ULLS QUE VIGILEN




ULLS QUE VIGILEN
*
14-4-16
*
“Roben a la casa d’un cap dels Mossos”. El Punt/avui 8-4-16.
Aquesta notícia conté elements que m’han fet rumiar. Resulta que uns lladres van assaltar a mig matí la casa d’un alt comandament dels Mossos de Girona. Casa al costat de la del president Puigdemont. Es van emportar tot el que “feia de bon traginar”. La casa de Puigdemont té “durant totes les hores del dia” una patrulla dels Mossos fent vigilància estàtica al davant. Sé què vol dir vigilància estàtica, però al primer cop d’ull em vaig pensar que no fossin aquells guàrdies retallats en fusta que abans posaven a les carreteres per advertir els conductors. No deu ser aquest, el cas.
             Primera qüestió: ¿tenia alarma, aquesta casa?
            Segon punt per rumiar: el diari diu: “no van veure que sacsejaven la casa”. Caram, quins lladres amb la força de Samsó devien ser aquests, que en comptes de saquejar, sacsejaven una casa.
         Altre punt a tenir en compte és que els lladres fugien amb un Opel Corsa i es van aturar “per apedregar un mosso que estava fora de servei i que els havia vist mentre robaven i els havia seguit”.  ¿No quedem que els lladres no els va veure ningú?
            Finalment: ¿aquest mosso heroic, ¿seguia a peu l’Opel Corsa? Si seguia els lladres en cotxe, ¿aquests van tenir temps per aturar-se i agafar pedres de la carretera? ¿O duien les pedres al cotxe en vistes a una eventual apedregada?
            Una notícia tan curta m’ha plantejat tot d’interrogants. ¿Què en penseu?
            *
            Les cometes indiquen que els fragments són literals.

            Portada de Bocquet.

11 comentaris:

Vicent Llémena i Jambet ha dit...

Jo, sincerament i no em voldria estendre perillosament sobre el tema, em pareix que res no es fa al món sense que algú no se n'adone, i també que quan algú t'ha posat en el seu ull de mira ja ets el triat.

En fi, tot allò altre ho deixe per a les forces de seguretat, jo només faig poesia.

Una abraçada ben carinyosa des de València, Olga.

Vicent

xavier pujol ha dit...

Estem ben "fotuts".
Cada dia ens assabentem del lladronici dels grans estafadors. Als ajuntaments, a Panamà, o a qualsevol altre paradís fiscal, encara que sigui al cul del món.
Mentrestant hem de suportar aquests altres furts, que mai no són petits per a qui li toca el rebre. Fa bastants anys que ens van entrar de nit al pis, mentre dormíem... quin despertar!!
De l'anècdota que expliques de l'atracament a casa d'un alt comandament policial, al costat mateix de la vigilada casa del MHP, i la persecució i apedragament al perseguidor és de pel·lícula còmica, tot i que per qui ho hagi viscut no deu haver rigut gens.
Per sort i pel que expliques, aquesta vegada ningú no va prendre mal.

Anna Tp ha dit...

Estimada Olga

Una molt bona crítica del fet i de la premsa actual, sembla cada cop més, des de fa uns anys, que la premsa té més afany d´alarmar que d´informar, és a dir de deformar enlloc d´informar, i potser amb aquest afany per vendre titulars les paraules no són acurades.
Algú em va dir un cop una frase "el pensament vola i les paraules van a peu, és el drama de l´escriptor" però no recordo l´autor... Potser el pensament de la premsa vola massa.....i és clar les pobres paraules van a peu!!
Una imatge inquietant la dels ulls que vigilen, em recorda a Dalí!

Una grandíssima abraçada
Anna

M. Roser ha dit...

Jo també penso com en Xavier, que aquests robatori a un veí del president i a més mosso d'esquadra, sembla ben bé tret d'una pel·lícula còmica...
Realment les preguntes que et fas són d'una lògica aclaparadora, no sé si algú tindrà el valor de contestar-les...Realment vivim en un món de mones!!!( invisibles)
Bona nit Olga.

Joan Josep Tamburini ha dit...

Quan estava a Gràcia, fà més reinta anys, també varen robar al costat de la comisaria de la Policia Nacional. Potser es pensen que tan a prop de la poli ningú s'atrevirà a robar i no vigilen...Però comic ho és molt. Una abraçada.

Carme Rosanas ha dit...

Aquesta notícia tan mal explicada, realment deixa moltes preguntes dins del cap. I estic d'acord que té una vessant ben còmica!

Alfonso Robles Motos ha dit...

La història del periodisme està ple de cròniques que, de vegades, són més comentades que la veritable notícia. Fa uns dies vaig veure un titular antic que venia a dir: "El bisbe lloa el cul de les monges", per "El bisbe lloa el zel de les monges", en castellà.

gloria abras pou ha dit...

Ho planteges amb els interrogants de la gran escriptora que ets però em temo que el cas no quedarà resolt i menys perquè, per sort, no hi ha hagut sang.
Ulls que vigilen, parets que escolten...

Galionar ha dit...

Penso més aviat que la persona que va escriure la notícia té tant de periodista com jo de física nuclear... I sí, per desgràcia els lladres no fan distincions a l'hora de triar habitatges per robar i són més astuts que el dimoni... Ho hem patit a casa de la meva filla, però també han entrat diverses vegades a l'ajuntament de Vilafranca tot i les alarmes. Quin desastre, tot plegat...

Helena Bonals ha dit...

Pobres mossos estàtics, quina feina més dura, no fer res. I de cop l'estrés més gran, una mica com en una botiga els dependents, però pitjor encara.

Josep Gironès Descarrega ha dit...

Em sembla que cada vegada resulta més difícil poder llegir una notícia ben redactada.