*
¿Què cal fer quan les notícies resulten terrorífiques? Si no en teníem prou amb la grip A en les persones, ara resulta que les aus també s’encomanen del virus, segons confirmen des d’uns escorxadors xilens de pollastres. I, és clar, el virus no es quedarà només al pollastre o al gall dindi. Existeixen les exportacions, el comerç clandestí...
Amb un grup d’amics debatíem el tema: alguns portaran antisèptics al cotxe per fregar-se les mans a cada lloc on vagin. Però...
¿Qui no ha sentit mai un esternut sense filtre (mocador, mascareta ¡o la mà!) a la cuina d’algun bar o restaurant? ¿O ha vist la gota que es forma al nas del cambrer que et serveix? La fornera que abans d’ahir havia fet i ens despatxava les magdalenes tenia febre alta i havia de tornar a l’hospital si no li baixava, per començar el protocol de la grip... Cadascú que hi afegeixi els seus exemples. Tenim tots els números.
*
*
¿Què cal fer quan les notícies resulten terrorífiques? Si no en teníem prou amb la grip A en les persones, ara resulta que les aus també s’encomanen del virus, segons confirmen des d’uns escorxadors xilens de pollastres. I, és clar, el virus no es quedarà només al pollastre o al gall dindi. Existeixen les exportacions, el comerç clandestí...
Amb un grup d’amics debatíem el tema: alguns portaran antisèptics al cotxe per fregar-se les mans a cada lloc on vagin. Però...
¿Qui no ha sentit mai un esternut sense filtre (mocador, mascareta ¡o la mà!) a la cuina d’algun bar o restaurant? ¿O ha vist la gota que es forma al nas del cambrer que et serveix? La fornera que abans d’ahir havia fet i ens despatxava les magdalenes tenia febre alta i havia de tornar a l’hospital si no li baixava, per començar el protocol de la grip... Cadascú que hi afegeixi els seus exemples. Tenim tots els números.
*
*
*
Dibuix de El Persas per un conte meu a l'Avui.
4 comentaris:
Davant de l'allau d'alarmismes que ens ronda i ens rondarà, jo opto per l'equilibri entre la sensatesa i el fatalisme.
Per cert, encantadors els esquelets.
L'altre dia algú va esternudar al meu costat i em va fer un salt el cor. Em vaig adonar, astorada, fins a quin punt són capaços els medis d'infiltrar la por a la població. I qui diu la por diu el terror, la xenofòbia ... qualsevol sentiment primari que farà de nosaltres unes titelles. D'això en parla Chomsky abastament.
Més val prendre-s'ho amb calma, estem exposats a tots els virus, coneguts i desconeguts. Com diu el meu pare: "Allà on hi ha el cos hi ha el perill." Avui i sempre.
L'altre dia vaig estar a urgències a la sala d'espera de l'hospital. Crec que el nom que li han posat no és el més adequat, molt millor seria dir-li "sala d'impaciència". Després de tres hores ens van atendre i vaig passar el temps intentant que el meu acompanyant s'oblidara del problema del contagi.
La situació d'alarma és tan gran que ara els hospitals donen por.
Publica un comentari a l'entrada