VIDRES GLAÇATS


VIDRES GLAÇATS

Tinc tres possibles primers records de vidres glaçats: 1- els de les finestres a l’hivern. 2- els dels llagrimaris que veia a la Necròpolis quan ens hi portava el papà i ens ensenyava les calaveres i els forats de trepanació. 3- els de les bombetes esmerilades.
            A la nova botiga de l’amiga Montse he vist uns gerrets de vidre amb efecte entre platejat i menjat pel sol; recordaven els colors dels vidres de la Necròpolis. La mort per una banda, i per l’altra la vida d’una botiga de conte de fades: flors, miralls, coixins, teixits en rosa, nines, capses, figuretes... entre naïf i Biedermeyer.
            Biedermeyer és l’estil que es va generar la primera meitat del XIX a Àustria i Alemanya; representava una certa burgesia austera, benestant, conservadora, tranquil·la. En podríem dir un romàntic domesticat. El seu nom ve d’un escriptor al que els ‘amics’ van estrafer el nom. Els contraris a aquell estil sempre han denigrat tot el que en prové i marca l’època: literatura, pintura, música. Malgrat això, es va escampar força perquè tots portem dins un infant que voldria ser feliç i estar segur.
            De llavors prové el Nadal tal com el representem ara: decoracions a botigues i cases, nadales. Molts interiors de casetes de nines amb els seus accessoris. I llibres-casa, com aquest de la fotografia, de la meva col·lecció de casetes de paper.
            En certa manera, el que deia al començament, que parlava de vidres glaçats, ens recorda els interiors que veien els pobres orfanets dels contes d’Andersen a través de les finestres: dins de les cases hi havia Biedermeyer-nòrdic, o sigui, menjar i escalfor feliç.
            Dels altres vidres ja en parlaré més endavant, perquè avui la mà ha seguit un altre camí que no em proposava.

            *

9 comentaris:

novesflors ha dit...

De vidres glaçats jo també tinc el record dels de les finestres els dies de molt fred i, més endavant, els del cotxe, també en dies gèlids.
Tens una caseta de paper que és un tresor.

Loreto Giralt Turón ha dit...

Suposo q per influència del cinema, veure les habitacions de les cases a través dels vidres de les finestres em sembla molt acollidor. Sobren les cortines !

gloria abras pou ha dit...

Jo no recordo massa haver vist vidres glaçats però sí molts d'entelats pel seriós fred dels hiverns de la meva infantesa.

xavier pujol ha dit...

Esperarem més explicacions de vidres glaçats. Els comentaris cap a on ha anat la teva mà han estat prou interessants.
Olga, el collage, una casa de nines, com un teatret infantil.

Helena Bonals ha dit...

Malgrat el "canvi climàtic", continua i continuarà fent fred. I els pidolaires de tant en tant moriran congelats.

Això del Biedermeyer ho coneixia de quan estudiava disseny. En tinc bon record.

Teresa Costa-Gramunt ha dit...

Hi ha moltes peces 'art déco' que fan l'efecte del vidre glaçat... A mi m'agraden.

M. Roser ha dit...

És un record bonic el dels vidres glaçats a l'hivern, aquí no es glacen mai...
Jo quan he vist el collage, he pensat com el Xavier, que era una casa de nines...
Aquestes botigues que dius, fan de bon mirar a mi m'agrada entrar-hi i passejar-me entre totes les coses boniques que et transporten a temps passats!
Bon vespre, Olga.

Josep Gironès Descarrega ha dit...

De vegades, el tel dels vidres és com si el tinguéssim als nostres ulls, cosa que perjudica la visió real del que ens envolta.

Eduard ha dit...

La mà que ens pren llibertats....
Pàgines glorioses sorgeixen d'aquesta deriva inesperada que ens fa l'escriptura.
Recuperació del temps passat o d'imatges que, sospito, es perdrien en el buit dels temps si una memòria gairebé involuntària no les glacés al paper -o a la pantalla-.