POETES EN PRIMAVERA


POETES  EN  PRIMAVERA
*
2-6-16
*
1 – El respirar del pa;
2 -  l’ombra dels codonyers a dins la bassa:
3 – recorda que l’enyor és un núvol trencat.
4 – El teu antic perfum cavalca sobre el mar,
5 – les corbes de la mar són plecs de memòria:
6 – les certeses sempre arriben tard.
* * *
Jugar amb les paraules en primavera és propi dels poetes i dels infants. Jugo amb sis versos de poetes diferents, els llibres dels quals han entrat aquests dies a casa. Puc imaginar-me olors, colors i tactes; petites orquídies al sotabosc, ginesta als vorals de la carretera, mar de tots els colors del blau (el verd ja va ser dit) i, sobretot, enyorar el fosc profund del codonyer dins la bassa, a l’hort de la meva infantesa, tot només amb una línia.
Els autors:
1 – Antoni Canu – L’Alguer.
2 – Josep Fàbrega – Lleida.
3 – Jesús Giron  Araque – Calles (València).
4 – Josep Vallverdú – Lleida.
5 – Lurdes Malgrat – Lleida.
6 – Lluís Figuerola i Ortiga – Valls.
* * *
Els Països Catalans són vius: mar i muntanya, farigola i sàlvia, pa i codonyat són una certesa, perquè si jo en tinc una mostra a casa, ¿què deu ser tota la poesia aplegada aquesta primavera? Endavant, poetes, el país és vostre.
* * *

Núvia en repòs. Collage d’OX.

12 comentaris:

Joan Josep Tamburini ha dit...

Mirar-ho tot amb ulls de poeta com ho fas tú. Una abraçada.

M. Roser ha dit...

Tens raó, jugar amb les paraules és molt gratificant i si és cosa de poetes i d'infants...Tu i la nena que un dia vas ser i encara en conserves les il·lusions, en sabeu molt!!!
Mare meva si volguéssim posar en una prestatgeria tota la poesia primaveral, hauria de ser molt i molt gran, com un jardí de paraules...Cada paraula una flor!!!
Bona nit, Olga.

Vicent Llémena i Jambet ha dit...

Quan arribes a saber més del que toca, saps que la nostra vida, les nostres vides han estat un dia amigues, juntes, amants, i saps que tot lo món ha tingut que veure amb tot lo món i és en el reconéixer-lo que trobes la veritat i no en l'existir, doncs tot existeix.
Tu, ho sé, faràs un llibre que serà exitós i recorrerà tots els Països Catalans o el nostre domini lingüistic tan bé estarà com vulgues anomenar-nos, i et farà com una deessa de la nostra llengua, això està per fer encara, Olga, però la memòria del futur ja el té en el passat i aquest en el present.

Vicent

Unknown ha dit...

Sovint la meva poesia es torna muda. I pensar que la poesia, tota, és infinita.
El buit és l'espai ferit de mort.
Un petó, Olga!

xavier pujol ha dit...

Quina sort que hagis aplegat tantes belles paraules en tan poc espai.
Compartim els colors que veuen els ulls, amb les fragàncies antigues i actuals. Olga, només ens resten 20 dies de primavera. Els gaudirem intensament, poèticament. Ara mateix ho estem fent.

Fent camí ha dit...

Com diu M. Roser, seria un immens jardí ple de colors i aromes, que romandria sempre fresc,per visitar-lo cada vegada que pensem que ja no som en primavera.

Helena Bonals ha dit...

El 3 i el 6 m'arriben moltíssim. El que es pot dir en un vers!

Calpurni ha dit...

Quina bonica sorpresa: òbric el teu blog i veig un vers meu. Moltes gràcies, Olga. La primavera és època de florir. Tant de bo florisquen els bons sentiments com ho fan les flors i aquests siguen acolorits i perfumats!

novesflors ha dit...

Jo em quede amb el 4 i el 5.

Galionar ha dit...

Endavant, poetes, la poesia és nostra! Però no només la de la primavera, sinó la que sap cantar tots els colors de totes les estacions de l'any. Que versos tan bonics com els que ens has mostrat ens acompanyin sempre, Olga!

Olga i Carles (http://bellesaharmonia.blogspot.com ha dit...

Joc de paraules al cor de l'aigua i el foc, caminant amb peus despullats sobre la sorra daurada.

Gràcies.

Josep Gironès Descarrega ha dit...

La poesia és ben bonica, però cal saber-la escriure de la mateixa forma que s'ha de llegir amb un cert esperit.