ÀNGELS


*
Avui és la Mare de Déu dels Àngels. Que n’hi hagi per tothom. D’àngels, vull dir. És reconfortant saber que tenim àngels que ens vetllen. L’àngel és el precursor i continuador de l’ull màgic que ens vigila en tot moment, connectat a la Central més sofisticada. Abans la gent creia més en els àngels invisibles, i s’hi encomanava. Ara creu més en els visibles: “ets un àngel”, se sol dir.

També es diu en cas de tragèdia i com un retret: “¿on era l’àngel que els vigilava?”

Sí que vigila, perquè l’àngel de la mort se sol notar quan s’acosta. L’àngel, sigui de la mort, de la vida, missatger i company de l’últim viatge, moltes famílies l’han fet esculpir en precioses imatges que vetllen sepultures espectaculars. Un vol immòbil, retingut fins que compleixi la seva missió de portar l’ànima a un món millor.

Però avui els àngels que volten la Mare de Déu són joiosos. Àngels d’agost, entremaliats, missatgers d’amors. Perquè la Senyora, encara que n’ha vist de tots, en recorda un amb especial alegria: el que li va enviar el seu amant quan era donzella.
*
*
*
L'ombra de l'àngel. Collage d'O.X.

1 comentari:

Teresa Costa-Gramunt ha dit...

Una imatge ben mística, 'l'amant' de la Senyora. L'amant és l'Esperit. Tant de bo el sentíssim sempre així: Amant.

(demà ja serem a la Vall d'Aran...)