ESCRIURE EN L’ECLIPSI
*
20-3-15
*
Amanci i Venanci
surten a mirar l’eclipsi. Amanci mira el cel que es va enfosquint, absort en el
prodigi. Venanci, mentrestant, escriu les impressions que el fet li dicta.
Venanci considera el verb eclipsar i
en busca tots els significats. Troba que són molts, referits a persones, càrrecs,
béns, objectes, ideals, projectes, promeses, amors. Es detura per sospirar
mentre el cel pren un to indefinit que tant pot ser de l’eclipsi com de la
boira. Tot és relatiu, es repeteix Venanci, que tendeix a filosofar, és a dir,
a perdre temps en elucubracions genials aportades per un cervell observador com
el seu.
Amanci es despulla per vestir-se de la
llum portentosa que ofereix l’eclipsi en les seves gradacions fins arribar a la
línia mínima de claror cadavèrica. Quan l’eclipsi hagi passat, li semblarà que
reneix amb innocència recuperada.
Amanci i Venanci tornen de mirar l’eclipsi
i, un cop al llit, jugaran amb els significats i la innocència..
*
Amanci i Venanci. Collage d’OX.
11 comentaris:
Poques vegades s'eclipsa el sol, com algunes persones, persones, càrrecs, béns, objectes, ideals, projectes, promeses, amors.
Aquests dos, al llit se n'hi van junts? Les connotacions poden ser molt diverses.
M'agradaria saber ser una mica Amanci i una mica Venanci, per poder captar les dues vessants de cada cosa.
La innocència em sembla més fàcil des del punt de vista d'AMANCI.
Pensar massa fa perdre la innocència, però com escapar-nos-en quan hi estem tant acostumats?
M'ha encantat aquesta història, potser si se'n van a dormir junts s'encomanin els punts de vista i la innocència pugui arribar a tots dos a la vegada. Aix!!! Utòpica que sóc!!
He, he, he... una abraçada, Olga i bon cap de setmana.
Aquí ha estat completament núvol i no hem pogut veure res de l'eclipsi, tot just una baixada de claror.
Interessant reflexió narrativa-filosòfica al voltant de l'eclipsi com a fenomen astrològic i metafísic... Jo estic enlluernada, encara, per l'estranya llum.
Existeix el verb deseclipsar?
Mentre Amanci i Venanci feien aquetes reflexions, jo passejava per les parades del mercat provisional del Ninot de Barcelona, que és davant mateix del Clínic. A una parada de llibres usats, ja llegits, n'he trobat un que m'esperava: "Enterraments lleugers" d'Olga Xirinacs. El sol estava en eclipsi, mentre jo intento desenclipsar-me. He aconseguit veure'l uns instants i fotografiar-lo.
M'asseuré al balancí a llegir-lo.
Els dos conceptes Apol·lo i Dionís, ambdós enfrontats, però sempre amb un únic fi.
Vicent
El dia no ha acompanyat per veure l'eclipsi, però aprofitant una ullada de sol entre els núvols i amb unes ulleres apropiades, l'he pogut veure una miqueta.
Ha estat ben bonic.
Bon cap de setmana, Olga.
Doncs... jo que sempre defenso les paraules, avui em quedo amb l'Amanci, que ha sabut deixar-se anar. Ja veig que a la nit ho compartiran i així cap dels dos no s'haurà perdut res.
La rauxa i el seny. L'anàlisi i la intuició. Poder el millor és una barreja, o no. Poder és interessant que les dues coses estiguin separedes. Que hi hagin persones amb rauxa i altres amb seny i que es donguin la mà i es complementin. No sé.
No crec que hagin de ser incompatibles els dos punts de vista; potser Amanci i Venanci es troben en una sola persona; una vegada vestit amb la llum portentosa de l'eclipsi, una vegada ja viscuda l'experiència, sempre pot anar a escriure-la, tot filosofant i afinant tant com vulgui amb les paraules...
Una abraçada!
Aquesta parella em sembla que poden oferir molt de joc, amb les seves llums i ombres.
Publica un comentari a l'entrada