"ARA JA PUC MARXAR EN PAU"

“ARA JA PUC MARXAR EN PAU”
*
1-2-17
*
“Nunc dimitis...”. Al temple de Jerusalem s’hi aplegava gent d’allò més diversa. Poc temps després d’haver nascut Jesús, els seus pares, segons tradició, el van anar a presentar al temple previ pagament de dues tórtores o coloms. La Llei manava fer-ho així amb els fills mascles.
            Resulta que allà hi van trobar l’ancià Simeó esperant l’acompliment d’una promesa. Sembla que l’Esperit Sant li havia dit que no moriria fins haver vist el Crist, o Ungit del Senyor. Simeó va demanar als pares que li deixessin tenir el petit als braços, i llavors va dir aquelles paraules que tantes vegades hem cantat: “Ara, Senyor, ja pots deixar marxar en pau el teu servent, segons em vas prometre. Perquè els meus ulls han vist el Salvador que ens has donat perquè, a la vista de tots els pobles, sigui llum resplendent que il·lumini els gentils i glòria del teu poble Israel. (Lluc 2, 22-32) ” Per això demà és la festa de la llum.
            El costum masclista de l’Església exigia que, alhora, la mare recent es purifiqués, pel fet d’haver parit fill; no així el pare. Mal costum aquest que arriba fins els nostres dies. Per això demà també es coneix com festa de la Purificació de Maria.
            El que m’agrada més, però, és la il·lustració del famós i bellíssim Llibre d’Hores de Jean, Duc de Berry (1340-1416), que va encomanar al taller dels germans Limbourg cap al 1410 i que no es va enllestir fins després de la seva mort. És el llibre d’Hores més notable de tota l’època gòtica.
            A la il·lustració s’hi pot veure el grup de gent descrit. Però el que m’impressiona és el gest de la mort, situada darrere de Simeó i que el mira amb avidesa esperant la promesa acomplerta. Aquella cara blanca, que en la seva buidor expressa tan bé l’afany de segar la vida, i pensa que ja ha demorat prou el seu afany possessiu.
            Llum, purificació, i sempre la mort present reclamant la seva presa.
            *

            Il·lustració del Llibre d’Hores del Duc de Berry. Captat d’Internet.

18 comentaris:

xavier pujol ha dit...

L’Esperit Sant que li va comunicar que veuria el Salvador, ho devia fer abans o després de deixar embarassada la mare de Déu? Pobra Maria! A sobre que no va conèixer (en el sentit bíblic) el bonàs del Josep, encara la van fer purificar.
No coneixia la pintura, i si no ho arribes a aclarir, tampoc no hagués sabut apreciar que el que hi al darrere del venerable Simeó, fos la mort.
Bona diada de la candelera, Olga.

Enric H. March ha dit...

I si compteu des de Nadal fins el dia 2 de febrer, que es quan se celebra aquesta tradició del Temple, veureu que són 40 dies. La tradicional quarantena que es prescrivia abans no tornar a quedar-se embarassada.

Josep Gironès Descarrega ha dit...

La mort sempre és a prop; per això la vida és més bonica.

gloria abras pou ha dit...

No hauria copsat la bellesa de la il·lustració sense les teves paraules sempre adients.
Em sembla un insult que una dona s'hagi de purificar pel fet d'haver parit...és indignant. Sempre em cridava l'atenció que les mares no anessin a la cerimònia de bateig dels seus fills i quan en vaig saber el motiu, un cop més, vaig sentir vergonya aliena pels mascles que dominen l'església i per tots aquells, homes i dones, que segueixen els seus mandats.

Oliva ha dit...

UNA IL-LUSTRACIO PRECIOSA,LA CANDELERA A BARCELONA RIU,O SIA "EL FRED ES VIU".
PURIFICARSE?...APA JA,QUE ELS BOMBIN¡¡¡.
LA MORT SEMPRE CAMINA AMB NOSALTRES,I CAL VIURE SENSA MIRARLA,GAIRE,A LA CARA...

