KAFKA I L'ADMINISTRACIÓ

*
KAFKA I L’ADMINISTRACIÓ
*
Fa dies vaig rebre aquest correu que vaig considerar una publicitat més. No sóc empresa ni proveïdora ni sé què és el Fons de Pagament a Proveïdors (FPP):

“Benvolgut, benvolguda,

A data d’avui no tenim constància que la vostra empresa hagi acceptat el pagament de factures pendents, a través del Fons de Pagament a Proveïdors (FPP).

La data límit per a formalitzar aquesta acceptació, tant telemàticament com presencialment, és el proper dijous 14 de novembre.

Aquí teniu l’enllaç per on podreu fer la tramitació, si encara no l’heu fet:


Us agrairem que, quan hàgiu formalitzat l’acceptació, ens ho comuniqueu.

Cordialment,”
*
Avui em truquen i pregunten si vaig rebre aquest correu. Sí, l’havia rebut. Em diuen que he d’obrir el quilomètric enllaç. Buscar un formulari. Omplir-lo. Fotocopiar-lo. Signar-lo i anar a presentar-lo a un centre oficial de la Generalitat. Ho sento, enviï-me’n un altre, que el vaig eliminar.
            Em quedo de pasta de mòmia, perquè en cap moment llegeixo a què correspon aquesta llarga i costosa documentació. L’amable comunicant em diu que és el pagament  d’una xerrada que ‘in illo tempore’ vaig anar a fer a una biblioteca. ¿Com? N’he fet molt poques, però l’organisme corresponent m’enviava una factura, jo posava el nº., la remetia i llestos.
            Ara, doncs, com que tinc la fotocopiadora espatllada (¿i el que no en té?) hauré de copiar el paperot en un llapis de memòria, passar per una copisteria i anar ‘presencialment’, perquè m’han dit que ‘telemàticament’ és més complicat, a una oficina perquè em segellin el paper i enviar-lo a lloc...
            Per a més inri, em diuen que demà s’acaba el termini per cobrar la minsa quantitat. ¡Demà sóc fora! Ah, doncs no cobrarà fins l’any que ve.
            Es veu que als grans cervells de la nostra administració els surt fum del cap de tant pensar: “¿com ho farem per fastiguejar més el pobre escriptor, que ara es diu proveïdor i empresari, que va fer una feina per la qual es va haver de preparar?” Dic: “jove, ¿que potser ja no cobraré?, sóc jaia i això em ve costa amunt, però ja veig que a vostès els ha aprofitat la cultura: deuen llegir Kafka tot el dia...” Ai, mare.
*
Postal collage d'OX
           



8 comentaris:

Carme ha dit...

Vols dir que han llegit kafka?

O simplement són ineptes, tots els que pensen aquestes coses burocràtiques? No entenc perquè ha de ser tot com més complicat millor. No ho puc entendre.

Jo també hagués llençat un correu com aquest, això ho sé segur.

Sílvia ha dit...

Burrocràcia de la bona! És surrealista que se t'adrecin com a proveïdor i empresa.

Josep Gironès Descarrega ha dit...

Ja se sap: embolica, que fa fort!
A poc a poc ens han portat a pagar per tot i a no rebre gaire cosa a canvi´.
Fa falta foc nou!

Teresa Costa-Gramunt ha dit...

Certament cada dia que passa la vida es fa més envitricollada... incessesàriament! Sembla, sí, que ens vulguin fer avorrir, a veure si renunciem a cobrar!

Brian ha dit...

Kafka és poc per descriure la burocracia ineficaç i inutil que aqui tenim instalat. També en tenim exemples a poalades, com, per exemple, ara fa poc haver d'anar a Tarragona en persona per canviar un numero en el permis de circulació d'un cotxe que ja haviem desguassat!
Sort i anims, i, si es possible , les menys trobades amb la burocracia possible :)

gloria abras pou ha dit...

Kafka sempre roman entre nosaltres. A la meva companya Anna Maria X li va arribar la nòmina a nom de Josep Maria X. Un fart de riure com el què t'ha passat a tu.
Amb afecte, Olga.

M. Roser ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
M. Roser ha dit...

Tot plegat és bastant rocambolesc...Ara entenc perquè hi ha gent que fa aquestes coses per amor a l'art, hi perden diners, però guanyen temps i s'estalvien molts mal de caps...
Bona nit, Olga.