NELSON I COMPANYIA


NELSON I COMPANYIA
*
2-1-15
*
Fa una setmana, uns tribu de trinxeraires amb rastes, manta, ampolles de litre suposo que de vi,  dos gossos grans i guitarres va que s’instal·len repenjadets a “l’emblemàtic Balcó del Mediterrani” de la “Smart City”, sobre la manta i amb els gossos, davant mateix de la finestra del meu estudi, i comencen la serenata. Migdia, l’hora dels déus, que recitava el poeta.
          Ja em van pujar les sangs al cap i els vaig fer el meu típic senyal: amunt o avall, però no aquí. Naturalment, se’n fotien. Vet aquí que llavors va en Nelson, hi parla, i els fa fora. Nelson fa les seves bombolles sota de casa. Sovint parlem i en català, que el sap bé. “És que l’he vist molt nerviosa a la finestra, i a mi també em fan nosa perquè m’espanten les famílies que vénen a retratar-se amb les bombolles”. Tot seguit li tiro al Nelson (no al cap) una bona capsa de galetes, d’aquelles dels germans Trias.
            Pugem a la catedral i allà a la porta, asseguda a terra, hi ha la Mariana. La trobo molt prima i pàl·lida. “Caram, Mariana, ¿que no et trobes bé?” “No, senyora, tinc mal d’estómac. Per cert, feia dies que no la veia, a vostè...” “És que em costa molt pujar, per les cames” Anem enraonant, del seu poble a Romania, de la seva família. No dono diners ni a la Mariana ni al Nelson, tret d’aquest dia que la Mariana, romanesa prima, d’ulls tristos, cansada, i que porta vint anys asseguda a la pedra de la porta de la catedral, em diu que m’ha trobat a faltar. (¡I no és pels diners...!)
          Em sento con Sherlock Holmes i el seu exèrcit d’irregulars de Baker Street. Aquesta gent meva em veu, em coneix, enraonem, i estarien disposats a fer favors... que jo pagaria, és clar.
      Us deixo amb el primer sol del 2015, retratat per Vicenç, que matina més. Continuarem enraonant, perquè ahir, al meu també clàssic dinar de Cap d’Any es va suscitar la qüestió gramatical de ‘seguir’ i ‘continuar’, i també la de ‘ser’ i ‘estar’, que van donar molt de joc.
          A la Mariana ja la retrataré un altre dia.
          *



17 comentaris:

Carme Rosanas ha dit...

Olga m'agraden les teves històries... M'agrada que et coneguin i que etvtrobin a faltar. També m'agrada que li regalis galetes al Nelson.

I ara afegiré que m'agradaria haver escoltatbles teves converses gramaticals de cap d'any
.

Molt bon any, Olga!

cantireta ha dit...

Jo poso les galetes i vosaltres (Vicenç i tu) la gramàtica. Quan quedem?

Bon any, padrina meua!:-)

Jordi Dorca ha dit...

Molt bon any, Olga!
Amb converses i galetes.
Jo també m'hi trobo:
el Ser i l'Estar són entremalitats de mena, es belluguen massa. Diuen que sempre ha estat així.
Història inquieta, sempre van de tronc. Bona companyia.

novesflors ha dit...

I continuem el camí seguint de prop els dies.
Bon Any, Olga.

M. Roser ha dit...

Suposo que el fet de viure en un lloc tan emblemàtic, té aquests petits inconvenients, atrau gent ben diferent...És bo que algú et trobi a faltar, simplement perquè li caus bé!
Bon vespre, Olga.

Camil.la Pérez Salvà ha dit...

Gràcies per aquest primer sol del 2015.Que en puguem veure molts més i núvols i llunes i estrelles.
Una abraçada

Helena Bonals ha dit...

Comencen bé l'any, aquests rastes! I el fan començar als altres.
Espero amb ganes la següent entrada de tema gramatical.

Teresa Costa-Gramunt ha dit...

Umm, ser i estar... En català s'usa poc estar, més aviat s'usa ser, encara que, per exemple, no és el mateix ser malalt que estar malalt!
Un altre exemple, aquest una mica picant. Els catalans som catalans, però estem al món com a catalans? Ara com ara no ens deixen, ho estem gruant, però potser aquest 2015 serà l'any definitiu de ser i estar al mateix temps? A veure!

.Josep Aguilera ha dit...

El sol lluïtan per sortir i els seus veins lluitan per sobreviura.
Un bon any Olga.

Joan Josep Tamburini ha dit...

Bon Any Nou Olga. La gent senzilla sol tenir un gran car. ¡Ai! el ser i el estar. Jo els utilitzo molt malament. Coses dels meus origens cordovesos. Una abraçada

Joan Josep Tamburini ha dit...

Això del car ja s'enten que volia dir cor.

gloria abras pou ha dit...

Em pregunto de quim món venen aquesta gent amb rastes, gossos i guitarres. Són neo-hippies?, són senzillament ganduls pidolaires?
Siguin o estiguin on els vingui bé que sàpiguen que hi ha persones, tu, en Vicenç, jo i tants d'altres que volem pau domèstica.

Julia ha dit...

Un savi va dir:
"La riquesa de l'ésser humà es mesura per la quantitat i qualitat dels amics que tingui" Gràcies per fer-me milionària ♥Feliç Any Nou!☆❤❀ [-•‿•ิ]❀

…......... /)
……... ( , )
….….|░░░|
……..|░░░|☆ (♥)_
……..|░░░|☆ (♥)_ Feliç
…...@|░░░|¸.¤“˜¨♕~ ¨¨Any Nou
❤`•.¸¸.•´´¯`•• .¸¸.•´¯`•.•~~~☆“˜¨¨¨***2015**.*♥*.
❉ ❉ ❉ ❉ ❉ ❉ ❉ ❉ ❉ ❉ ❉ ❉ ❉ ❉ ❉
Elracodeldetall.blogspot.com (^‿^)✿ petons

Josep Gironès Descarrega ha dit...

Hi ha un seguici de tipologies de persones que viuen de forma marginal, però arraulides al sistema. En la major part de casos no se sap si la seva forma de vida és puntual o sistemàtica, però no voldria trobar-me en el seu estat.

xavier pujol ha dit...

Esperem que el 2015 sigui tan amable com els vellets de la capsa de galetes Trias.
Una bona amistat la teva amb en Nelson.

matilde nuri i espona ha dit...

la curiosa qüestió del 'ser' i del 'estar', tan vigatana, perquè a Vic, d'aquests dos verbs se'n fa un ús força particular


et desitjo un bon any 2015, que sigui un temps continu, propici per a continuar essent i seguir estant

Jesús M. Tibau ha dit...

bon dia, bon any, bones emocions petites i humanes.