Consol ha dit...

El quadre em sembla més bell després de llegir la teva narració.
Bona Candelera, Olga.

Carme Rosanas ha dit...

Jo tampoc hauria reconegut la mort a la pintura, si no ens ho haguessis explicat. És un plaer mirar les pintures i llegir les teves explicacions.

Està clar que quan hem acomplert un somni o un fet important a la nostra vida ena ve aquesta sensació de ja puc marxar en pau... després marxem quan ens toca...

Mari Català ha dit...

És veritat el que diu Carme, però la vida està plena de esdeveniments que no ens volem perdre.

Vicent Llémena i Jambet ha dit...

El número tretze és el número de Déu, amb el vint-i-sis, tots els arquetips gripals hi passen.

Vicent Adsuara i Rollan

Vicent Llémena i Jambet ha dit...

Grupals

Galionar ha dit...

Jo l'entenc, pobre Simeó, perquè de vegades hi ha hagut algun esdeveniment que m'ha fet tan, però que tan feliç, que per sí sol ja justificava tot el sentit de la meva vida i ja podia marxar...
Si per a ell veure Jesús era el seu somni més important, no m'estranyen les seves paraules.
I per cert, el comentari del Xavier és d'aquells per treure's el barret!
Una abraçada, Olga!

Alfonso Robles Motos ha dit...

Gràcies per les explicacions tan adequades de la pintura i dels seus significats. La veritat és que si mirem detingudament totes les tradiciiones que ens vénen de les interpretacions de la Bíblia ens trobarem que, encara avui, moltes es conserven tal qual van ser pensades, abans parlaven de la quarantena després del part i en molts pobles petits encara es manté , i la mare deixa de fer moltes coses en aquests dies, així com pràcticament de sortir al carrer, Sort que, encara que sigui, a poc a poc, en les societats rurals, també anem avançant.

Júlia ha dit...

Fa anys quaranta dies eren els que et donaven de permís laboral, fa anys, després de parir.

No sé si mai es pot morir en pau, depèn de l'atzar, però crec que deus tenir molta més pau a la vellesa si veus que el món sembla que tiri endavant de forma positiva. Altrament deu ser molt dolorós, penso en gent que va morir de vell durant la guerra civil o amb l'ascens del nazisme, la pau personal també demana una pau col·lectiva.

Magnífiques il·lustracions, cada vegada que en miro alguna reproducció hi veig detalls que no havia vist.

xavier pujol ha dit...

Ahir deixava un comentari relacionat amb les no relacions de Maria i Josep i la premsa d'avui ens informa que la germana Lucia Caram ha fet alguns aclariments a un programa de televisió, on diu el contrari. Després el bisbe de Vic (mascle, off course) la desautoritza...

Hortesia Rodriguez de León ha dit...

Avui dia de la candela i la llum de l'espelmes, després de legir i veure la seva lecció i esplicació em vaig donar conta i em faig una reflexió, mai havia pensar. Els cuarenta dies despręs de parir, de on venien. Moltes gracies i sempré amb la seva sabiduria. Estimada Olga una abraçada

Joan Josep Tamburini ha dit...

El masclisme era tan fort, que si la dóna tenia un fill s'havia de purificar als 40 dies i si tenia una filla als 80. Pero això la relació de Jesús amb les dónes té molt més mèrit i significació. Una abraçada.

Helena Bonals ha dit...

Doncs la farem esperar tant com puguem, la mort que reclama la seva presa!
Em va impactar molt Pessoa com a Alberto Caeiro quan diu que Maria només va ser una maleta que portava dins seu Jesús. Una gran metàfora.

Teresa Costa-Gramunt ha dit...

La purificació té a veure amb la sang vessada després del part i en la quarentena. Quina mania, amb la sang, considerada impura per aquests homes tan sants! Sempre m'he preguntat si hi han meditat a fons, que tots, sense excepció, són fills d'una dona que ha vessat sang perquè ells vinguessin al món.