TATIN


*
28-2-11

*
Placidesa del diumenge. “Febrer, de cap o de cua l’ha de fer”. Per celebrar el quietíssim final de febrer, que no ha fet bona la dita, elaboro una Tatin. Com que havien predit fort vent no he sortit, però no ha arribat ni a brisa. “Fallada”, he dit. El sol entrava ple a la finestra de la cuina de diumenge al matí, quan el dia encara no s’ha tornat trist, cosa que sol passar els diumenges al vespre.

El resultat es pot veure a la fotografia. Sembla ser que els pastissos Tatin es van produir per un error a la cuina, cosa que també passa sovint. Era la cuina de l’Hotel Tatin, a Lamotte-Beuvron, França, el 1889. Benvingut sigui l’error, perquè el pastís és deliciós. Se sol servir acompanyat de crema anglesa però jo faig chantilly, una mica més consistent i igualment deliciós.

Berenem amb els fills que arriben. El mar, pels efectes del cel rogent, que avui no ens porta ni pluja ni vent, es torna el que els poetes clàssics en solen dir de color de vi. Sortim al balcó a contemplar la meravella fugaç: un flonjo núvol rosa enfosqueix el mar i el fa carmesí. L’efecte passa, com totes les coses bones i belles. Però encenem les pantalles i acabem la tarda en un sospir. Diumenge plàcid. La vida senzilla aporta la pau, i el món s’encarrega de la bellesa exterior. Del decorat, vaja.
*
Foto d’OX

10 comentaris:

Joan Josep Tamburini ha dit...

I quina és la recepta d'aquesta cosa que té tan bon aspecte? Aquí també m'he quedat mirant un nuvol rosa, però aquest sobra el Tibidabo. Una abraçada: Joan Josep

pere ha dit...

M'agrada molt la Tatin,tan elemental i tan complexa; la teua té molt bona pinta. En un restaurant de la Cala en feien una de codonyat que era excel·lent. Ara ja no hi ha el restaurant i m'he quedat sense aquella Tatin. Tot passa, fins i tot el febrer, que és un mes només per farcir l'any.

M. Roser Algué Vendrells ha dit...

La mare, que era de pagès solia dir que de febrers bons no se'enveien gaires...Aquesta vegada la meteorologia ens ha jugat una mala passada, doncs jo penso que convé que el febrer faci fred i no pas aquesta primavera anticipada.
És clar que per menjar un pastís com aquest(mmmmmm), res millor que fer-ho contemplant una bonica posta de sol amb el cel i el mar rosats i una mica lleugerets de roba.
Una abraçada,
M. Roser

Isabel ha dit...

Un post dolcíssim...

Júlia ha dit...

Mmm, quina pinta!!! Bona setmana!!!

Teresa Costa-Gramunt ha dit...

Ummm, és un dels pastissos que més m'agraden! Ja no puc dir que vagi de gust perquè ja fa estona que no en deu quedar ni un bocí!

Josep Gironès Descarrega ha dit...

Quina gran frase: La vida senzilla aporta la pau.
Si tothom s'ho apliqués, menys neguit hi hauria.

Montse ha dit...

hmmm... de tant en tant en faig una i a casa se'n llepen els dits!
De vegades d'un error en surt una cosa bona, eh?

Alyebard ha dit...

Doncs ja m'hagués agradat per esmorzar i suportar els 3º i el vent d'aquest matí. Aquí sí que ha acomplert la dita el febrer. I encara ens queda el març...

El porquet ha dit...

M'encanten els dies senzills, viscuts amb placidesa... i si són coronats amb aquest pastís... buf! Incomparables!