AQUESTA
PRIMAVERA
*
21-5-16
*
Aquesta
primavera ha estat una de les millors de la meva vida. Ho dic tot i ser jo una
jaia de vuitanta anys, amb el cos molt diferent del de les primaveres joves.
Això del cos té molta importància, i un dels motius és que costa trobar talles
boniques i a mida i deixes a l’armari vestits impossibles. Oh, coqueteria
immortal, que encara ens conserves l’espurna de la vitalitat.
La persona, ara ja estimada i
inoblidable de la psicooncòloga, escoltava les meves pegues: “ és que potser no
tornaré a escriure”; “és que potser ja no escriuré més com abans...” . Ella em
mirava, ferma: “doncs si no escrius millor, escriu pitjor; si no escrius del
dret, escriu de l’inrevés; i si no, escriu rient-te de tu mateixa.”
I ara he trobat un filet que podria
(no, ella no vol que digui ‘podria’ sinó
‘puc’), dic que estiro per començar unes proses que em penso que m’agradaran.
De fet ja he començat, però aquesta primavera, ¡quina primavera!, tan plena i
alegre com no hauria somiat, m’ha fet fer una pausa per respondre com cal a
tots aquells que m’estimen, i m’he convençut que són molts. ¡ Mil flors i mil
gràcies!
*
22 comentaris:
Quan una porta la primavera dintre cert és que, la coqueteria, no troba molts aliats fora. T'entenc perfectament. ;)
La psicooncòloga sap el que diu, s'ha de fer el que una vol, sigui com sigui. I veig que has trobat un fil interessant que segur que ens agradaran a tots.
Gràssis a tu sempre, Olga!
Aferradetes. ✿
Benvinguda primavera fecunda i productiva, primavera inspiradora.
Les flors, el seu aroma esperen els teus llapis de colors per a que ens les descriguis, en prosa, en poema, i en collage.
Olga, segur que trobes la roba adient per vestir-la.
Escriure és inherent a tu, Olga.
Que aquesta primavera vella s'allargui i s'allargui que ja tinc ganes de llegir les teves proses. Primer m'haig de fer amb "La crisi dels 80" que, de ben segur, se'm farà curt.
Un petó!
Tu amb eixa cara no pots estar mai lletja, dona; i de ben segur que trobaràs l'escriptura i més primaveres on fer-te més famosa si pot ser encara, encara més.
Ja et dic, jo pense o crec que has d'escriure una gran obra sobre el nostre domini lingüístic, i les seues peripècies, m'ho o me la veig venir.
Una gran i forta abraçada i fins sempre.
Des de València i des del meu barri de Russafa.
Vicent
Esperem amb impaciència les teves proses.
ja t'ho dia, jo, que t'estimem mot! ;)
la roba... he après que, quan fa tres anys que no em poso una cosa que guardo "per si de cas", me n'he de desfer. A Càritas, a Humana, o a alguna cosina o amiga o coneguda que li interessi. Amb les cosines, de tant en tant, és divertit fer "mercadillo" d'intercanvis! sobretot les que - més o menys- gastem les mateixes talles.
Encara no m'han dut "la crisi dels 80" (grrrr)... continuarem esperant!
Un petó ben fort i ben primaveral!
arggggggg
dia= deia
Que boniques aquestes nines retallables, quants records...
Has vist , els vuitanta a més d'alguna crisi que puguin tenir, tenen primaveres, fantàstiques, estic contenta que n'hagis gaudit.
Fixa't , fins i tot la inspiració encara et ve a veure i et porta noves idees que et faran feliç a tu escrivint i a nosaltres llegint...I no dubtis mai que som molts els que t'estimem!
Petonets de cap el tard, Olga.
La primavera la portes dins. I deixar d'escriure, com vas poder pensar això? Tots esperem els teus escrits. Una abraçada.
Els retallables sempre em porten records de felicitat.
Els vuitanta, per a mi és una edat màgica, s'obre una nova primavera, reneixen les ganes de viure i arribem a veure la importància de gaudir cada moment que ens ofereix la vida. I la coqueteria que mai es perdi, m'encanta veure persones d'aquesta edat i majors arreglades, maquillades i pendents del seu aspecte, amb colors en les seves robes i somriures a la cara. Hi ha una joventut que no es troba en els anys, si no en el nostre cor.
Feliç primavera !!
Quina il·lusió llegir-te això que dius...
Celebrem la primavera
Celebrem les noves idees
I sobretot celebrem les estimacions.
I tant que hi ha molta gent que t'estima... Aquí ho denem tots per segur i per descomptat.
Abraçades celebradores.
A la primavera també floreixen les idees! Celebrem-ho tots.
Sempre pot ser primavera dins el cor si es viu la vida amb elegancia.
Gràcies.
A l'espera d'aconseguir també el teu darrer llibre, dir-te que celebro amb tot el cor aquesta felicitat que els 80 anys t'han dut com a regal d'aniversari. I que desitjo que no t'abandoni mai més.
I no et preocupis per l'abillament, Olga; encara queden bones cosidores que et faran a mida tot allò que vulguis i amb els teixits que escullis.
Una abraçada, poeta!
Ens alegra que escrigues sempre i et llegirem les proses que dius. I que visquen els 80 tan poètics!
endavant, doncs, amb tot allò que et plau, amb les persones que et fan sentir bé
la vida té aquestes coses, que a vegades les dinàmiques agafen una inèrcia favorable
i s'ha d'aprofitar
que bé!
també flors i sempre gràcies
;)
Bona, molt bona notícia, la d'aquestes proses. Enguany hem tingut -tenim- certament una veritable primavera (sempre amb la rebeca a punt). Una de les coses bones, per a mi, ha estat l'Óssa Major, gran obra, que jo desconexia, i ara me'n llepo els dits.
És la primavera que estava darrere del mur la que ara has descobert, no? M'alegra molt la teua alegria, Olga.
Salut i poesia!
Doncs, sí, s'escriu de la millor manera que un, una pot.I s'ha d'escriure si se'n tenen ganes, si es vol fer, si... SÍ!!!
Jo abans pensava que tornaria a tenir una crisi creativa definitiva algun dia. Ara no hi pateixo, veig que és una font que no s'estronca mai.
Felicitats per aquesta primavera de sang verda!
Potser que els actes programats pel teu vuitantè aniversari t'han fet adonar de l'estimació que et tenim, que és la mateixa que et teníem l'any passat i et tindrem l'any vinent. La diferència ha estat en que ara hi ha hagut més possibilitats per expressar-ho, tan a nivell personal com dels mitjans de comunicació.
Apa!, a preparar-te el vestit pel divendres, ah! i la corbata pel Vicenç.
Mil gràcies a tu, Olga. I escriu, escriu... com tu vulguis... que ens agrada llegir-te.
Aquests retallables de la imatge m'encanten, feia temps que no els veia.
Publica un comentari a l'entrada