AI, COR MADRILENY...

AI, COR MADRILENY...
*
14-2-14
*
Deu ser perquè és sant Valentí, que m’acaba de trucar una noia gentil per dir-me: “sóc de l’editorial (x) i venim a Tarragona a fer una enquesta sobre ensenyament i lectura”. La noia és molt amable, però m’agafa informada. Parlem de l’escola pública (...) “¿Ah, sí?, doncs a mi tothom em diu que les escoles concertades són millors que la pública...” “Nena, vas molt errada i abans de trucar als llocs cal que sàpigues què dius.” Continuem la xerrada, que si biblioteques, que si llibres, que si quants anys té, etc.. A la noia, que parla en català correcte, la sorprèn que jo estigui tan activa a la meva edat. No et fot... Com que l’entrevista ha resultat satisfactòria, em diu que l’editorial, agraïda, em farà arribar un preciós contacontes (sic) bilingüe. “¿Bilingüe en què?” “Doncs en anglès i castellà”. “I el català, nena?” “És que l’editorial és de Madrid”. “¿I què? Jo col·laboro amb editorials que publiquen a Madrid i a Catalunya. ¿Vosaltres veniu a Catalunya a fer publicitat i no teniu cap atenció amb la llengua del país?.... vaja. No vull el llibre, gràcies. Almenys els catàlegs d’art i moltes revistes tradueixen a tres llengües.”
Així s’acaba la història de la tarda de sant Valentí. Ai, cor madrileny desenamorat del català, ens podries almenys estimar una mica...
*

Dibuix d’OX

10 comentaris:

cantireta ha dit...

Vaja o baia (catalanes) :-)

Petons!

Teresa Costa-Gramunt ha dit...

Una vegada, donya Esperancita Aguirre volia que els nens i nenes que volguessin poguessin aprendre català a les aules... Encara que pura retòrica, perquè mai no es va donar, ara som lluuuuuuny d'això, mooooolt llunnnny...

Helena Bonals ha dit...

Una mica??? No ens estimen gens!

"No et fot...", és que no saben amb qui parlen!

M. Roser ha dit...

Pe desenamorar-se cal haver estat enamorat alguna vegada...Vols dir que alguna vegada ens han estimat?
Però tampoc és que ens trenquin el cor...
Bona nit Olga.

Galionar ha dit...

Jajajaa, pobra noia, poc s'imaginava que es trobaria amb una persona amb la ment tan lúcida com la teva; segur que la propera vegada s'informarà molt millor! :) Què podem esperar de Madrid? No ens estimen i ens volen veure morts...
Una abraçada i bon diumenge.

Maria Dolors Giral ha dit...

La meva mare que era força pragmàtica deia que darrere un home o u tramvia mai s'ha de córrer. Sempre en ve un altre, al darrera. I tampoc no cal estimar a qui no t'estima, és aigua a la sorra.

xavier pujol ha dit...

El cor és per estimar. Aquesta editorial demostra que en té un de bel·ligerant, o de menyspreu cap a la nostra llengua. Això no és cor, per molt que fos Sant Valentí.
Olga, et van trobar amb les defenses altes. Si volien llana, en van sortir esquilats.
Fita

Carme ha dit...

Jo crec que demanes un impossible... no ens estimaran mai ni una miqueta, ja porten molts segles demostrant-ho, però com que ja no ens ve de nou, ja ens és igual.

Eduard ha dit...

Com més professen que ens estimen, menys realment ens respecten.

Josep Gironès Descarrega ha dit...

Si tots actuéssim tal com tu ho has fet, n'aprendrien, si més no a anar pel món.