*
La nostra caseta de Mont-ral cruix de nit. Quan ja ets al llit, comences a sentir uns llargs espetecs i cruixits que corren de banda a banda del sostre. Un que no hi estigui acostumat agafa por.
També cruixen els mobles i sents, més enllà d’on dorms, un espetec a la cuina, una remor a l’altra banda. Estereofonia. Sabem que és efecte de la dilatació per la insolació forta i contracció per la fresca de la nit. Un paleta ho va intentar arreglar sense èxit.
Potser els esperits ballen sobre nostre. Al bosc recollim estranyes arrels de boix amb formes antropomòrfiques. Tinc un preciós Nijinsky i un rei del bosc amb el cor de pedra, fantàstic. Aquest el vaig retratar a través d’un llençol, perquè és gran.
Quan era adolescent, comprava novel·les de terror a la llibreria Canuda, prop de l’Ateneu de Barcelona. En tinc una bona col·lecció, editada tota a l’Argentina. Hi ha un títol que rellegeixo sovint: “La casa que acecha”. És la nostra, penso.
*
*
*
Ombra-experiment d'O.X.
2 comentaris:
Hola.
Estic encantat de trobar el teu bloc i de llegir aquesta historia del sorolls a la teva casa que m´ha fet pensar amb moltes coses de la meva infantesa.
Tornaré sovint.Una abraçada.
Joan
Benvingut, Joan,
aquest bloc només pretén reflectir el que em porten els dies... i estaré contenta si t'agrada el que hi trobes.
Gràcies,
Olga
Publica un comentari a l'entrada