QÜESTIONS... - final.
*
18-10-16
*
22 - ¿On són les
ànimes mentre no les instal·len als altres cossos on les han destinades?
23 – El
científic Jeremy Havelyn sostenia que dins de la zona grisa destinada als
cometes que fluctuen indecisos abans de llançar-se a la seva aventura solar i,
en conseqüència, a la mort, s’hi dipositen, com en sedimentació, les ànimes
rebutjades, inservibles o desqualificades. Com els mateixos cometes, contenen
gel i pols primària, les escorrialles de la formació del sistema solar.
23 – 1 - ¿Disposen de consciència
aquests bocins d’experiments siderals?
24 – Reanimar
vol dir recuperar l’ànima. La medicina dedica molts esforços a fer reviure
ànimes. Als hospitals i clíniques hi ha sales de reanimació, on personal
especialitzat s’afanya a recuperar ànimes que fugen o disposades a fugir.
* 25 – Si un
reencarnat mascle passa a ser dona, ¿aquest fet pot ser considerat un càstig?
* 26 - ¿Com
s’elimina una ànima?
* 27 – Els
llibres són la vertadera reencarnació dels homes.
29 – Si un cos
reencarnat sofreix el desgast natural de les vides que va vivint, ¿pot adquirir
noves energies a cada reencarnació?
29 – 1 - ¿O bé arrossega al nou úter
aquesta debilitat que va en augment fins que falla?
* 30 – Una ànima
sempre viu a cegues i no hi veu només que pels ulls d’una cara.
***
Collage d'OX - Sèrie 'Cantores'
6 comentaris:
M'agrada la num. 27.
És més in enunciat que una pregunta.
Totes les altres són molt interessants però moltes sembla que no puguin tenir resposta. O sí?
Esperem que aviat ens treguis de l'entrellat Olga.
Aquella qüestió que diu si es poden eliminar les ànimes... Segur que ens vénen mals pensaments i en voldríem eliminar més d'una, si poguéssim. Però senyora Natura o senyor Cosmos ha fet bé: no podem!
No sé si són, Olga, els zen, que diuen que tot té ànima, el sexe ja t'ho vaig dir, no existeix, com no existeix l'acte sexual, jo sóc dona en molts moments del dia, i home en altres i si vols saber com explica Sòcrates o Plató el miracle del naixement llegeix-te "El banquet" no sé si s'ha traduït al català-valencià com "El convit", el naixement és un veritable miracle, i sí, hi ha un cert, important determinisme a l'hora del naixement, però no és el tot.
Les ànimes no es rebutgen, tot i que deu haver dimensions adients i més sofisticades que la nosstra on el patiment, tot i cobrir una corba sinusoïdal sempre, és o deu ser menor.
En fi, que no és per a riure's, tot i que d'aquests temes en puguem traure punta. Creu-me, Olga, jo parle amb mon pare mort i amb moltes persones a les que no tinc al davant, que no m'escolten? Sóc conscient de que sí, sí que m'escolten, ja siga al seu inconscient o amb el temps.
Una abraçada i tant si t'ho prens a risa com si ho fas seriosament m'han agradat les teues preguntes, cal ser molt valenta per a exposar-te davant dels teus lectors d'aquesta manera.
Vicent Adsuara i Rollan
Les ànimes no tenen sexe ni relacions parentals: només afectives. No poden amagar res ja que no tenen màscara que en dissimuli la indefugible realitat, a voltes bombolla o fantasia en què romanen. D'altra banda, una bona part conviuen amb nosaltres (en una altra dimensió etèrica), i moltes no es creuen, ni tan sols sospiten, que s'han mort i segueixen igual que sempre. I sospiren per prendre's una sangria, posem per cas, encerclades encara dins el castell amb què s'han bastit un ego temporal i nodridor de desigs. Però, la gran diferència és que ja no disposen de límits espacials ni temporals i, així, cadascuna viu en el seu propi paradís o bé infern: ella mateixa s'ho fa tot a guisa d'idiot, sense defensa (no pot refiar, ja, del pas del temps, aques gran aliat, "escultor"). Senzillament, continua amb el mateix tarannà o obsessió de quan estava encarnada. Si es planteja analíticament la seva situació, no va a parar enlloc. Només si aquesta inteligència es deixata en el flux espiritual pot esdevenir dinamisme i evolucionar, fendir seqüències devers una espiral inimaginable cartesianament, i fondre's amb d'altrea ànimes sense perdre la seva identitat, almenys "de moment". No li vindrà de fora: ni premi ni càstig. Casdascú fa i desfà per ell mateix segons el seu nivell d'incompetència íntima, de deseiximent i llibertat autèntica (no depenent de les compulsions ambientals ni interiors).
D'altra banda, les ànimes són com a peces d'un puzzle i, quan necessiten topalls per poder enfortir-se, cadascuna va a parar on li pertoca, sense poder fer-hi res. Les coses són tal com són i es manifesten en els seus justos límits emocionals, que van evolucionant lentament o, a voltes, en un sol instant immesurable.
Un tema delicat que has tractat de forma igualment delicada.
Publica un comentari a l'entrada