"LA LLUNA DE LA MUSSARA"



*
Mont-ral, 8-8-10
*
Puja la boira en la quietud del vespre. Es preparen els músics i rapsodes. Els oients es reparteixen per grups, seguits pels fantasmes de les masies enderrocades de La Mussara, que s’acosten amb curiositat amable. Comença “La lluna de La Mussara”, una iniciativa que organitza l’Ajuntament de Vilaplana. L’escriptora Isabel Olesti s’encarrega de la direcció artística, i és el segon any que se celebra, tant si hi ha lluna com si no. En quatre punts diferents, músics i rapsodes declamen els nostres poetes. Les veus pausades sobre la pedra i els espadats llisquen també entre la boira de gairebé cada dia, que evoluciona en arabescos rosats, traspassades pels corbs que van a jóc. La música ben triada canta una non-non per tota la vida que hi ha i que va ser, dominada per un campanar que defineix aquestes altituds feréstegues.

Els quatre grups d’assistents passen d’una actuació a l’altra, de manera que als llocs més representatius de La Mussara es pugui admirar la bellesa fugaç de música i de la poesia recitada. L’esquelet del xalet de Les Airasses, que domina tot el Camp de Tarragona, dreça part de la seva espinada indòmita sobre els cingles, i ens recorda un Ventura Gassol arborat exhortant els catalans a deixar de ser esclaus i tornar-se, per fi, aquell “foc nou que ha d’abrandar la Pàtria banda a banda.” Llarga vida per “La lluna a La Mussara”.
*
Fotos V. Roca

NITS A LA FRESCA


*
Mont-ral, 6/7 – 8 – 10

*
Teofrast Catasús i Tutusaus ha sortit a prendre la fresca una nit de lluna vermellosa i s’ga ficat a l’estany. Aquestes nits d’aigües tranquil·les, quan les transparències ens escurcen la mida i ens fan semblar menuts de cos però enormes de cap i, per tant, de cervell, alimenten les il·lusions pròpies del misteri.

Teofrast s’ha ficat a l’aigua i mira el cel. Ell voldria volar però camina per un fons clar i acaricia un cargol que forma part del fons llefiscós de l’estany. Cauen llàgrimes dels seus ulls i es barregen amb l’aigua. Li fa por la fosca exterior desconeguda i, en certa manera, l’aigua li és un refugi. Voler i no poder. Teofrast Catasús i Tutusaus, finalment, es convenç que del cel no li baixarà cap resposta. Llavors fa un capbussó, surt, s’estira a l’herba i és feliç.
*
"Con el agua al cuello" (1946) Pintura de Juan Fernandez Bejar.

DE CUERNOS, ROSAS Y CABRONES

Mont-ral, 5/6 - 8 - 10
*
DE CUERNOS, ROSAS Y CABRONES

Una tarde calurosa,
del rebaño de Faustino
- que soñaba con su moza-,
un cabrón se subió a un pino.

Era el cabrón blanco y negro,
con los cuernos retorcidos
y balaba fuertemente
con quejumbrosos gemidos.

Faustino despertó airado:
“¿ qué le pasa a este cabrón?
“¿le habrá pinchado otro cardo
la telilla del cojón?”.

Por allí pasaba Rosa,
la del sueño de Faustino;
llevaba huevos de fraile
y una botella de vino.

“¡Ay, Rosa, qué maravilla!
“Te estaba soñando ahora,
“cuando el cabrón del diablo
“me despertó en mala hora.”

“Qué mal me sabe, Faustino”,
dice la muchacha hermosa,
poniendo ojitos de gata
dulcemente mentirosa.

Pues el infeliz Faustino
ignoraba, el inocente,
que dos pinos más abajo
se agazapaba Vicente.

No era el cabrón quien gemía,
sino que eran él y Rosa
que con los huevos venia
y se les lió la cosa.

Y el pobrecillo Faustino,
al abrazar a su amada
no pensó en cabrón ni en cuernos,
sino en su Rosa galana.

