EL GAI PIRÒMAN

EL GAI PIRÒMAN
            *
            25-2-17
            *
            Els diaris d’avui porten una notícia que m’ha  fet riure de debò. Resulta que en dues escoles de l’Opus, a Sant Cugat del Vallès, tenen com a llibre de lectura una publicació que equipara els homosexuals amb perversitats diverses, com ara ser cleptòmans, incendiaris, i altres graciositats.
            Qualsevol pensaria que escola “cristiana”, concertada (pagada en part per nosaltres) i tutelada per bisbes, observaria un comportament realment cristià, sense cometes. Però no: el llibre en qüestió és d’un bisbe francès, ‘chapeau’.
            Com que és Carnaval, de seguida m’he imaginat un gai, qualsevol dels que coneixeu, en tinc uns quants amics bellíssimes persones, que se’n diu, correria cap al primer bosc eixut de les secades, i hi calaria foc. De pensar-ho reia tant que he hagut de beure aigua per parar.
            He suposat que, en veure un gai incendiari, totes les host de guerrillers de Crist Rei i altres afins sortirien a empaitar aquesta mena de gais i els cosirien a fletxes, que el nom de Crist Rei indica això, una guerrilla de temps pretèrits.
            Miraré bé la rua, avui, per veure si trobo una comparsa d’aquestes característiques. Que la coca de llardons us faci bon profit.

            *

14 comentaris:

Vicent Llémena i Jambet ha dit...

Jo et diré només una cosa, si no existir en homosexuals no existiría l'Home com a tal, i et posaré un article, en realitat dos:Un dels rols arquetípics dels homosexuals

L'homosexual és per excel·lència l'Home bo, l'ànima bella, però ser bo no és sinònim de ser un babau, l'homosexual junt a l'histèric hètero és delineador, planificador, promotor de civilitzacions, les planifica des de la filosofia, la ciència, l'economia, etcètera.
A banda en el terreny vital són, tant hèteros histèrics com homosexuals els Cristos de les civilitzacions, ha estat així el Crist, el nostre Crist-Déu, un home que va donar la vida per la Humanitat.
Ho explicaré, un homosexual en no tenir de normal el fal·lus, i en ser atacat per un normòpata quan aquest necessita o li cal “matar al pare”, és a dir, sentir desig per la dona o partenaire de l'homosexual masculí o de l'hètero histèric, doncs ambdós tenen també partenaires femenins, quan el normòpata els ataca no moren físicament, sinó que perden el fal·lus, moren simbòlicament, tot i que hi ha exemples que ho han fet realment, com Crist o Sòcrates; o millor dit no moren físicament en tenir la inconsciència de l'amor, de Déu, doncs Déu és Inconscient.
L'homosexual masculí és el filòsof, junt a l'hètero histèric, ambdós es complementen en una relació de temor per part del segon cap al primer i d'admiració barrejada amb odi del primer cap al segon.
I tot i que poden aquests homo o hètero histèrics ocupar qualsevol lloc del rombe tròfic, o de les faenes socials, s'han dedicat històricament a la “Creació” amb majúscula, creen talment vida en donar la seua, simbòlicament, pels hòmens, per l'Home.
El món seria inconcebible sense aquests dos homo i hètero histèrics, si les lesbianes eren els Anubis, aquests són els Dionís de la Història, tot i saber que tot lo món pot estar en qualsevol lloc psicològic o pansexual i, tots podem ser el “mal” o el “bé” d'un altre.
L'homosexual i hèterosexual histèrics són els Pares de la Història.

Vicent Llémena i Jambet ha dit...

Quin és un dels rols arquetípics de les lesbianes

La lesbiana és la Mare Terra, "El que la Dona vol, Déu ho vol" deia Lacan, són l'arquetip de tot tipus d'intel·ligència aquestes dones.
Aquest és un article que vol posar en marxa la idea de que tots som necessaris, des del normòpata fins a l'homosexual o l'histèric passant per les lesbianes, el nazisme va voler eliminar lesbianes, homosexuals, bojos, jueus, i tota la diferència, sense saber que en eliminar una sola peça del trencaclosques dels arquetips tot cau, cau el sistema i es produeix una guerra fins que l'equilibri és restablit.
Doncs bé, un dels papers arquetípics de les lesbianes per a un hètero histèric, que formen part de la meitat dels histèrics, els altres són lesbianes i homosexuals; un dels papers, com deia és enfrontar-se aquest darrer a una lesbiana, l'hètero histèric és l'”altre” de les lesbianes, aquella persona que aquestes temen, odien i admiren, tot i que també estimen; enfrontar-se, dic, i l'enfrontament ha de ser des de l'estil, tant se val quin siga l'objecte o tema pel que esdevinga l'enfrontament, tot i que no ha de ser buscat per l'hètero histèric, i així aquest acompleix la seua cadena sexual en el sentit de que es trobarà amb una normòpata hètero immediatament, que l'admirarà per haver-se enfrontat a la lesbiana, doncs aquestes tenen a les lesbianes com el seu altre, l'admirarà i estarà sexualment disposada, cosa que farà que el desig d'aquest hètero histèric vaja a la seua dona hètero histèrica, en forma de fantasia sexual o simplement de desig o gaudi sexual, renovant-se l'interés per ella.
Si eliminàrem les lesbianes completament del globus, cosa impossible per idealista i nefasta, no hi hauria contractes sexuals ni la societat com es coneix i, dubte que es poguera conformar cap tipus de societat.
I no pensem que una lesbiana només pot assolir aquest paper o rol, sinó que com a qualsevol persona pot fer qualsevol tipus de paper menys filosòfic o psicològic també, doncs hi ha lesbianes al periodisme, com a la construcció, passant per la ciència o el dret, hi ha lesbianes en qualsevol àmbit humà.

