ROSES VERMELLES

ROSES VERMELLES
*
22-5-17
*
També a vosaltres, atentíssims i estimats blogaires, que tantes paraules amables i de bona companyia m’heu volgut escriure als comentaris, dedico aquest poema que he escrit per als veïns i amics de Mont-ral, que van portar les roses vermelles.
*
ROSES VERMELLES
*
Agraïment de les famílies Roca-Xirinacs; Peris-Roca; Roca-Gibert; Borràs-Roca; Xirinacs Díaz i Vergés-Xirinacs als veïns i amics de Mont-ral pel magnífic centre de flors que han volgut dedicar a la memòria de Vicenç Roca, que tant va estimar aquest poble.
*
Llargs i feliços dies de joventut i maduresa
entre muntanyes, valls, masies i aquest poble
van teixir d’amistat les nostres vides
i les vides dels fills que creixien: ara els néts i els besnéts.
Vida dels camps que brostaven i granaven,
sol i pedres, aixades i tractors, caminets dels boscos.
Avellaners, pomeres i algun hort, la boira,
les guineus i els senglars, les fonts,
els grèvols, les alzines, pins i roures,
àligues i corbs, pastorelles i merles.

De tots aquests amors n’heu fet una amistat
que ara, estimats veïns que ens retrobem de nou,
heu volgut que es tornessin roses roges
en ofrena a Vicenç, el Roca, com li deien,
que ha mort amb el cor acariciant la terra
per la qual va treballar des de tants anys
i que ara dorm amb ell al seu jardí de Sajolida.

Gràcies, amics que el coroneu de roses,
les vostres mans han estat piadoses;
gràcies per aquesta darrera companyia.
Quan sentiu un alè refrescant en la duresa
de l’estiu més ardent, o el cansament us venci,
serà ell que us somriu, serà el Vicenç.
*
Olga Xirinacs
21-5-17

Conversa amb el pastor al bosc de Mont-ral.

18 comentaris:

xavier pujol ha dit...

Un teixit de vida i amistat.
El "Roca" segueix viu en els gests i en la mirada dels nets i els besnets.
Aquestes roses no es pansiran.

novesflors ha dit...

Ets poeta fins i tot en l'agraïment, Olga.

Júlia ha dit...

Preciós poema!!! Una abraçada!!!

Josep Gironès Descarrega ha dit...

És bonic saber expressar amb paraules els més bons sentiments. Una abraçada!

Carme Rosanas ha dit...

M'emociono llegint-te... aquest final a més a més de preciós és transcendent. Gràcies, Olga, per dur el poema fins aquí.

Teresa Costa-Gramunt ha dit...

Roses d'amor, roses d'amistat, roses de companyonia en memòria d'en Vicenç. Des d'aquí, una rosa també, virtual rosa de record.

M. Roser ha dit...

És un poema molt bonic Olga, en Vicenç s'estimava la natura i ella li agraeix en forma de roses vermelles i per mitjà de les teves paraules...Gràcies per compartir-lo. Segur que mai faltarà el seu somriure!
Bon capvespre, Olga.

Vicent Llémena i Jambet ha dit...

Presisament em ve com vingut del Cel aquest poema en el dia de la meua jubilació, ja he fet prou pel món i el món per mi, no vull forçar més la corda, m'ha arribat l'hora de fer i posar les paus a la meua família, i mentre els blocs ens ho permeten et posaré a tu també en paus, si Déu vol, i si en Vicenç m'ho permet des del Cel.

Gràcies, Olga.

Vicent Adsuara i Rollan

Joan Josep Tamburini ha dit...

Una abraçada, Olga.

Hortensia Rodrigez De Leon ha dit...

Estimada Olga, no tinc paraules per donar-li les gracies per belles i tendres lletres al marit, pare, avi, veí i amic, un poble estimat i unes roses vermelles i blanques le faran companyia sempre a la seva terra. Tothom le te un record bo i tendre amb voste. Una abraçada Olga

Galionar ha dit...

L'elegància en la teva manera de mostrar el teu agraïment és exquisit, Olga, i aquest poema n'és una bona mostra... Ara que toca conviure amb els records, la bona gent t'acompanyarà perquè no et sentis gaire sola.
Una abraçada molt gran, poeta!

matilde nuri i espona ha dit...

tal com serem capaços de fer sentir els altres ens recordaran
si som amables, el record que deixarem serà amable

una abraçada, Olga
.

Helena Bonals ha dit...

"Quan sentiu un alè refrescant en la duresa de l’estiu més ardent", em fas pensar en el que deia una professora a la carrera, "un vel de felicitat sobre la roca de duresa de la vida". D'això es tracta.

gloria abras pou ha dit...

Un altra poema preciós inspirat per l'home que mai no deixarà d'acompanyar-te.

Teresa Duch ha dit...

Potser ara encara no, però penso que més endavant la terra, els veins i tot el que anomenes, del poble que ell va estimar i que l'estimava, et faran sentir el Vicenç més a prop, Olga.
Una abraçada i força!

Mari Català ha dit...

Preciós poema d'agraïment. Els que estimem viuen per sempre en els nostres cors.

Calpurni ha dit...

Preciós poema amb sentiments sincers.
Una abraçada, Olga.

Maria Dolors Giral ha dit...

Un record tan veritable com el seu pas pel món. Una abraçada, Olga.