¡PLOU!

¡PLOU!
*
16-11-13
*
CASA DE PLUJA
*
“Casa de pluja, ploren tots els vidres / i a l’estança calenta s’acomoden / els poetes del temps. / Tenen ploma i paper, llibretes noves, / omplen les tasses de cafè, se’l beuen / i escolten en silenci. /

“Plou a l’arena de la platja, / sobre el far i les xarxes, sobre els molls / i les velles barcasses. / Plou a les torres medievals, / a les fonts de les places i a les ales / d’algun ocell que es perd. / S’humitegen els nius i els suaus plomatges / a les branques dels pins i dels xiprers. / Es xopen els baladres, / les iuques, les mimoses i els til·lers. / La pluja tabaleja, ressonant / sobre els espais convexos. / També bat sobre els ulls dels que l’esperen / i els d’aquells que escoltaven el seu cant / quan travessava els somnis. /
La pluja fosca conta les rondalles, / ha vist països, ha creuat deserts, / s’ha acostat als canals, / ha baixat a les valls dels reis difunts /i ha dormit als jardins, amb el cos nu / dels déus i dels guerrers. / Ha besat tots els cossos que caigueren / en batalles perdudes, oblidats / sobre la terra eixorca. Vetllà la solitud dels vells carrers, / posà els dits suaus sobre la boca / dels amants que es trobaven. /

“De tot se’n recordaren els poetes / de la casa de pluja. Ho escoltaren / i després ho escrigueren.///
*
Olga Xirinacs
De llibre “La pluja sobre els palaus” (Proa, Llibres de l’Óssa Menor). Contingut a “Óssa Major-Poesia Completa 1979-2009 d’Olga Xirinacs” (Editorial Òmicron 2009)
*
Collage d’OX
           



10 comentaris:

Galionar ha dit...

Quina meravella aquest poema, Olga, ideal per ser llegit en un matí com aquest de pluja i de tempesta, de vent i de fred. No conec aquest llibre teu, però si el puc adquirir a través d'internet hi posaré remei.
A finals d'estiu vaig llegir Música de Cambra en català, en una edició del 1999 que hi ha a la biblioteca del meu pare. Em va semblar fascinant. Recomano llegir-lo a qui encara no ho hagi fet.
Una abraçada!

Teresa Costa-Gramunt ha dit...

Ah, sí, com t'agrada la pluja, i la fresqueta... Finalment ha arribat el temps que ha de fer, anem desfasats, tot i que a mi ja m'estava bé, la temperatura d'incubadora.
Abraçades

M. Roser ha dit...

I tant, hi ha arribat amb força, des del matí que no ha parat de ploure...Però també hem passat de cop de l'estiu tardorenc a ple hivern...
Un poema preciós, d'allò més adient al dia d'avui.
Bona nit i bona pluja, Olga.

Loreto Giralt Turón ha dit...

Que bé que s'hi està a casa quan plou! Un poema molt bonic, em sembla que sento la pluja.

Montse ha dit...

Em pregunto si formaves part dels poetes del temps que escrivien a la casa de la pluja.
Dius que tenen ploma,paper i llibretes noves (recordes l'olor del paper nou?) prenen cafè i escolten, en silenci.

Escolten la pluja? O escolten el silenci? Escoltar la pluja és grat. La llàstima és que a les cases no solem escoltar-la. Volem la pluja, però, quan la tenim, la rebutgem i tanquem els finestrals per no sentir-la, ni a l'oïda ni a la pell. Ens n'aïllem, de la pluja. I del silenci. I dels poetes, i del paper amb olor de nou i...

Com hem arribat a aquest estat d'aïllament?
_____________________

Olga, mira quina paraula per demostrar que no sóc un robot: AUsted 120 (Austed- a usted- em dirigeixo a vostè- a tu) :)

Sílvia ha dit...

"La pluja fosca conta rondalles", ara entenc perquè m'agrada sentir ploure!

Josep Gironès Descarrega ha dit...

Dissabte, em vaig trobar enmig d'una forta nevada guarnida amb boira, llamps i trons.
Amb el blanc de la neu als peus i la boira a mitja alçada, és perd la noció de l'espai i costa situar-se, però l'experiència va ser positiva.

Joan Josep Tamburini ha dit...

I tant que plou! Jo sempre recordaré la primera pluja de l'anyh a l'aÀfrica. Com tothom sortia al carrer saltant i ballant sota l'aigua.
Ah! El dissabte va caure un llamp i hem estat dos dies sense línea telefònica ni internet. A l'Africa això no em passba. Simplement no en tenia. Una abraçada: Joan Josep

Anònim ha dit...

Galionar té raó "Música de Cambra" és un llibre preciós.
El vaig llegir després d'haver conegut l'Olga pels seus poemes de "Botons de tiges grises" i "Clau de Blau" i abans de llegir la seva prosa.
"Música de cambra" em va semblar com un pont entre la poesia i la prosa de l'Olga ja que no sabia si llegia prosa en versos o poesia en prosa!
Jacqueline

Maria Dolors Giral ha dit...

Diuen que Confuciva dir : si vols ser fliç un dia, emborratxa't; si ho vols ser una setmana, casa't i si el que busques és ser-ho tota la vida, fes-te jardiner. Quina sort tenim els qui això ho hem aconseguit, al marge de la mida del jardí.
No és que estigui molt d'acord amb les dues premises primeres però deixem'ho així en benefici de la terecera.