NASSOS

NASSOS
*
11-12-14
*
El preferentista-subordinat va demanar audiència amb el bankiasta Garragachacatorrimagorribichibolechea.
          El preferentista-subordinat portava papers mèdics que certificaven el seu estat de salut. Per culpa del bankiasta i la seva colla s’havia tornat os pelat i  només el seu nas prominent s’encarava amb agudesa al nas  de Garragachacatorrimagorribichibolechea.
          Com que no l’havia vist mai de perfil, al primer moment va trobar que s’assemblava a ell, no tan sols pel nas sinó pel posat i tot. Va estar a punt de mostrar-li simpatia. Però ell anava a reclamar els seus diners: volia tornar a tenir la carn sobre els ossos i el ronyó cobert, que feia fred.
          En va el bankiasta l’intentava convèncer de tenir paciència i l’amonestava i tot a mà alçada.
          El preferentista-subordinat va pensar que no perdria res més, perquè no tenia ja res a perdre enlloc. Li va clavar el nas a l’ull esquerre i se’l va posar ell. “Almenys he recuperat alguna cosa”, va pensar mentre l’altre buscava les ulleres.
                                          ***
Composició d’OX

          

15 comentaris:

Carme Rosanas ha dit...

Mirat així, és cert, al menys ja ha recuperat alguna cosa...
:)

Josep Gironès Descarrega ha dit...

En tot aquest procés de buidar les bosses de la gent del poble, ja se'm fa estrany que a més d'un no l'hagin rostit al foc d'una espelma.

Jordi Dorca ha dit...

Siguin o no siguin banquers, tinc entès que aquests cognoms tan llargs es poden escurçar. Però no sé si ens compensaria.
encara provo de recordar el simpaticon)

jpmerch ha dit...

Amb eixe ull, ara desconfiarà fins i tot dels seus amics.

Teresa Costa-Gramunt ha dit...

La meva mare diu, amb tantes manifestacions de solidaritat de què som capaços: els pobres donem, els rics ens prenen...

xavier pujol ha dit...

Toco la campana en honor d'aquest escrit i del collage que l'acompanya.

Però no tocaré la campana gaire "rato".

M. Roser ha dit...

D'això se'n diu una història de nassos...
Petonets, Olga.

Helena Bonals ha dit...

No sé si tindria nassos de fer el mateix.

novesflors ha dit...

Avui va de nassos...

Unknown ha dit...

I l'ull buit del bankiasta serà degudament substituït per un de vidre que serà més humà que el que li queda.
Salut, Olga!

Joan Josep Tamburini ha dit...

El que té nassos és el que ha dit que la crisi s'ha acabat mentres segueixen desnonan. Una abraçada.

Relatus ha dit...

Doncs ben fet!

Galionar ha dit...

I mentrestant, el president d'un desgovern té es nassos de proclamar que aquest Nadal serà fantàstic perquè la crisi ja ha passat a la història...!
Els bons escriptors sou més neccessaris que mai, Olga!
Una abraçada.

...iescaig ha dit...

com a mínim, que paguin un preu, que no puguin fer i desfer sempre de franc
poc o molt, que quedin en ridícul els fatxendes i les seves bravates
.

Eduard ha dit...

Ja que ens ha costat un ull de la cara, estaríem davant de justícia poètica. Però com el mite de les mans d'Orlac de la novel·la de Renard (que té il·lustres adaptacions cinematogràfiques) un ull de lladre/esparver pot reconvertir en lladre/esparver qui se l'apropia?
Millor lluny o ben desat a una caixa forta, aquest ull rapinyaire!