GRÀCIES

GRÀCIES
            *
Avui és la Mare de Déu de Lurdes. Si més no, aquell Pirineu d’una verdor suau ens desperta una certa tendresa. També és sant Llàtzer, però no el ressuscitat que, pobre home, tothom defugia; no, el d’avui era bisbe.
            Sigueu bisbes, ressuscitats o pastorets del Pirineu, us dono a tots vosaltres, bons amics blogaires, les gràcies més grans que puc ajuntar al meu cor: heu col·laborat en la iniciativa de la Júlia Costa demanant per a mi el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes. Heu posat el meu nom a blocs i facebook. Heu valorat aquesta dona que ara es veu feble i malalta, però reconfortada per tota la vostra bona voluntat. Moltíssimes gràcies. Sabem que els designis de les institucions són insondables i, conegut el veredicte, felicito l’elegida entre totes les dones.
            No us puc convidar a galetes i xartrès, però us n’envio unes de virtuals, que he trobat en un antic quadern de viatge i que ara rescato perquè somriguem tots plegats una mica:

 AMOR D’UN DIA

Somio que sóc ben viva
dins d’un llibre que llegia,
la pàgina em diu: ¡matina!,
l’última estrella et vigila.

La lluna ja s’enretira,
finestra de plata viva;
hi ha un vestit de seda fina
per muntar a cavall del dia.

Pren color la carolina,
i enrogeix la caputxina,
el campanar ja s’afina
i un ros vitrall s’il·lumina.

Entra, cos de tarongina,
que l’amor sols passa un dia.
*
(D’uns apunts en quadern de viatge)


 Peix agulla: collage d'OX

20 comentaris:

Carme Rosanas ha dit...

Mentre ens puguis convidar a versos, ens seran més dolços que les galetes i el xartrès... i si cal també es embriagaran una mica com el licor... què millor que embriagar-se de mots i de poesia?

I tant que et valorem, Olga, molt... trigui més o menys a arribar el premi, arribarà...

Una abraçada molt forta, bonica i amunt la teva recuperació, que és el més important.

xavier pujol ha dit...

Gràcies a tu per aquest versos Olga.
Esperarem l'edició del Premi de l'any que ve, i ens cuidarem força tots plegats per arribar-hi amb salut. Si pot ser millorant la d'enguany.

matilde nuri i espona ha dit...

jo he celebrat el dia d'avui menjant pastís perquè és el sant de la meva mare,
i amb versos i pensaments que s'enlairen més enllà dels Pirineus i d'alguna altra muntanya ben alta; he escrit al blog de les Cornèies que probablement el premi necessita més el teu nom que no pas a la inversa; de la mateixa manera, de totes totes calia atorgar el premi a una dona;

felicitats per ser la poeta del Dia Mundial de la Poesia;

i gràcies a tu, pels versos, per la manera de ser, pel conjunt de la teva obra;
gràcies!

i per molts anys
.

M. Roser ha dit...

Pensa Olga que ara el més important és que et posis bé del tot, que després ja vindran més premis perquè els puguis gaudir...Sovint és més important l'estimació de les persones!
Un poema molt bonic i bucòlic.
Petonets.

Joan Josep Tamburini ha dit...

Tinc una amiga que és figurinista de cine i teatra. Ha estat nominada als Gaudí i als Goya. Mai li han donat. Aquest any l'hi van donar un premi a Milà, per la película que no li van donar el Goya. Ja saps que a casa és on costa més que ens valorin. Recuperat, i aquest serà el millor premi. Una abraçada.

Vicent Llémena i Jambet ha dit...

Enhorabona, Olga, tu ja saps que la vida que t'espera et donarà molts dies de joia, i has de fer la Història recent de Catalunya, i perquè no dels Països Catalans en llibre, digues-li una novel·la o un llibre psicològic, com els que tu fas amb tota la saviesa.

Vicent

fanal blau ha dit...

