COM BOLETS O CASTANYES

COM BOLETS O CASTANYES
*
1-11-13
*
Les escoles de lletres proliferen com bolets o castanyes, o han proliferat d’uns quants anys fins ara. Jo vaig ensenyar a Barcelona en dos centres de prestigi i sé què s’hi fa. Qui em va ensenyar a mi va ser exigent. Quan jo he fet classes (no donat classes, perquè el català no dóna res) he procurat ser comprensiva, però sempre he aconsellat no portar un text a impremta que no sigui, almenys, polit, entès que de genials n’hi ha pocs. Ara no ensenyo però aconsello qui m’ho demana.
            Una amiga m’envia un text que vol publicar. Deficient total. 'Però, ¿no t’ho ha corregit ningú?' 'Sí, estudio a Barcelona a (diu un centre que hauria de tenir prestigi pel professorat que hi ha)'. '¿Em pots dir quins professors?' 'X, X,...' Em faig una idea estranya de què pretenen al centre. ¿Guanyar diners? ¿Acontentar autors?
            Començo a llegir el llibre d’un jove filòleg, màster X, amb estudis pomposos de literatura i literatura comparada i que exerceix de professor en un altre centre de lletres. Potser no l’ha corregit ningú, però jo ho faig a llapis al llibre. Rodoreda va necessitar moltes retallades i correccions per part del seu editor abans no va poder publicar. Sort en va tenir. Podria posar altres exemples il·lustres però no cal.
            Ahir rebo notícia que m’envia una institució important del país. Organitza un curset o trobada amb el títol: “De narradors a generadors de continguts”. Em quedo de pedra. D’això se’n diu llenguatge adaptat als nous temps. I de fàcil entesa, a fe. Havíem rigut, fa poc, d’un senyor que escrivia al seu llibre que certa cosa era “plena de contingut”. O era plena o era buida, però no de castanyes, panellets, bolets o moniatos, sinó de contingut. Marededéusenyor, que deia en Higgins. Ara resulta que quan em demanin la petita nota biogràfica hauré de dir que sóc generadora de continguts. Que els meus llibres són plens de continguts. Felicitats, sants de tot el dia d’avui. Bon castanyot als uns i bona castanya als altres.
*
Ànimes i animals. Collage d’OX

12 comentaris:

Teresa Costa-Gramunt ha dit...

Una bona reflexió, com totes les teves. El tema de les escoles de lletres donaria per a un assaig... Però fa de mal dir, el que penso i crec, perquè hi ha gent que hi creu a ulls clucs.
Jo només crec en el talent que ha de venir acompanyat de molt treball, molta humilitat i una gran vocació per resistir sense veure cap ni un resultat.
L'única satisfacció: escriure perquè això forma part de la nostra vida i ho hem escollit en llibertat.

Galionar ha dit...

Un molt interessant article, Olga; jo sempre he malfiat d'aquells qui es venten d'escriure a rajaploma i de donar-ho per bo sense ni tan sols tornar-ho a llegir. Acostumen a ser textos i poemes que haurien pogut estar força bé amb un treball més acurat al darrere...
Sobre les escoles de lletres poca cosa puc dir-te'n, perquè no hi he anat mai; crec que amb professors de qualitat com tu han de ser utilíssimes, però que també hi deu haver molt d'intrusisme en algunes... Amb tot, Olga, tant si a partir d'ara et transformes en generadora de continguts com si et quedes en narradora i poeta, tens la meva profunda admiració cap a la teva obra.
I molt bon novembre! Una abraçada.

Sílvia ha dit...

Jo vaig fer un curs en una escola d'escriptura i vaig aprendre a reescriure i acceptar les crítiques a favor del text. El problema d'aquestes escoles és que són un producte que s'ha de vendre i això sovint passa per damunt de qualsevol filtre de qualitat. És una pena però és així. Jo em volia apuntar a aquestes jornades de narradors a generadors de contingut, però la veritat és que aquesta etiqueta em tira una mica enrere. Bona castanyada!

