DOBLEGA ALLÒ QUE ÉS RÍGID

DOBLEGA ALLÒ QUE ÉS RÍGID
*
11-6-17
*
Durant els bells dies de Pentecosta, canto amb íntima satisfacció l’himne “Veni Sancte Spiritus” (no confondre amb “Veni creator Spiritus”). Em van regalar un antic cantoral francès, gruixut i de notació quadrada típica del primer gregorià i m’agrada repassar-lo. Segueix l’escola de Solesmes. Poques coses hi ha més potents que escoltar un cant conventual sota imponents voltes de pedra, que no se sap si deturen el cant o es deixen traspassar cap al seu destí.
            A diferència d’altres himnes, les peticions i constatacions d’aquest  són lluny de l’ensucrament beat de molts cants religiosos. És curt, concentrat i efectiu.
            En la política tossuda dels nostres dies, trobem una rigidesa que ens causa estupefacció. Uns en diuen plasma, però seria massa tou. Rigidesa d’acer, de cervell encarcarat, enquilosat, devorador de tota raó. En el cant, i en tots el que el canten, es demana ‘doblegar allò que és rígid’.
            Ara que tenim pregunta i dia m’ha quedat el descans de viure fora del dubte i em sento alliberada. Hi ha seguretat. Hi ha una voluntat conjunta que doblegarà aquella rigidesa que ens ofega. I canto, confiant que la veu pugui traspassar la pedra.
 *

  Solesmes. Internet

17 comentaris:

Joanna. ha dit...

Hola, queee t'he vist al bloc de la Júlia. Que l'Sperit Sant ja ha vingut. Va ser diumenge i dilluns a vic passats. Dia de le Pentecosta. Fins i tot vaig fer un post jo al wordpress amb el meu germà Josep (https://noucanjosep.wordpress.com/2017/06/07/ara-ja-si-hem-rebut-lesperit-sant/). (Tant de bo t'agradi el post!)

novesflors ha dit...

Tant de bo el teu cant siga poderós.

Carme Rosanas ha dit...

La nostra veu traspassarà la pedra, vinga va! Que cantarem tots junts!!!

Vicent Llémena i Jambet ha dit...

Sí, en aquest neoliberalisme, mercat d'identitats i de veritats ix amb la justa força contrària l'espiritualitat.

Una abraçada, Olga, des de Russafa, la meua veritable terra i barri de València ciutat, tan gran com sense cor.

Vicent Adsuara i Rollan

M. Roser ha dit...

Veig que t'agrada el cant gregorià...M'has fet pensar amb el pare que, de jove, durant un temps, cantava aquest cant amb els monjos de Montserrat!
Com a mínim ara ja sabem a què atenir-nos, però encara haurem d'esperar més de tres mesos per saber si aquesta història té un final feliç!!!
Bon vespre, Olga.

Francesc Pasqual i Moster ha dit...

Jo no et conec personalment, però noto que tu -i la teva obra- heu traspassat la rigidesa. I alguna cosa n'arriba als lectors. Gràcies!

xavier pujol ha dit...

Per llegir el teu post he buscat el "Veni Sancte Spiritus" gregorià cantat per uns monjos per fer-me idea de què parles. Infon pau, tot el contrari del plasta del plasma!
Quins mesos més plens d'il·lusió que ens esperen Olga.

matilde nuri i espona ha dit...

cantem, cantem: és poderosíssima la veu quan canta, i arriba
i tant que arriba a foradar la pedra!

avui és un dia d'emocions
.

Oliva ha dit...

A EL MEU HOME,EL GREGORIA EL SERENAVA,I AMB LA SEVA FEINA,ERA D'AGRAIR...
QUE T' ESCOLTIN TOTS ELS ESPERITS BONS,I ALCEM EL PENSAMENT PER QUÈ VINGUI,SENSA ENTREBHANCS,UNA NOVA ERA PER TOTS NOSALTRES.

gloria abras pou ha dit...

Tant sols tu dius les coses com ningú les diria, amb l'empremta dels amos d'un llenguatge tant bell com personal i, al servei, d'allò que més s'apropa al que creiem que pot ser la veritat.
He pensat en Senanque envoltada d'espígol i he recordat les seves voltes perfectes per escoltar-hi gregorià. Que el nostre cant traspassi la pedra, que així sigui.

Teresa Costa-Gramunt ha dit...

Ens hem guanyat a pols arribar al dia d'avui per doblegar el rígid. Fa anys, segles, que hi treballem. Generacions senceres han sembrat el camí que avui fem. El dia 1 d'octubre se celebra una santa discreta però que ha estat anomenada doctora, de les poques que ho és: Teresa de Jesús Infant. Ens hem de fer com els nens, néixer de nou. És on som.

Josep Gironès Descarrega ha dit...

El Govern ha encomanat optimisme, al mateix temps que transmet fermesa. Els seguirem!

Joan Josep Tamburini ha dit...

És la Sequència de la Missa del dia de Pentecosta. És un dels Himnes més bonics del gregorià. Tant per la música com per la lletra.
Tens raó. Per un costat es parla molt de llibertat, de tolerància i en realitat som més rígid que mai. Quan es parla molt d'una cosa...
Una abraçada, Olga.

Calpurni ha dit...

"I canto, confiant que la veu pugui traspassar la pedra."
Així serà, Olga.
Salut i poesia!

Galionar ha dit...

Jo crec que sí, que aconseguirem fer doblegar les rigideses més impenetrables, amb la nostra raó de poble lliure!
Una abraçada, poeta!

Helena Bonals ha dit...

"Mens agitat molem". Quan jo vivia en una crisi personal i creativa brutal, aquestes paraules en llatí em confortaven. La ment mou muntanyes, i tant que sí.

Josep Cassany ha dit...

Gràcies per compartir els teus relats amb tots nosaltres. Com d'altres companys i companyes, també disposo d'un blog d'opinió i relats. Et convido a entrar i compartir-lo amb els amics. Molt agraït . http://josep-cassany.blogspot.com