OLLES I GRILLS


*
14-2-11

*
Refiats dels homes del temps (mentiders compulsius) que havien predit pluja, els amfitrions ens havien preparat una bona carn d’olla amb suculenta pilota. El temps ha fallat miserablement, però el dinar no.

A la conversa han sortit els grills de pel·lícula. Els efectes sonors, per als detallistes, tenen molta importància. A la majoria de pel·lícules, així que es fa de nit ja canten els grills amb insistència. El mal és que també canten quan l’acció és a l’interior d’una casa. I quan neva, cosa impossible, perquè els grills no canten quan la temperatura baixa dels 13 graus. Ara bé, ens estimem més sentir cantar els grills impossibles que no pas els riures enllaunats i engegats sense solta ni volta.

Avui la nostra olla no era de grills, però sí feta amb amor. Perquè és sant Valentí, i tots els cors necessiten un bon escalf.
*
Il·lustració del 1907.

3 comentaris:

Iris ha dit...

Dons si és així que canten i canten i que no paren mai que sabrem acollir el seu cant al nostre cor.

Que tingues un bon dia de Sant Valentí

Teresa Costa-Gramunt ha dit...

L'amor no és una paraula: és un verb que s'ha de conjugar!
Abraçades

Josep Gironès Descarrega ha dit...

La cuina és un dels llocs que necessiten més amor i generositat, cosa que de ser-hi, es nota en el resultat final, als plats i als estómacs.