Gràcies a tu, Olga!
Tu ets un premi d'honor per a molts de nosaltres!
Llegir-te i compartir amb tu és un regal!
Gràcies per la poesia.

gloria abras pou ha dit...

Gràcies per ser tan propera, Olga.
Primer i principal: la teva preciosa salut.
Els premis, si venen, benvinguts i si no, què s'hi pot fer?
Les paraules, les belles proses, els versos sentits i els graciosos mai se t'acabaran.
Un petó, Princesa de les Nostres Lletres!

Júlia ha dit...

Els premis són atzarosos i relatius, són les persones qui prestigien els premis i no pas a l'inrevés, continuarem reivindicant la teva obra literària i donant la tabarra als qui manen en el món de la cultureta que també passen i passaran, com tot a la vida. De moment el dia 18 de març, a les set del vespre, a la Biblioteca Francesc Boix del Poble-sec, farem un acte en el marc del DIA MUNDIAL DE LA POESIA i aprofitarem per insistir en el tema, ja ho sabeu, si aquell dia teniu lleure i us ve de gust...

Ànims, endavant, i aquí ens continuarem retrobant ja que la xarxa, per molt que se la bescanti, és el poble virtual amb més possibilitats de trobar-hi coneguts i saludats i fer una xerradeta de tant en tant. A punt ja per llegir el poema del DIA MUNDIAL DE LA POESIA i gaudir-ne, llàstima que el món encara no sigui prou poètic a nivell general i universal.

Josep Gironès Descarrega ha dit...

Per nosaltres ets la millor, i de llarg! No crec que hi hagi ningú més a Catalunya amb el teu bagatge literari, un patrimoni que, fruit dels teus amplis coneixements, ha fructificat en una obra ben extensa i amb un gran nombre de premis aconseguits.

Enric H. March ha dit...

La feina feta queda igualment, Olga, i farà fruit. No ho dubtem.

Elfreelang ha dit...

sense desmerèixer la "afortunada" crec que te'l mereixies també tu ....abraçades!

Maria Dolors Giral ha dit...

QUI ET DIU QUE TOT ESTÀ DONAT? Potser l'any vinent, o l'altre. Per què no? Els mereixements no et falten i res no és mai definitiu. Una abraçada.

Helena Bonals ha dit...

M'agrada l'optimisme que destil·la la teva entrada amb aquest poema. No ho somnies, ets ben viva.

Galionar ha dit...

Estimada Olga, el que no canviarà, amb premis o sense, és l'envergadura de l'obra que has escrit durant tota la teva vida, i és per ella que et reconeixem com a la immensa escriptora que ets. Ningú ens abaratirà l'evidència d'haver gaudit dels teus mots. La resta, les institucions polítiques, ja sabem que es mouen per interessos no sempre del tot exemplars...
Ens consoles tu a nosaltres, ens regales versos, ens dónes les gràcies... Com a persona ets encara més gran (i no per edat) que com a escriptora!
Ara a recuperar-se de mica en mica, i mil gràcies per estimar-nos!

Teresa Costa-Gramunt ha dit...

Per als qui t'hem llegit, i t'estimem, ets premi d'honor: de lletres, i d'afectes. L'altre, aquell que s'amaga en els destins insondables, ja vindrà. Nosaltres seguim posant el teu nom.

Calpurni ha dit...

Gràcies a tu, Olga. Continuarem reivindicant el premi per a tu.
El poema, preciós.
Salut i poesia!

novesflors ha dit...

Continuarem demanant aquest premi per a tu. Ben merescut.

Montse ha dit...

Que t'ho pensis, que no ens convidaràs a xartrès i a galetes! ;)

Celebrarem el premi de poder llegir-te!

Manel Aljama ha dit...

Gràcies a tu, Olga per ser-hi. Faig meves les paraules de Carme Rosanas:
"Mentre ens puguis convidar a versos, ens seran més dolços que les galetes i el xartrès... i si cal també es embriagaran una mica com el licor... què millor que embriagar-se de mots i de poesia?"
I seguirem insistint per a que ocupis el lloc que mereixes! Endavant!