L'ESCRIPTOR VOLUNTARI

L’ESCRIPTOR VOLUNTARI
*
15.11.13
*
Ahir vam ser a Barcelona després de molts mesos de no haver-hi anat. Tenia por que el vertigen em fes una mala passada i m’estalviava el viatge. Amb provisió de medicaments, doncs, Vicenç i jo vam fer cap a TV3, on hi havia una roda de premsa per presentar disc i llibre de la Marató. Els col·laboradors del llibre per ordre alfabètica: Dolors Borau, Pep Coll, Núria Esponellà, Fer, José Antonio Fortuny, Stephen Hawking, Miquel Martí i Pol, Sònia Moll, Ignasi Riera, Maria Carme Roca, Robert Saladrigas, Sebastià Serrano, Albert Solé, Vicenç Villatoro, Olga Xirinacs. El llibre l’edita Viena.
            Descomptant els difunts i els absents, em pensava que formaríem part d’una taula o com sigui que es distribueixen els protagonistes en un plató. Però no: ens van col·locar com a públic. Si ens pensàvem que els periodistes ens preguntarien alguna cosa, no va ser així: al plató només hi seien els editors. Pregunta, cap. No cal dir que el conte, de 10 pàgines, no es pagava perquè tothom ha treballat de voluntari. “La publicitat que es faci ja us compensarà”, ens van dir. No amb diners, naturalment.
            Amb l’exemple que vaig posar ahir, del que costa cobrar una quantitat minsa a l’administració kafkiana, i el voluntariat imposat per dues empreses importants, podeu pensar que torrons, els escriptors com jo en menjarem pocs. A més, el viatge el pagàvem nosaltres. Ells, ni un cafè. Els escriptors, alguns, passem de l’aire. En canvi, als defraudadors de renom, els paguen astronòmicament conferències i informes que no existeixen o que ni han escrit. Colloni...
*
Postal collage d’OX
           


11 comentaris:

Unknown ha dit...

No et preocupis pels torrons pobra escriptora, com és tradició l'ONG de la marmota et proveirà de bons dolços nadalencs fets amb amor a la vora del foc.

Camil.la Pérez Salvà ha dit...

Doncs Sí, colloni...

Unknown ha dit...

Absolutament indignant. Uns polítics que munten maratons per fer als altres el què hauria de sortir de les arques públiques, uns polítics que fan treballar de franc als seus artistes aprofitant-se de la seva generositat...podran defensar mai la construcció real d'una nació?
Un petó, estimada Olga. Compraré el llibre.

Eduard ha dit...

Crec que està dit que el més pertorbador de l'univers kafkià és que, malgrat el seu ambient oníric, és absolutament versemblant. Aquesta crònica teva és certament kafkiana, i no solament versemblant sinó real. El que li evita un toc hilarant d'absurd.
En fi, sembla que es tracta avui pitjor els escriptors que antany els músics: a aquesta encara se'ls oferia un grapadet d'avellanes i nous, i amb sort un glopet de vi dolç.

novesflors ha dit...

Vergonya.

Teresa Costa-Gramunt ha dit...

Un dia d'aquests he de donar una conferència sobre Rosa Leveroni al meu poble. Una hora. La preparació, lectures i dies d'escriptura, més l'enginy après en alguns anys de pràctica... Quan m'ho van proposar, em van dir que no em podien pagar res (Regidoria de Convivència i Equitat de l'Ajuntament). "Suposo que no és problema..." -em van dir. No és problema, és clar que no. Fa tants anys que treballo de franc que no ve d'un pam...
Això només vol dir una cosa: la consideració (de fons) que ens tenen als escriptors.

M. Roser ha dit...

Lleig, molt lleig, els nostres escriptors/es, us mereixeu ser tractats amb més delicadesa i ja no parlo de diners, però si us plau, hi ha maneres i maners...
Petonets, Olga.

Relatus ha dit...

Tanta austeritat, tanta austeritat que han acabat retallant fins i tot l'educació i la professionalitat. Tot i així, jo també compraré el llibre

Salvador Macip ha dit...

Veig que vas tenir la mateixa experiència que jo l'any passat. Els músics rebien un tracte una mica millor, com si ells fossin més "estrelles". Tenia la sensació que els escriptors no encaixàvem gaire, en aqeull sarau. Però bé, és una cosa diferent, i és per una bona causa...

Helena Bonals ha dit...

Aquesta mentalitat que els artistes treballen per l'aire del cel és molt estesa. I és veritat en part, per a mi no és una feina escriure.

Josep Gironès Descarrega ha dit...

Escriure, ara per ara, és una activitat que a la majoria no ens reporta altra cosa que el plaer d'explicar-nos lliurement.
La captació de diners està monopolitzada per banquers, polítics i altres grups que viuen a costelles del contribuent.