EM PENSAVA...


EM PENSAVA...
*
7-3-15
*
- Em pensava que ja havia arribat la primavera... -, diu la Tecleta, despistada, mirant el rellotge.
- Ja que ets aquí, vine, que celebrarem el dia de la dona.
- ¿I el de l’home?
- Va, torna on eres, Tecleta, que d’homes no n’hi ha.
*

Postal-collage d’OX

10 comentaris:

Vicent Llémena i Jambet ha dit...

Si ho mirem bé i mirem els cinc paradigmes psicològics humans, el normòpata 20 %, el maniaco-depressiu 20 %, el depressiu 20 %, el paranoic 20 % i l'histèric un altre 20 % de la població, els homens només serien els 20 % dels normòpates i res més, només un 20 %, per això hi ha qui diu que ens correspon o els correspon cinc dones a cada home. ;-)

Una abraçada d'un ¿home? que l'aprecia.

Vicent Adsuara i Rollan

Teresa Costa-Gramunt ha dit...

Haberlos hailos, una altra cosa és la qualitat... Això igualment es pot dir de les dones, eh...

Helena Bonals ha dit...

Hi ha més animals que homes, això es pot constatar.

Loreto Giralt Turón ha dit...

Per sort cada vegada n'hi ha més, o ho intenten.

Teresa Duch ha dit...

Una mica despistada la Tecleta si encara vol celebrar el dia de l'home. Tant de bo el de la dona no s'hagués de celebrar!

Eduard ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Eduard ha dit...

Crec que les dones han avançat molt entenent que la igualtat de drets ha de conjuminar-se amb la llibertat de reivindicar les diferències.Celebrem la dona treballadora per cridar l'atenció sobre un estatus que no és que sigui diferenciat, és que és de marginació, pensat no des de la distinció en l'acció sinó des del prejudici, la "mitologia" en terme que manllevo a Fina Birulés. I per vigilar el progrés del projecte d'emancipació d'aquesta meitat de la Humanitat que tant hem marginat i oblidat

xavier pujol ha dit...

Un diàleg entre humorístic i misteriós.
Home-rístic i master-i-óx.

El rellotge del collage marca l'infinit.

M. Roser ha dit...

L'ideal seria celebrar el dia de la "persona"...Però de moment, em sembla que encara no toca...
Petonets, Olga.

novesflors ha dit...

Home i dona, tan diferents, tan iguals... tant de bo cada vegada hi haja menys dies per celebrar perquè ja no calga fer-ho. Mentrestant, hi som.