixo. “Doncs s’acosten, s’acosten.” Més val que em mori abans”, concloc. “Dona, esperi’s que arribin per morir-se, tampoc cal que ho avanci...” He arribat a casa que somreia i tot.
*
“Dona amb pistola”, de Julio Romero de Torres. 1925



14 comentaris:

xavier pujol ha dit...

Té raó el noi del mercadillo. Per morir-se no hi ha pressa.
A no sé que ens morim de riure, quan trobem gent simpàtica que ens alegra els mals dies.

novesflors ha dit...

Hi ha coses que no s'han d'avançar. Si ens morim de riure, com diu Xavier Pujol, sí, això són altres calces.

Joan Josep Tamburini ha dit...

Però tampoc ens hem de quedar discutín el sexe dels àngels, com els de Constantinopla.

Carme Rosanas ha dit...

Ara que per poca pressa que hi hagi en morir-se, jo estic amb tu, per viure segons de quina manera, amb segons quina gent, val més morir-se...

Júlia ha dit...

Els mercadillos i la seva gent i les seves parades són una mina, resisteixen el pas del temps i els canvis en les tendències i n'hi ha per tot el món.

...iescaig ha dit...

si l'interlocutor es presenta amb una pistola a la mà, evidencia que té ganes de fer mal o molta por; això fa inútil qualsevol intent d'argumentació; està bé saber-ho; com a mínim, podem dir que ho hem intentat;

jo no pensaria en la mort, encara no, per molt que el dia i l'espera es facin llargs, incòmodes o contradictoris; tampoc posaria en valor els fonaments sòlids;

la vida, fins avui, podem dir que la vivim lliures de marca
.

Helena Bonals ha dit...

T'han capgirat l'humor de cop! Ja passa això a vegades.

Vicent Llémena i Jambet ha dit...

Et transcric ací un comentari que he fet sobre la nostra llengua, que en la part final val per la teua reflexió, ja veuràs Olga:


Sí Sebastián, la llengua catalano-valenciana i, segons consta a un document del Regne d'Espanya, en aquell temps de Castella ja ho va dir, destruir la llengua o les llengües perifèriques a poc a poc i, sense que ningú no se n'adonara, només qui coneixem l'amo ens adonem, dia a dia, malauradament i fem un pols vital a vida o mort contra el mateix amo per poder-la parlar. Algú dirà que sóc un boig, la veritat, si és que n'hi ha ens ho farà saber a tot lo món. Ah! i se m'oblidava, tot sabent que present, passat i futur són sengles entelèquies, que res no es pot ni podem canviar que no ho vulga l'Inconscient col·lectiu de l'Univers.
4 minuts · Editat · M'agrada · 1

Teresa Costa-Gramunt ha dit...

El dels 'mercadillos' és un petit món, però no hi falta de res... Fas bé de sortir a passejar quan alguna cosa et disgusta. Com que jo no tinc res més a peu de carrer que el petit jardí, doncs surto al jardí i m'esbravo respirant fons!

Maria Dolors Giral ha dit...

A vegades sembla que res no passi però en quant obres un ull la realitat t'hi entra. No podem viure amb els ulls tancats que els necessitem molt per trobar el camí, o almenys fer la viu-viu.

M. Roser ha dit...

Doncs si que té la seva gràcia, no cal morir-se abans no fos cas que no arribessin i hagi estat en va la nostra fugida... Avui jo també he anat a fer un vol pel "mercadillo", però els crits dels venedors m'atabalen una mica!
Petonets.

Josep Gironès Descarrega ha dit...

No cal magnificar certes situacions i fer-nos mal cos abans d'hora. Els violents musulmans i els d'altres religions són una minoria. Potser si la religió formés part de la intimitat de les persones i no de la parafernàlia oficial tot aniria millor.

Oliva ha dit...

DE MORIR,MORIR,MORIREM TOTS,PERO SISPLAU SENSA PRESA...I SI POT SER SENSA A DONARNOS...QUE AIXO QUE ET DEGOLLIN...QUINA FRESA¡¡¡

Loreto Giralt Turón ha dit...

Tenim tot el temps del món per morir-nos, mentrestant més val que ens ho passem bé.