*
Mont-ral, 8-8-10
*
Puja la boira en la quietud del vespre. Es preparen els músics i rapsodes. Els oients es reparteixen per grups, seguits pels fantasmes de les masies enderrocades de La Mussara, que s’acosten amb curiositat amable. Comença “La lluna de La Mussara”, una iniciativa que organitza l’Ajuntament de Vilaplana. L’escriptora Isabel Olesti s’encarrega de la direcció artística, i és el segon any que se celebra, tant si hi ha lluna com si no. En quatre punts diferents, músics i rapsodes declamen els nostres poetes. Les veus pausades sobre la pedra i els espadats llisquen també entre la boira de gairebé cada dia, que evoluciona en arabescos rosats, traspassades pels corbs que van a jóc. La música ben triada canta una non-non per tota la vida que hi ha i que va ser, dominada per un campanar que defineix aquestes altituds feréstegues.
Els quatre grups d’assistents passen d’una actuació a l’altra, de manera que als llocs més representatius de La Mussara es pugui admirar la bellesa fugaç de música i de la poesia recitada. L’esquelet del xalet de Les Airasses, que domina tot el Camp de Tarragona, dreça part de la seva espinada indòmita sobre els cingles, i ens recorda un Ventura Gassol arborat exhortant els catalans a deixar de ser esclaus i tornar-se, per fi, aquell “foc nou que ha d’abrandar la Pàtria banda a banda.” Llarga vida per “La lluna a La Mussara”.
*
Puja la boira en la quietud del vespre. Es preparen els músics i rapsodes. Els oients es reparteixen per grups, seguits pels fantasmes de les masies enderrocades de La Mussara, que s’acosten amb curiositat amable. Comença “La lluna de La Mussara”, una iniciativa que organitza l’Ajuntament de Vilaplana. L’escriptora Isabel Olesti s’encarrega de la direcció artística, i és el segon any que se celebra, tant si hi ha lluna com si no. En quatre punts diferents, músics i rapsodes declamen els nostres poetes. Les veus pausades sobre la pedra i els espadats llisquen també entre la boira de gairebé cada dia, que evoluciona en arabescos rosats, traspassades pels corbs que van a jóc. La música ben triada canta una non-non per tota la vida que hi ha i que va ser, dominada per un campanar que defineix aquestes altituds feréstegues.
Els quatre grups d’assistents passen d’una actuació a l’altra, de manera que als llocs més representatius de La Mussara es pugui admirar la bellesa fugaç de música i de la poesia recitada. L’esquelet del xalet de Les Airasses, que domina tot el Camp de Tarragona, dreça part de la seva espinada indòmita sobre els cingles, i ens recorda un Ventura Gassol arborat exhortant els catalans a deixar de ser esclaus i tornar-se, per fi, aquell “foc nou que ha d’abrandar la Pàtria banda a banda.” Llarga vida per “La lluna a La Mussara”.
*
Fotos V. Roca
