LA POR AL COS ( i 2 )


*

Adéu petons efusius o postissos. Adéu estretes de mà. Res d’hòsties directament a la boca. Que cap lector de diari passi el full salivant. Ni els que compten bitllets de banc. Cap esternut ni tos sense filtre al cinema ni als concerts. No us passeu la flauta salivada. Ni l’ampolla comunitària. Ni l’herba mate. Ni el porro. Res de compartir paelleta. Mai més llepar el micro ni el telèfon. Adéu besar el sant, real o figurat. Eviteu tirar o entomar capellans, és a dir, parleu a certa distància. Prou futbolistes escopint a la gespa dels camps, que després es rellisca i t’empasses l’escopinada. Adéu gargalls a terra, que el vent asseca i te’ls entra al cos en forma de pols suau.
*
*
*
Reproducció postal antiga.

2 comentaris:

Helena Bonals ha dit...

Molt lúcida aquesta entrada! I divertida.

Què busquen amb aquesta psicosi, a on pretenen de dirigir-nos?

Joana ha dit...

La situació que s'ha creat és tan greu que ara ens tocarà parlar amb la boca tancada. Qui sap! igual reinventem el llenguatge gestual quan hi som a dos pams de nas i utilitzem el parlat en la distància.
Mira per on amb l'aprenetatge del llenguatge gestual, un col·lactiu que tenim un poc descuidat, s'integra millor i pot comunicar-se millor.
Alguna cosa en traurem de bona, no?