*
1-
La dona no sóc jo. Ni la nena. Són un jo figurat. Formen part de la meva autobiografia sense paraules. La dona pensa en la nena i la noia que va ser perquè les porta dins. Sempre hi ha els símbols: llibres, llibretes, objectes i paisatges del meu gust.
No és un retorn a la infantesa: la nena i l’adolescent són amb mi. La memòria selectiva n’ha fet un lloc acollidor. No en vull dir un paradís, perquè altres escriptors ja han fet aquesta comparació. He estat feliç mentre buscava els elements per a aquests collages. Com si no hi hagués distància entre llavors i ara. Un diàleg fins on duri la meva eternitat.
*
*
La dona no sóc jo. Ni la nena. Són un jo figurat. Formen part de la meva autobiografia sense paraules. La dona pensa en la nena i la noia que va ser perquè les porta dins. Sempre hi ha els símbols: llibres, llibretes, objectes i paisatges del meu gust.
No és un retorn a la infantesa: la nena i l’adolescent són amb mi. La memòria selectiva n’ha fet un lloc acollidor. No en vull dir un paradís, perquè altres escriptors ja han fet aquesta comparació. He estat feliç mentre buscava els elements per a aquests collages. Com si no hi hagués distància entre llavors i ara. Un diàleg fins on duri la meva eternitat.
*
*
*
Autobiografia. Collage d'O.X.
1 comentari:
Som com les matriosques russes, portem els jo successius a dins. Una bona representació aquest collage.
Publica un comentari a l'entrada