Loreto Giralt Turón ha dit...

Bé, jo també he fet algun curs d'escriptura i n'estic contenta. No sé si vaig aprendre gaire però m'ho vaig passar molt bé. Suposo que la clau es quedar-se amb el que ens serveix i saber prescindir del que no. Bona castanyada i Halloween :)

Júlia ha dit...

Desconfio d'aquestes escoles quan veig la nòmina del professorat, la veritat. Si fossin classes amb tu o la Teresa el tema seria molt diferent.

Recordo en una ocasió una actriu, no sé si era la Gonyalons, que deia que ella aniria a cursos de teatre quan els fes gent com la Sardà, l'Espert... també és un perill, els famosos potser no ensenyen totes les cartes però en tot cas tenen un prestigi.

Crec que si s'hi va a passar-ho bé, com diu Loreto, cadascú que faci el que li sembli, tot i que els preus de llocs com l'Ateneu em semblen abusius per anar a passar l'estona, la veritat.

Avui surten llibres d'aquests 'd'escola', se'ls nota, però funcionen en aquest temps de consum immediat i oblit ràpid.

Crec que la millor manera d'aprendre a escriure és llegir força, bons autors, i si vols vendre, llegir el que es ven, és clar. Patricia Higsmith té un llibre molt interessant i pràctic sobre el tema.

Júlia ha dit...

Plotting and Writing Suspense Fiction (1966)

És el llibre que comento però hi havia una traducció en castellà, crec que es deia 'Suspense', millor que qualsevol curs o curset dels que es fan i desfan.

Salvador Macip ha dit...

Són bons consells, i és estrany que no ho ensenyin a les escoles abans que cap altra cosa. El més important per aprendre a escriure és primer escriure (molt) i després repassar (més encara!). La feina dels lectors de confiança i editors és bàsica, i avui en dia s'està perdent.

Júlia ha dit...

Crec que sí que s'ensenya a les escoles, Salvador, un altre tema és que tothom pensa que amb les escoles no n'hi ha prou, així va la nostra malaurada autoestima. Sembla que tot s'ha de fer 'fora' altra vegada. Parlo per l'escola primària que és el que conec.

Un altre tema és que, com en tot, hi hagi gent que s'hi aficioni més i gent que s'hi aficioni menys.

Eduard ha dit...

Sé que vas a contracorrent, exigint polidesa. Sé que també ho saps.
L'important avui és el contingut, no pas la forma. Però potser el gran problema és que els continguts ja els va omplir Shakespeare, oi? O, com diria Espriu, a qui tan poc llegim, ja els van fornir els clàssics grecs i llatins.
Què queda, doncs, sinó polir i polir, formar i donar forma, per als autors actuals?
Potser queden els 140 caràcters d'un tuit.

M. Roser ha dit...

Penso que es cursos d'escriptura són importants principalment per aprendre tècniques...Una altra cosa és el contingut que cadascú hi posi, segons la seva sensibilitat...
Fa molt de temps també n'havia fet algun i penso que segurament em van ser útils, i com que tenia ganes de repassar teories i una mica per curiositat, m'he apuntat a un de trimestral i m'adono que hi ha gent que té tècnica i imaginació, però es fan moltes incorreccions: frases mal construïdes, repetició de paraules, girs molt poc literaris...(jo no em faig autocrítica, perquè espero que ja ho faran els companys, he, he...)
Bona nit Olga.

Helena Bonals ha dit...

Jo creia que els poetes són els generadors de forma!

M'han explicat que als cursos d'escriptura de l'Ateneu els participants s'han de criticar entre si, i ningú s'atreveix a dir a l'altre que ho fa molt malament. Amb els blocs també passa una mica.

De totes maneres, no estic d'acord amb l'Eduard que tot sigui inventat.

Josep Gironès Descarrega ha dit...

Això de "Generadors de continguts" em recorda la "solidaritat interterritorial" que també serveix per buidar-nos les butxaques.