Del pino bajó el cabrón
con su cornamenta osada,
como símbolo de aquellos
que no se enteran de nada.
*
EL GAITERO DE LAS PEÑAS (FEROCES)
*
El cor del bosc. Peça de boix trobada al bosc, amb un cor de pedra.
*

COS CELEST


*
Mont-ral, 4/5 – 8 – 10
*
La morfologia d’aquest cos celest que és el planeta Terra, sovint presenta formes originals que et demanen conversa. Per exemple, aquest simpàtic Petrifoll que hem trobat aquesta tarda al bosc feréstec. Un raig de sol oportú ens l’ha fet descobrir, però nosaltres ens pensem que ell ho ha provocat per tenir una estona de companyia que no sigui la de guineus, serps i senglars. Una companyia de tarda per explicar que ja fa molts anys, segles, mil·lenis, que conversa sol per no oblidar la paraula que un dia va tenir i que després va perdre per un malefici. Ara sembla que el malefici ha prescrit, però en les soledats boscoses ningú l’adverteix ni s’atura per escoltar les seves llargues memòries. Aquí el veiem somrient de poder ser retratat. Quan li hem dit que sortiria per Internet ha volgut saber de què es tractava, i ha quedat molt satisfet de saber que ara ja hi podrà anar algú a distreure’l. Lloc: Camí de les Guineus, alzina número 53.
*
Foto V. Roca
*

BLAU DE BLUES


*
Mont-ral, 3 / 4 - 8 – 10
*
El blau és de somiadors nostàlgics. Moltes vegades ens hem promès un record mutu a la sortida de la primera estrella, i mirem enllà amb una tendresa que deriva del blau cel al blau marí, tant si som al mar com a la muntanya, on els sons i les olors són diferents però el firmament igual d’immens.

Blau de blues, la cançó trista, melangiosa, que allarga el record i la companyia passant per negra nit fins l’aurora, on Venus, la primera estrella de la tarda, encara espera el Sol per diluir-se i abandonar el blau. “Blue moon”, “Rivers of the moon”, lentitud cantada, ballada, recordada, només ens ho portarà el blau.
*
Composició d’OX

LA VIDA EN ROSA


*
MONT-RAL, 2/3 - 8 - 10

*
Per a molts, aquesta època d’inici de vacances significa la realitat somiada de la vida en rosa, encara que la realitat sigui una altra. Però, ¿per què la realitat ens ho ha d’espatllar sempre tot? Deixem-nos portar pel rosa, com ho va fer Picasso en la seva època d’aquest nom. Somiem rosa, visquem rosa, com l’anunci rosat d’uns ulls que tot ho veuen amorós. Floreixen moltes roses als jardins i als horts. Deixem-les florir i collim-les. Demà, com diu Ronsard, ja seran a terra.
*
Foto d'OX

AITASA - 45 ANYS




*
Mont-ral, 1 / 2 - 8- 10
*
AITASA vol dir Aigües Industrials de Tarragona. L’empresa creada per abastar d’aigua les indústries de Tarragona ara ha complert els seus primers 45 anys. Per celebrar l’evolució de l’empresa, els directius han volgut editar un llibre que commemora aquesta bona nova: procurar l’abastament d’aigua sempre és una notícia excel·lent. Cal recordar que l’aigua és a l’inici de tota civilització. I que al món no és que falti aigua, sinó que està molt sovint mal administrada. En el cas que esmento, precisament les innovacions tècniques han afavorit la millor distribució de l’aigua al nucli industrial.

El motiu d’esmentar la celebració cordial i l’amistosa trobada del personal que tots aquests anys han ajudat a fer créixer la indústria a Tarragona, és que el llibre el signa Vicenç Roca, l’autor de moltes de les fotografies que il·lustren aquest blog, com haureu pogut comprovar. Company de la meva vida des de fa 51 anys, i fidel administratiu d’Aitasa fins a la seva jubilació. És a dir, dos fets que endavant costaran de trobar i d’inventariar, a causa de les sovintejades ruptures matrimonials i de la rotació de personal a les empreses. Felicitats, doncs, per tanta energia positiva.
*
Fotos d’OX.

*