EL BALL


EL BALL

Riuen les cireres al voltant de l’ou.
L’ou, per més que balli, sempre balla sol.
*
29-5-16
*
La primavera vessa de belleses i afectes al meu voltant. No tinc paraules, ara mateix –potser més endavant les enfilaré- per agrair com cal aquests mesos d’intensitat. Els meus arxius s’omplen de fotografies i de preciosos lipdubs de totes les escoles i instituts, treballats amb tendresa i elegància.
            Avui l’ou com balla pujava lleuger al claustre de la catedral i les roses florien amb exuberància. No hem tingut pluges de maig, cosa que m’ha decebut, perquè sempre espero una mica d’aigua que amoroseixi aquest clima tan eixut i calorós que patim.
            A les escales de la catedral trobo l’home que parla xiulant amb la gola, com un autòmat. Li demano que em faci alguna frase, i me la diu gentilment. “Des dels 11 anys que faig això”, m’explica. Fa molts anys que el veia passar amb una moto fent el seu xiulet, que ningú sabia d’on havia sortit. Ens donem la mà.
            A les escales del Balcó hi ha el noi de la guitarra, anglès que parla català. “¿I el teu company?”, li pregunto: “es va suïcidar fa pocs mesos. Al tren. Va dir el maquinista que l’havia vist sortir a la via a les quatre de la nit, braços en creu.”
            Em ve a trobar amb la seva rialla Nelson, el bomboller, i li pregunto pels rastes amb el gos que bombollejaven fa mesos. “Es van veure embolicats en l’assassinat d’una noia amiga nostra que vivia en un campament al camí del Nàstic...”
            Són el meu exèrcit d’irregulars, com tenia Holmes al seu carrer. L’ou balla en senyal de vida. Però la mort jove s’arrapa a les ombres, i aquest és el ball de viure i morir.
            *


16 comentaris:

Joan Josep Tamburini ha dit...

La vida n'està plena de coses, de persones, de fets al nostre voltant, que no veiem. Sols les persones amb sensibilitat com tú, poden copsar-les. Una abraçada.

M. Roser ha dit...

Gairebé podries fer un museu amb totes les coses boniques que has rebut...Seria el museu de l'alegria!
Veig que en la teva passejada has trobat amics especials que t'han fet sentir bé.
Doncs és veritat, l'ou com balla no té qui l'acompanyi en la seva dansa, només molts, se'l miren...
Bona nit, Olga.

Alfonso Robles Motos ha dit...

Igual aquesta primavera plena de bellesa i afectes és conseqüència de paraules ja trobades i que han fet feliç i ajudat a moltes persones en altres moments idonis.
A vegades aquests amics especials ens brinden instants especials.

sa lluna ha dit...

Així és la vida, de la mà de la mort, omple tots els instants i ens omple d'alegries i tristeses. Pas a pas anem fent amics, de vegades per a tota la vida i d'altres per breus instants.

Aferradetes i molt bona nit!

Consol ha dit...

La vida és moviment i segueix el curs del seu destí.

xavier pujol ha dit...

Dins de l'ou representa que hi ha la promesa de la vida.
La realitat és diferent.Ens parles d'assassinats, de suïcidis. També de diferents vides, algunes d'elles ben curioses.
Si l'ou fos pla, tindria la seva cara i la seva creu.

Vicent Llémena i Jambet ha dit...

No hi ha, Olga, cap mort que no arribe desitjada, potser una mica dura, la mort sempre ens és dura pels qui la mirem des de fora, però tu ara has trobat un ressó diferent, escoltes els qui pateixen i tu pateixes amb ells, i així serà pels segles, tu faràs la nova realitat que t'envolta i la faràs amb bona cara i amb bon cos, tu la modelaràs sense ni tan sols moure't de casa teua.

Una abraçada per l'escriptora que ocupa el lloc central de la meua biblioteca.

Olga, felicitats, i bona primavera i anys que et queden, que són molts!

Vicent

Carme Rosanas ha dit...

Com nens il·lusionats, encara mirem l'ou com balla...
Però a més a més mires les persones del teu voltant, d'una manera bonica i diferent. El teu exèrcit d'irregulars, m'ha agradat molt com ho dius...

Una abraçada

Montse ha dit...

Quantes coses, a la primavera! M'alegra que la vegis amb ulls il·lusionats, malgrat tot allò que no agrada, com morts i suïcidis.

Escriu, escriu!

petons

Josep Gironès Descarrega ha dit...

Existeixen moltes persones que, en nom de la seva pròpia llibertat, viuen de forma irregular; però ja se sap que la vida és difícil fins i tot per les persones que tenim actituds mitjanament organitzades.

matilde nuri i espona ha dit...

l'altre dia, a l'alçada del Vendrell, va aparèixer l'arc de Sant Martí sobre el mar, després d'un ruixat, més aviat escàs d'aigua i breu; però em va fer il·lusió veure'l des de la carretera, com un regal del destí; a vegades passen aquestes coses i ens quedem conformes

celebrem aquesta primavera que és teva, i en fem tastets
.


Mari Català ha dit...

Una tradició que desconeixia. L'ou balla sol, però al seu voltant sempre hi ha molta gent que l'admira. El teu exèrcit d'irregulars.

Teresa Costa-Gramunt ha dit...

La primavera la sang altera... i passen coses. És clar que en passen tot l'any. Però a la primavera sembla que es veuen més perquè sortim més al carrer, el bon temps acompanya.

Galionar ha dit...

La vida i la mort, les dues cares d'una mateixa moneda que sovint balla com l'ou de Corpus, i que en cas de perdre l'equilibri només l'atzar sap sobre quina cara caurà... Gaudim de la Vida mentre hi siguem, Olga; quan ja hàgim ballat prou, prou que la ballarem...
Una abraçada, poeta!

novesflors ha dit...

Galionar té raó, ballem el ball de la vida, fem com l'ou.

gloria abras pou ha dit...

per tu, Olga, respirar i escriure és el mateix. I respires tan bé!