Aquest article és meu i no és meu, me l'ha dictat telepàticament una de les persones dona i lesbiana que he vist aquesta vesprada a la taula del costat, al bar on hem pres una orxata la família de la meua dona i jo.

Vicent Adsuara i Rollan

Teresa Costa-Gramunt ha dit...

Al seu llibre "La primera pedra"-recomano la lectura-,Krzysztof Charamsa, un sacerdot gai que va sortir de l'armari el 2015 i que va treballar a la Congregació per a la doctrina de la fe (l'antiga Inquisició), afirma que un cinquanta per cent de la gent consagrada a l'Església és gai, això al costat de la seva homofòbia; i misogínia, caldria afegir.

Cornèlia Abril ha dit...

Boníssim!

Galionar ha dit...

Recordo que de petita, el dissabte de Carnaval a la nit, la rambla de Vilanova s'omplia de gais (tot i que llavors no se'n deia així), disfressats de dona, i això alimentava el morbo dels adults criticaires, que sortien a veure-ho. Jo no entenia pas gaire de què anava tot plegat... M'imagino que les rues, aquests dies, s'incendiaran de festa i alegria, però no precisament a causa dels piròmans. D'altra banda, lamentablement fa massa temps que totes les notícies que ens arriben semblen més dignes dels dies de Carnaval que de la vida ordinària...

M. Roser ha dit...

Carnaval, no és pas una de les meves festes preferides, potser perquè de petita no l'havia vist mai...
Jo tinc alguns amics gais, incapaços d'anar a les rues fent bandera de la seva condició, igual que jo tampoc hi hagués anat mai, no hi veig la diferència!
Bona nit, Olga.

Carme Rosanas ha dit...

M'alegro que t'ho hagis agafatbrient, Olga... perquè sempre val més riure que plorar. O dir d'una altra manera: si no fes riure oer ridícul, faria plorar per llastimós. És de pena que encara estiguem així. Indigna molt llegir aquestes coses.

Una abraçada, Olga.

Joan Josep Tamburini ha dit...

Jo tinc un cosí gai. Vaig ser el primer familiar a qui l'hi va dir. Sé el que ha patit, perquè el seu pare mai ho va acceptar. Ell és una gran persona.
(Ah!, per cert, l'escola concertada la paguen els pares dos cops. Un, perqué paguen els seus impostos, i altre perquè han de completar els costos. Un altre cosa, es que s'hauria de filar més prim, al moment de donar la concertació.) Una abraçada.

Alfonso Robles Motos ha dit...

Olga, per si de cas no els donis idees a aquests de Crist Rei, ja que en temps pretèrits hi havia una màfia amb aquest nom. És curiós que l'església sigui l'organització que més ataca i de forma més grollera als gais i lesbianes i la col·lectivitat eclesial pot ser que sigui el grup amb més percentatge de persones d'aquesta condició a les seves files, que d'altra banda em sembla molt bé i més si a més fan una gran tasca d'ajuda i solidaritat.

xavier pujol ha dit...

La direcció actual de l'Església no es mereix l'adjectiu de cristiana, perquè no actua com a tal.
Tampoc el d'Església Universal, perquè és una església excloent.
No sé què espera aquest Papa actual que va de guais i de modern a fer una neteja a fons de tant de carca i reaccionari.
A tots aquests fatxendes de l'Opus, (també a alguns capellans i maristes) se'ls podria recomanar que facin net a casa seva abans d'intentar embrutir col·lectius molt més purs que els d'ells.
Olga, tu ho has explicat impecablement.

novesflors ha dit...

No calen comentaris davant d'aquesta mena de gent. Per sort t'ho has pres bé i has escrit un post encomanadís.

Helena Bonals ha dit...

Incendiaris són els que escriuen coses com aquesta.

Fent camí ha dit...

Jo pense que al món hi ha persones independentment de la seva condició sexual. Bones persones i dolentes, però només persones. Qui són ells per jutjar a ningú amb tota la pederàstia que tenen a les seves files...

Consol ha dit...

Hi ha coses que no passen pel sedàs del sentit comú, vinguin d'on vinguin. Sembla mentida que encara estiguem ací.