DIES AMABLES

DIES AMABLES
*
21-2-14
*
Quan la realitat és tan agressiva com la que vivim ja fa un temps llarg, i quan s’anuncia encara més dura, m’agrada evocar alguns dels moments amables i senzills que he viscut i que ara recordo com a privilegi.
A més dels cursos de piano, aquests l’espinada vertebral en la meva formació, estudiava pintura en un taller i també costura en un altre taller, no gaire allunyats l’un de l’altre. El professor de pintura, Antoni, ens feia sortir a pintar ‘del natural’, que se’n deia. Recordo en concret un petit llenç on s’hi veia una caseta blanca a prop del mar, sobre les roques, amb una finestra amb geranis: m’hi imaginava la vida senzilla i amable i potser pecava d’ingènua.
A costura cantàvem vora el celobert mentre cosíem delicadeses ‘de blanc’, o sigui camises fines, roba de llit, nuviatges. La professora Rosa ens ensenyava cançons tradicionals catalanes. Rèiem i especulàvem sobre quina camisa devia portar la princesa Grace, que llavors es casava amb Rainer de Mónaco. La fornereta del Serrallo ens parlava d’en Ricardet llumaire*, el fill de la Teclona, i del mariuner de Civitavecchia, i els vaig escriure en el primer libre de poemes, que va guanyar la Flor Natural a Lausana.
A Rubí, els llargs estius, també pintava i tocava el piano, i m’enviaven a un taller de modistes, que m’ensenyaven a fer malla, la qüestió era que m’entretingués d’una o altra manera; les noies cosien els seus vestits d’estiu i de festa major, preciosos, que era costum anar de llarg a migdia pel carrer principal lluint el resultat de la costura. Les preparacions eren alegres i em sentia bé entre les noies més grans.
La vida senzilla, la finestra i les noies, la costura, la pintura i la música. Tanta vida, tants records amables, són carícies evocades per amortir les ferides i l’amargor de la política dels nostres dies. Tota.
*****
*Llumaires: els pescadors que porten barques sardineres amb llum. “La barqueta sardinera/porta la llum al darrera (...)”, de “Marina/Cavall de mar”, d’OX.
*


11 comentaris:

xavier pujol ha dit...

Amables, amables...
Vida senzilla? Vida intensa!

Fita

Helena Bonals ha dit...

Em fas enveja. Si tingués més temps m'agradaria de pintar. I fer roba també. Pel piano no serveixo.

Galionar ha dit...

Els records d'aquesta època feliç que avui evoques ja no te'ls prendrà ningú, Olga; un bon recurs per evadir-se quan la realitat sigui massa insuportable...
Una abraçada.

M. Roser ha dit...

Trobo que aquests records, tendres i senzills (jo també anava a costura, on moltes noies es feien l'aixovar)s'adiuen amb aquests dies d'una febrer més suau del compte, gairebé com unt tast de primavera...
Bon cap de setmana, Olga.

Montse ha dit...

Que bonics són els records, amables i vitals, molt vitals! Gràcies per compartir-los amb nosaltres, em sento privilegiada! Una abraçada.

Loreto Giralt Turón ha dit...

Doncs no sé si estava molt millor la política llavors... sort que podem viure bons moments tot i la política.

Enric H. March ha dit...

Molt em temo que aquests moments i el record que en tenim són l'excepció. De fet, només el contrast permet que la llum sigui més intensa.

Camil.la Pérez Salvà ha dit...

Són un bàlsam aquests senzills, entranyables bons records a mi també em serveixen moltes vegades.

novesflors ha dit...

Uns records deliciosos per endolcir el present.

Josep Gironès Descarrega ha dit...

Això que se'n diu vida senzilla no és altra cosa que una vida en plenitud, on cada activitat tenia el seu propi atractiu.

Manel Aljama ha dit...

Records que es porten dins del cor. M'ha servit, com d'altres històries teves, per evocar els meus propis records.
Una abraçada