DIES DE DOL

DIES DE DOL
*
18-8-17
*
Els de Tarragona ja ho sabem, que la nostra costa és plena de projectes mortals. Des dels remots xalets d’Alcanar, amagats entre vegetació, passant alguns termes també propicis a l’amagatall, fins l’hotel de la Via Augusta a Tarragona, on es va prendre la decisió d’aterrar les Torres Bessones de Nova York: aquí va ser Mohamed Atta.
Ara ens toca a Catalunya. Segons veus autoritzades, la nostra és la cèl·lula terrorista més gran d’Europa, preparada per actuar. La frase és antiga i sàvia: “vigileu, perquè no sabeu ni el dia ni l’hora.” Mateu 25:13. Atenció, doncs.
Al dol de tanta gent també hi afegeixo el meu, com un riu afluent. I la fotografia feta un dia de difunts, quan el mar també s’endolava.
*


   
                                                          
     







15 comentaris:

Júlia ha dit...

Malauradament em temo que els fanatismes no moriran mai, tinc poca fe ja en allò de la pau universal.

Sanzsoto ha dit...

Cuando las fuerzas del mal se hacen tan patentes sin mas razón que la destrucción en si, cuando el dolor de tan cercano se convierte en nuestro, es difícil mantener la serenidad aun a sabiendas de que es la única arma con la que contamos para luchar contra tanta barbarie.

Salvador Macip ha dit...

Dies tristos per tots.

Carme Rosanas ha dit...

Quina tristesa! Dies de dol.

Vicent Llémena i Jambet ha dit...

És difícil mantindre el trellat tot i saber que tot té una raó, que alguns sabem, però com deia un dels teus lectors, la bondat i el seny són les armes contra la ignomínia i de vegades s'arrovellen al calaix de la pau.
El que ens està donant la realitat i quests màrtirs és la possibilitat de la unió de l'Home en el seu projecte que és la vida.
És fàcil defensar o justificar als assassins com anomenar-los-hi, el que cal és tornar a agafar la falç o corbella de la fe, com deia Llach i seguir avant, amb fe i alegria renovada, el futur de tot lo món en depèn.

Vicent Adsuara i Rollan

Unknown ha dit...

Dol i dolor.

Teresa Costa-Gramunt ha dit...

Llegeixo en les últimes notícies que els Mossos busquen quatre joves que viuen tres a Ripoll i un altre a Ribes de Fresser. Mirant per l'ull del temps veig l'Abat Oliva, i després tots els Il.lustrats que han volgut fomentar a través de l'educació i la formació escolars pau i cultura... Alguns desperten i són homes i dones de bé. Altres no surten de les tenebres. Va amb la condició humana, com diu la Júlia Costa. Amb tot, insistim.

Oliva ha dit...

LA MORT CAVALCA PER CATALUNYA...UN RECORD I UN ABRAÇADE PELS QUE RESTAN...

M. Roser ha dit...

Una frase molt sabia i molt adient...Fins i tot el cel i el mar estan de dol!
És tan trist tot plegat, perquè diu que el noi de la furgoneta només tenia 17 anys.
Bona nit Olga.

Joan Josep Tamburini ha dit...

Un dia realment trist i que fa perdre la fe en la condició humana. Però sempre hi hauran més persones bones que dolentes. Això sí, els dolents fan més soroll. Una abraçada.

Montse ha dit...

Penso, com Joan Josep Tamburini, que malgrat tot, hi ha més persones bones que dolentes. I tanmateix, com la Júlia, crec que aquests fanatismes van amb la condició humana, com tants altres conceptes com l'enveja, l'avarícia i un gran etcètera.

Jo sempre he cregut en l'educació per la pau, però darrerament em pregunto en quin moment hem començat a equivocar-nos!

No deixaré de treballar per la pau, malgrat tot!

... i escaig ha dit...

csda vegada que deixem de creure en les lluites per la pau, cedim espai al fanatisne criminal, i no ens ho podem permetre
ara estem de dol, però la resposta ciutadana és vital
.

Helena Bonals ha dit...

Matar amb aquesta sang freda, sembla impossible. A vegades s'immolen perquè els amenacen de matar algú de la seva família si no ho fan. Potser en aquest cas és igual.

Galionar ha dit...

També per Vilafranca sentim aquest dol d'una manera ben profunda, fent esforços per seguir creient en la humanitat...
Una abraçada, Olga.

xavier pujol ha dit...

Afegeixo el meu dol al teu Olga, i també al de totes les persones que ens sentim tristes des de fa una setmana.