CANÇONS VENÇUDES

2-2-14

*

L'últim dia de gener vaig rescatar aquest poema que no porta data. Aquest hivern és lluny del glaç i patim dies calorosos; el passem sense pena ni glòria i temo els dies càlids que s'anuncien. Ni la Candelera hi val. Sé que no canviarem res a força de versos, però els versos sí que són indicatius dels canvis en una vida.

*  

CANÇONS VENÇUDES

Silenci de gener: les paraules hivernen a les mans translúcides.

Arriba un corrent gèlid de memòries de vidre, dels confins del món,

d’allà on encara no es teixia llana ni els amants es besaven entre sedes.

Em feia por trobar-lo. Potser la mort reclama els dies massa llargs,

gelosa de la vida en els corrents més càlids, em dic en la incertesa.

Ara els bells palaus dormen un son de letargia, però el dolor degota

com un lent desglaçar de sang ferida que es perd al fons de l’univers.

Havíem acordat els colors del migdia, sabíem les dreceres del sol, entre els dits

giraven, suaus, els fulls de cada dia. L’agonia era lluny, no amenaçava;

conjuràvem les ombres només amb un somriure, i ja bastava.

Tantes cançons vençudes, tants carrers inútils, tant dolor d’absència.

Les històries s’adormen al paper, les mans no m’obeeixen, enyorades.

Miro amb recança l’horitzó marí d’on venia la llum, ara buit d’esperances,

i els meus ulls hi descansen d’immenses, desolades, ermes soledats.

*

OLGA XIRINACS

Sense data.

*

Collage d'OX amb escriptora prerafaelita de Millais, cansada pel que es veu. Sèrie 'Últimes llums'.