DE GAIS I D'ARQUEBISBES

DE GAIS I D’ARQUEBISBES
*
31-5-17
*
Santa Tecla la Vella (ss.XII/XIII) és una preciosa capella medieval que presideix el jardí de l’antic fossar de la catedral, i forma part del recinte catedralici. Conté  la sepultura dels Urrea, entre altres.
            Pere (originalment Pero, nom de procedència aragonesa) Ximénez d’Urrea i de Bardaixí (¿?-1489) va ser un arquebisbe de Tarragona, famós per la seva vida agitada i batalladora, pels fills que tenia i perquè feia el cors pels mars de la Mediterrània, sufragat per l’Església. Ve a tomb perquè l’amic escriptor Josep Gironès publica avui un article titulat “Corsaris, cacics i altres amics” (D. de T.) i m’hi ha fet pensar.
            En una de les entrades referides a Pere d’Urrea es pot llegir, en vermell, Pere d’Urea. Potser a l’home el mortificava l’àcid úric, i d’aquí el caràcter. També en una pàgina referida a la capella esmentada, es llegeix Santa Tecla la Bella. Fantàstic, que una Vella sigui Bella, mèrit doblat.
            El 2000 vaig escriure un llibre, “L’home que mossegava les dones” (Columna), i les mossegava a la catedral. Hi surt la capella esmentada, on alguns esquelets de gent notable es desentumeixen els ossos i surten a beure una copeta del xartrès que desen en un armariet. Vet aquí uns fragments del llibre: “De la sepultura de l’arquebisbe, primer va aparèixer una mà ossuda, descarnada. Després una cama eixuta i tot seguit l’esquelet sencer sense cap. Quan va ser fora, la mà va buscar el cap dins del sarcòfag i se’l va col·locar amb moviments ràpids, com qui es posa la dentadura en llevar-se.” “-Amadeu- l’arquebisbe llegí en veu alta-. Amadeu és enterrat al jardí, aquí davant, a terra. El podríem convidar a conversar amb nosaltres, però no goso./ - ¿Era el vostre... amic i amat?- demanava el cavaller Raïmat, amb interès. / -El jove més tendre i amorós que heu vist mai. / Les roses d’aquest món són per collir-les, per això les ofereix la natura i que sigui sempre amb alegria (...)”
            Estem en temps de bisbes contragais, sí, els podríem aplicar aquest adjectiu. No solament a Solsona, sinó aquí, on  un 23-1-12 va ser dit pel nostre titular: “Els gais no són adequats per a la societat”. En tot cas, tals dignataris un dia seran ossos amargats, i des d’aquesta perspectiva  ben segur que enyoraran les roses, però no seran a temps de collir-les.
*
Fotografia presa d’Internet.

  

18 comentaris:

Josep Gironès Descarrega ha dit...

L'enterramorts del meu poble, quan es referia a una persona de mala conducta, afirmava que amb molt de gust l'enterraria de franc. Quanta feina que tindria, ara!

xavier pujol ha dit...

Suposo que mentre la humanitat existeixi, hi haurà reaccionaris, homòfobs, missògins, neofeixistes (sense el neo), carques...
Déu nos en guard que a sobre siguin bisbes.

Vicent Llémena i Jambet ha dit...

Mira, Olga, jo et parlaré molt seriosament; les dones i els gais són els meus jutges, són aquells que tenen la clau de la meua vida o la meua mort, però no dones sinó el discurs histèric, jo sóc del de l'analista, com a hètero histèric, però jo ho sóc el jutge d'amos i de gent del discurs capitalista i aquests de la lesbiana, i aquesta de gais i dones, tots som jutges del que tenim a l'esquerra, el que no cal fer es prendre-s'ho com de vida o mort, que ho és, però el que vullc dir és que no ens ho hem de prendre com una cosa personal i odiar-los a mort, doncs tots odiarem a tots i tot acabarà, hem de pair la mort com un trànsit més de les nostres vides, i el que Déu vulga, o l'Inconscient Col·lectiu o la suma de tots els discursos i persones i coses.

Una forta abraçada sense odis ni rancúnies, tot i que estic en ple judici amb un jutge gai, no l'odie, l'estime, com vull que m'estimen els amos i els capitalistes als que jo, en un futur en puc fer.

Vicent Adsuara i Rollan

Jordi Dorca ha dit...

Bisbes perillosos, ja ho veig.
Que Déu ens en deslliuri.
Si us plau.

Júlia ha dit...

