POETES EN
PRIMAVERA
*
2-6-16
*
1 – El respirar
del pa;
2 - l’ombra dels codonyers a dins la bassa:
3 – recorda que
l’enyor és un núvol trencat.
4 – El teu antic
perfum cavalca sobre el mar,
5 – les corbes
de la mar són plecs de memòria:
6 – les certeses
sempre arriben tard.
* * *
Jugar amb les
paraules en primavera és propi dels poetes i dels infants. Jugo amb sis versos
de poetes diferents, els llibres dels quals han entrat aquests dies a casa. Puc
imaginar-me olors, colors i tactes; petites orquídies al sotabosc, ginesta als
vorals de la carretera, mar de tots els colors del blau (el verd ja va ser dit)
i, sobretot, enyorar el fosc profund del codonyer dins la bassa, a l’hort de la
meva infantesa, tot només amb una línia.
Els autors:
1 – Antoni Canu
– L’Alguer.
2 – Josep
Fàbrega – Lleida.
3 – Jesús
Giron Araque – Calles (València).
4 – Josep
Vallverdú – Lleida.
5 – Lurdes
Malgrat – Lleida.
6 – Lluís Figuerola
i Ortiga – Valls.
* * *
Els Països
Catalans són vius: mar i muntanya, farigola i sàlvia, pa i codonyat són una
certesa, perquè si jo en tinc una mostra a casa, ¿què deu ser tota la poesia
aplegada aquesta primavera? Endavant, poetes, el país és vostre.
* * *
Núvia en repòs.
Collage d’OX.
12 comentaris:
Mirar-ho tot amb ulls de poeta com ho fas tú. Una abraçada.
Tens raó, jugar amb les paraules és molt gratificant i si és cosa de poetes i d'infants...Tu i la nena que un dia vas ser i encara en conserves les il·lusions, en sabeu molt!!!
Mare meva si volguéssim posar en una prestatgeria tota la poesia primaveral, hauria de ser molt i molt gran, com un jardí de paraules...Cada paraula una flor!!!
Bona nit, Olga.
Quan arribes a saber més del que toca, saps que la nostra vida, les nostres vides han estat un dia amigues, juntes, amants, i saps que tot lo món ha tingut que veure amb tot lo món i és en el reconéixer-lo que trobes la veritat i no en l'existir, doncs tot existeix.
Tu, ho sé, faràs un llibre que serà exitós i recorrerà tots els Països Catalans o el nostre domini lingüistic tan bé estarà com vulgues anomenar-nos, i et farà com una deessa de la nostra llengua, això està per fer encara, Olga, però la memòria del futur ja el té en el passat i aquest en el present.
Vicent
Sovint la meva poesia es torna muda. I pensar que la poesia, tota, és infinita.
El buit és l'espai ferit de mort.
Un petó, Olga!
Quina sort que hagis aplegat tantes belles paraules en tan poc espai.
Compartim els colors que veuen els ulls, amb les fragàncies antigues i actuals. Olga, només ens resten 20 dies de primavera. Els gaudirem intensament, poèticament. Ara mateix ho estem fent.
Com diu M. Roser, seria un immens jardí ple de colors i aromes, que romandria sempre fresc,per visitar-lo cada vegada que pensem que ja no som en primavera.
El 3 i el 6 m'arriben moltíssim. El que es pot dir en un vers!
Quina bonica sorpresa: òbric el teu blog i veig un vers meu. Moltes gràcies, Olga. La primavera és època de florir. Tant de bo florisquen els bons sentiments com ho fan les flors i aquests siguen acolorits i perfumats!
Jo em quede amb el 4 i el 5.
Endavant, poetes, la poesia és nostra! Però no només la de la primavera, sinó la que sap cantar tots els colors de totes les estacions de l'any. Que versos tan bonics com els que ens has mostrat ens acompanyin sempre, Olga!
Joc de paraules al cor de l'aigua i el foc, caminant amb peus despullats sobre la sorra daurada.
Gràcies.
La poesia és ben bonica, però cal saber-la escriure de la mateixa forma que s'ha de llegir amb un cert esperit.
Publica un comentari a l'entrada