Aquest senyor sempre ha estat conflictiu i atemporal, això no és el pitjor que li he pogut escoltar, el que em meravella és que se li faci tant de cas en els temps que corren, la veritat. Fa anys la senyora Ferrusola també va parlar per la ràdio del 'vici' dels homosexuals i no es va muntar cap sidral especial, tot depèn del moment i de qui ho diu. Quan el Fidelet de Cuba encalçava gais aquí es mirava de silenciar-ne les facècies. Per cert, quan alguns sectors de l'església, en especial montserratina, han protegit els gais en temps difícils no se n'ha parlat en excés. Millor així. De fet el sector religiós va ser un bon lloc per a refugi de heterodoxos, en segons quins moments.

Carme Rosanas ha dit...

No ens hauríem d'escoltar gaires aquests bisbes...

Potser estsria bé que existís l'infern expressament per enquibir-los a ells ... jo crec que hi hauria molts bisbes a l'infern...

Oliva ha dit...

HOME,POBRE BISBE DE SOLSONA,¡¡¡,LLIBERTAT D'EXPRESIO PER A TOTHOM,INCLOS EL SRO.BISBE DE SOLSONA,HA DIT LO QUE LI MANA LA SEVA INTERNACIONAL,"LA A8USENCIA DE LA FIGURA PATERNA...BLA...BLA.."VA SER UNA OPINIO,NO UN ATAC.HAN VAN EDUCAR EN EL SI D'UNA FAMILIA LLIURE-PENSADORA,MOLTES "JIRIPOLLADES"RELIGIOSES O POLITIQUES EN MOLESTAN,PERO AIXO NO VOL DIR,QUE ELS ALTRES NO TINGUIN DRET A DIRLES.

Teresa Costa-Gramunt ha dit...

Heu llegit el llibre testimonial de l'excapellà K. Charamsa, editat per Gregal, i ara parella de l'Eduard, un català? És molt valent, i crec que explica molt bé el tema gai dins l'Església.

Joan Josep Tamburini ha dit...

Es que corre cada un....

Consol ha dit...

L'Església és una institució camaleònica i per tan no em mereix cap confiança. Li manca la pràctica dels valors que diu que té.

Clidice ha dit...

Al cèsar el que és del cèsar i a ... bé, com què sóc atea practicant, el que diguin aquests senyors m'interessa tant com el que pugui dir l'imam de Bagdad o el rabí de Jerusalem. El que em preocupa més és saber la influència que tenen els ensotanats en les nostres lleis i la nostra societat, perquè aleshores sí que la cosa grinyola. Vaig pensar, tot seguit, en la sèrie irreverent The Young Pope on un home d'aquesta edat arriba a Papa i resulta que és el més feixista i extravagant de tots. Ai les etiquetes, que pesades que són!

Abraçada :)

matilde nuri i espona ha dit...

malament quan discurs i acció agafen camins oposats; per això m'agrada el final d'aquesta entrada teva d'avui: les maneres de fer nocives no poden tenir premi
i encara menys si d'una rosa es tracta
.

M. Roser ha dit...

El què és ben clar és que tinguem la condició que tinguem, a tots un dia o altre la terra ens colgarà, segurament segons aquí , estarà més contenta de tenir-lo a les seves entranyes...I potser alguns tindran roses i d'altres no!!!
Bon vespre, Olga.

novesflors ha dit...

De vegades pense si no deuen parlar d'aquesta manera contra els gais perquè ells ho són i no volen reconèixer-ho... no ho sé.

Galionar ha dit...

Penso el mateix que ha expressat Novesflors! D'exemples en conec, encara que no siguin bisbes, i la naturalesa humana és la mateixa...

Helena Bonals ha dit...

El subdirector de la meva biblioteca es diu Urrea de primer cognom. No sabia que és d'origen català, em sonava com a basc.
Això dels gais és penós per a qui diu tantes bestieses juntes. Que s'ho facin mirar!

Montse ha dit...

Quant als gais (i gayines)... sempre, des de ben petita, pensava que una persona es podia enamorar d'una altra persona. Qian, a la parròquia, ho vaig expressar en una reunió de monitors del moviment infantil, vaig veure els efectes que causavael meu pensament, vaig callar per semper més (bé, per uns quants anys). Però continuo pensant igual: una persona, es pot enamorar d'una altra. Punt.

Helena Bonals ha dit...

Jo m'acabo d'enamorar de les teves paraules, Montse. Punt.